Les demandes del mercat a l’any 2045

Enric I. Canela

Llegia un article del diari El país: “El 65% de los alumnos de primaria van a estudiar carreras que no les serviran“. És tracta bàsicament de les opinions d’Helena Herrero, presidenta de HP Inc en Espanya.

Una de les coses que diu i que m’ha cridat l’atenció és que els nens de primària van a estudiar carreres per a llocs de treball que no existiran. Estem preparant a la gent per a treballs que no es demanaran. Parla també de la disminució de matriculacions en ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques. Això darrer no és del tot cert, està estabilitzat i amb una lleugera tendència positiva que podem aprofitar, especialment si les empreses deixen d’aprofitar-se de becaris enginyers que cobren menys que qualsevol economista. Una de les desgràcies de l’estat espanyol és que no ha posat en llocs directius persones amb formacions diverses. Només cal mirar les carreres que tenen normalment els ministres.

Primer diré que estic completament d’acord en què cal preparar els joves per al futur i donar-los els coneixements i habilitats que requerirà el futur. Un fet per a reflexionar és que ni ella ni jo sabem quines habilitats hauran de tenir o què demanarà el mercat l’any 2045.

Jo dubto que l’any 2045 la societat no necessiti filòsofs, economistes, químics… El tema és que aquestes persones necessitaran un substrat diferent del que tenen ara. El problema no són les carreres que estudien, és la formació que reben abans d’estudiar les carreres i la manca de pensament abstracte que s’introdueix en la seva formació secundària i universitària.

No sabem que es demanarà tal 2045 tret de lògica i elaboració de pensament. Segur que capacitat de prendre decisions en la incertesa. Capacitat d’entendre la intel·ligència artificial. El problema no són les carreres, és el que hi ha abans i el mètode de formació, molt a la primària, bastant a la secundària, i imprescindible a la universitat.

Són capaços els mestres de primària d’ensenyar així? Som capaços de fer-ho a la universitat? Crec que tenim moltes mancances.

Indubtablement és absolutament imprescindible que ells nens visquin el món de la intel·ligència artificial, la robòtica, els jocs interactius, la realitat virtual. Ells s’adapten fàcil a això, al que no s’adapten és al pensament lògic si no es practica.

Hem d’invertir en canvi de model d’ensenyament, però a tots els nivells. Sabem fer servir els mitjans de comunicació per fer-ho? La majoria de les cadenes de televisió estan dedicades a crear idiotes.