Enric I. Canela
Fa un parell de mesos es va publicar que científics de l’IRB Barcelona havien identificat les cèl·lules responsables d’iniciar i promoure metàstasi en diversos tipus de tumors humans. Van demostrar que la proteïna CD36, que és un receptor de membrana que té com a funció incorporar àcids grassos de la sang a les cèl·lules, és factor determinant per a què les cèl·lules tumorals siguin metastàtiques.
Van demostrar que ratolins amb una dieta rica en greixos pateixen metàstasis més agressives. Una conclusió va ser que el consum de greixos té un efecte potenciador de la metàstasi.
No conec bé el treball, però si que en fetge CD36 que no s’expressa en condicions basals, i que s’indueix la seva expressió quan les cèl·lules hepàtiques s’estimulen amb insulina. Trobem CD36 amb hiperinsulinèmia o hipertrigliceridèmia.
Atrevint-me a especular diria que quan una persona té de forma habitual molècules pro-inflamatòries i àcids grassos saturats de cadena llarga (LDL) tindrà sobreexpressat CD36. Estarà en condicions d’afavorir la metàstasi.
L’àcid gras de cadena llarga més habitual de l’organisme és l’àcid palmític. A banda que està present en tots els animals i per tant en els aliments d’aquest origen, nosaltres el sintetitzem, no és cap cosa rara. El nostre teixit adipós n’és ric.
Un tall de 100 g d’una carn magra de vedella o pollastre pot contenir uns 10 g d’àcid palmític, mentre que si la carn és de porc la quantitat pot augmentar una mica. Si la carn no és magra pot arribar fins a 20 g o 25 g. També, però, contenen una quantitat d’àcid esteàric que és aproximadament entre la meitat i una quarta part de la de palmític. Aquests dos àcids, com altres de cadena llarga, estimulen la producció de CD36. Si s’ha fregit amb oli de palma, poc probable aquí, la quantitat seria més gran però tampoc molt més perquè no ens beuríem l’oli de fregir.
Certament si l’oli que féssim servir per a tots els productes que porten oli fos el de palma podríem dir: “hem begut oli”, mai millor dit. De totes formes 100 g d’oli de palma tenen uns 43 g d’àcid palmític i 4 g d’àcid esteàric. Probablement és més freqüent prendre’s 100 g de carn que d’oli de palma. Solució: 100 g de salmó en tenen només 2 g i el lluç misèria.
I els vegetals? Prenem unes nous de macadàmia. Doncs mireu 100 g d’aquestes nou tenen 6 g d’àcid palmític. Ni els vegetarians ni els vegans se’n salven.
És difícil viure sense àcid palmític. El que és perfectament factible és reduir el seu consum i no menjar fregits industrials, margarines, donuts, etc. (trobareu informació en moltes pàgines Web, no vull especificar més). El palmític es fa servir molt per millorar textures i suavitat al paladar.
Una dieta amb un consum racional de greixos i que contingui àcids grassos monoinsaturats (oli d’oliva), poliinsaturats de cadena llarga (nous, altres fruits secs) i poliinsaturats de cadena molt llarga (peix blau, algunes algues específiques) seria correcta quant a greixos. Idealment i si ens agrada podem introduir oli de coco que no provoca cap d’aquests efectes i és molt saludable.
Fins i tot amb una dieta que contingui àcids grassos saturats de cadena llarga, si el nivell de colesterol-LDL i de triglicèrids és baix i es pren fibra, no caldria fer un drama, tot i que jo recomanaria un canvi.
Més encara evitem els sucres simples que crec que ocasionaran també l’expressió de CD36.
Com a conclusió: no ser fanàtic i evitar sucres simples i sobrepès. Penseu que sense greix és difícil ser feliç.