Enric I. Canela
M’ha interessat molt l’article del professor José García Montalvo, eminent i reconegut catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra titulat “Universitat: gratuïta?”
Fa uns dies es va presentar l’estudi “Política de preus públics i eficàcia del sistema de beques universitàries a Catalunya” que havia elaborat García Montalvo per encàrrec del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
Malauradament no he pogut llegir el document ja que no l’he pogut trobar en cap lloc oficial ni hi ha cap enllaç i, en conseqüència, m’he guiat pel que diuen diversos articles de premsa. Potser el document hi és però si és així no he tingut l’habilitat de trobar-lo.
Les conclusions són que el sistema de preus públics universitaris és just, en el seu conjunt. Que els preus no afecten a la taxa de matriculació ni a la taxa d’abandó. Que gràcies a les beques Equitat només paguen la matrícula completa els estudiants de renda elevada.
Les diferències entre comunitats autònomes són fruit de les distintes decisions polítiques. Raona García Montalvo que la gratuïtat de la universitat és un model regressiu en un país amb insuficiència de recursos públics o un sistema tributari poc progressiu.
Diu també que abaixar aquests preus públics, o fer que la universitat sigui gratuïta, és una mesura regressiva en el context d’un sistema impositiu amb insuficiència de recursos i amb una progressivitat limitada.
Segurament l’estudi “Política de preus públics i eficàcia del sistema de beques universitàries a Catalunya” ens donaria dades sobre la situació fiscal de Catalunya respecte a altres països europeus. És cert que l’Estat espanyol és dels que menys pressió fiscal d’Europa. Menys recaptació d’impostos, menys despesa públic i menys serveis barats.
El que no tinc gens clar, no domino gens aquests conceptes, és si aquesta diferència, menys impostos globals, la “gaudim” tots o només alguns. Crec que l’IRPF representa aproximadament el 41-42% del total i l’IVA deu estar deu punts menys. Qui paga renda? Tot i no ser molt progressiva, la paguen bàsicament els assalariats. Està bé que els rics compensin als que tenen menys, però si tots paguéssim, estarien tan avall en pressió fiscal?
Aquesta baixa pressió fiscal i manca de progressivitat que indica García Montalvo afecta, tot i les diferències autonòmiques, a tot l’Estat. L’ofec econòmic de la Generalitat fa que aquest sistema compensatori ideat per governs anteriors de la Generalitat hagi estat una solució per compensar els recursos de les universitats no penalitzant les classes amb menys recursos.
Si pogués llegir l’estudi probablement compartiria la idea de mantenir els recursos globals que aporten les famílies al conjunt del sistema universitari. Lo que no comparteixo i és original en els sistemes europeus és la diferència en els preus de les matrícules entre uns i altres estudis.
Amb tot, crec que hi ha dues coses que caldria fer.
- Publicar els costos de l’activitat docent de les universitats per a cada estudi
- Igualar els preus de les matrícules entre estudis. Tot i que la llei espanyola diu que les matrícules són preus públics, caldria assimilar-les a taxes i igualar-les entre ensenyaments.
La possibilitat de reduir l’aportació global de les famílies és un aspecte que afecta al conjunt del sistema fiscal de Catalunya. El destí dels recursos públics és una decisió política complicada. Si es baixen els preus universitaris, com es compensa a les universitats? Com es poden obtenir més recursos extres? Quin servei es deixa de prestar o quin es cobra més?