Enric I. Canela
El govern espanyol ha cerat un conflicte amb una part significativa dels investigadors en formació, els doctorands amb contracte predoctoral.
La raó és que ha introduït canvis en la codificació dels esmentats contractes i en la seva cotització a la Seguretat Social.
Els contractes predoctorals estan regulats per la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació. L’article 21 els regula.
Article 21. Contracte predoctoral.
Els contractes de treball sota la modalitat de contracte predoctoral se subscriuen d’acord amb els requisits següents:
a) El contracte té per objecte la realització de tasques de recerca, en l’àmbit d’un projecte específic i innovador, pels qui tinguin el títol de llicenciat, enginyer, arquitecte, graduat universitari amb grau d’almenys 300 crèdits ECTS (European Credit Transfer System) o màster universitari, o equivalent, i que hagin estat admesos en un programa de doctorat. Aquest personal té la consideració de personal investigador predoctoral en formació.
b) El contracte s’estableix per escrit entre el personal investigador predoctoral en formació, en la seva condició de treballador, i la universitat pública o organisme de recerca titular de la unitat investigadora, en la seva condició d’ocupador, i s’hi d’adjunta un escrit d’admissió al programa de doctorat expedit per la unitat responsable del programa esmentat, o per l’escola de doctorat o postgrau si s’escau.
c) El contracte és de durada determinada, amb dedicació a temps complet. La durada del contracte és d’un any, prorrogable per períodes anuals previ informe favorable de la comissió acadèmica del programa de doctorat, o si s’escau de l’escola de doctorat, durant el temps que duri la seva permanència en el programa. En cap cas la durada acumulada del contracte inicial més les pròrrogues pot excedir els quatre anys.
No obstant això, quan el contracte es concerti amb una persona amb discapacitat, el contracte pot assolir una durada màxima de sis anys, incloses les pròrrogues, tenint en compte les característiques de l’activitat investigadora i el grau de les limitacions en l’activitat.
Cap treballador pot ser contractat mitjançant aquesta modalitat, en la mateixa entitat o en una de diferent, per un temps superior a quatre anys, excepte en el cas de les persones amb discapacitat indicades en el paràgraf anterior per a les quals el temps no pot ser superior a sis anys.
Les situacions d’incapacitat temporal, risc durant l’embaràs, maternitat, adopció o acolliment, risc durant la lactància i paternitat, suspenen el còmput de la durada del contracte.
d) La retribució d’aquest contracte no pot ser inferior al 56 per 100 del salari fixat per a les categories equivalents en els convenis col·lectius del seu àmbit d’aplicació durant els dos primers anys, al 60 per 100 durant el tercer any, i al 75 per 100 durant el quart any. Tampoc pot ser inferior al salari mínim interprofessional que s’estableixi cada any, segons l’article 27 del Text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors.
El que ha fet el govern espanyol és un canvi en els tipus de contracte, que ha passat de ser contracte per obra i servei (codi 401) a contracte en pràctiques (codi 420). El que hauria d’haver-se fet és crear una modalitat específica, però no es va fer en el seu dia.
Aquesta acció del govern espanyol és, des de molts punts de vista, arbitrària i suposa una modificació de la naturalesa del contracte predoctoral definida per llei i s’ha fet sense que els investigadors afectats o els seus representants haguessin estat notificats o consultats.
Moltes veus consideren il·legal la mesura. No hi entenc prou però si crec que és desafortunada.
El contracte que hi havia (model 401) ha de complir una sèrie de requisits:
- Contracte temporal la durada no pot superar els tres anys, ampliable 12 mesos per conveni.
- El lloc a cobrir pel treballador ha de ser una activitat dins de l’empresa amb autonomia i substantivitat pròpia.
- El contracte s’ha de formalitzar per escrit, especificant d’una manera clara i precisa el caràcter de la contractació i identificar suficientment l’obra o servei per al qual es contracta.
En cas que no es respectin aquests requisits el contracte serà considerat en frau de llei, i per tant, la relació laboral serà indefinida.
Ja es veu que no lliga del tot.
Si ens fixem el nou contracte (model 420) veiem que
El contracte de treball en pràctiques, que regula l’article 11 de l’Estatut dels Treballadors, podrà subscriure amb qui tingui títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o títols oficialment reconeguts com a equivalents.
El lloc de treball ha de permetre l’obtenció de la pràctica professional adequada al nivell d’estudis. En aquest sentit, ha d’existir una correlació entre la titulació del treballador i el treball efectivament realitzat.
Cap treballador podrà estar contractat en pràctiques en la mateixa o diferents empresa per temps superior a dos anys en virtut de la mateixa titulació o certificat de professionalitat.
Tampoc es podrà estar contracte en pràctiques en la mateixa empresa per al mateix lloc de treball per un temps superior a dos anys, encara que es tracti de diferent titulació o certificat professional.
En aquest sentit, els títols de grau, màster i, si escau doctorat corresponent als estudis universitari no es consideren la mateixa titulació, llevat que en ser contracte per primera vegada mitjançant un contracte en pràctiques el treballador està ja en possessió del títol superior de que es tracti.
Tampoc no lliga massa.
Suposo que hagués estat més intel·ligent desenvolupar l’article 21 de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació. S’havia d’haver fet al 2011. No es va fer. Com que el Partit Popular té per costum fer les coses malament, no ens ha volgut fallar i ha fet un canvi al que no li veig benefici per a ningú i ha creat neguit.
El meu suggeriment seria demanar via Congrés dels Diputats una regulació específica. La CRUE podria fer aquesta feina. Els representants del PDI podrien fer la feina amb els grups polítics. El seu compromís de treballar amb les administracions per solucionar el problema no és suficient.
Dit tot això, seria urgent aclarir quins són els efectes negatius reals. A més de creure necessari que es consideri especialment el personal investigador, no acabo de veure grans problemes sobre els drets de les persones i sí el nyap propi del PP: