Enric I. Canela
Avui he fet un repàs de les principals dades del document Indicadores bibliométricos de la actividad científica española 2005-2014. Edición 2016, publicat per l’Observatori Espanyol d’R+D+i (ICONO) de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), dependent del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.
Em sembla que vaig saber de la seva publicació a finals de desembre, però no he prestat atenció fins ara que la Universitat de Barcelona se n’ha fet ressò.
La conclusió, una vegada més, és que la Universitat de Barcelona és el centre amb més productivitat científica de l’Estat. Va darrere del CSIC, però dir que el CSIC és un centre em sona estrany. El CSIC és un conjunt de centres distribuïts per l’Estat espanyol. En tot cas, la Universitat de Barcelona és la primera universitat i darrere d’ella està la Universitat Autònoma de Barcelona. Si mirem impactes normalitzats, aquestes universitats es distingeixen entre les universitats.
Catalunya és líder estatal, per comunitats autònomes i molt a prop Madrid, tot i que Madrid cau quan es comparen magnituds qualitatives.
Aquestes dades són d’Scopus. Segurament els resultats de la Universitat de Barcelona (i de Catalunya) millorarien lleugerament amb la base de dades Web of Science.
Crec que ens hem d’alegrar d’aquests resultats 2005-2014. Potser d’aquí un parell d’anys trobem una situació lleugerament pitjor perquè altres que ens vénen darrere estan millorant més ràpid.
Al meu parer el país sencer, Catalunya, necessita fer una reflexió i veure com potencia la ciència i com fa que s’apliqui. Fan falta més diners, però també i més algunes polítiques barates de les que he parlat en algun altre moment. És necessari alinear les forces i fugir de maniqueismes.