Enric I. Canela
Una tesi doctoral llegida fa pocs dies, l’11 de març, al departament de Medicina de la Universitat de Barcelona ha donat lloc a la creació d’un virus modificat genèticament que només ataca les cèl·lules cancerígenes. L’estudi apareix a la revista Nature Communications’. L’article és Translational reprogramming in tumour cells can generate oncoselectivity in viral therapies. A l’article han contribuït científics de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona). Es tracta d’un notable avenç en la lluita contra el càncer.
L’autor de la tesi és Eneko Villanueva Verdejo i ha estat dirigida per Cristina Fillat.
La clau és l’oncoselectivitat, és a dir que només ataquen cèl·lules tumorals. El resum de la tesi pot ajudar a comprendre el treball:
El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort per càncer en els països industrialitzats. En 2030, les prediccions assenyalen que pot passar a ser la segona. Tot i la relativa baixa incidència d’aquest tipus de càncer, la seva elevada mortalitat fa que la supervivència als 5 anys no superi el 5%. El caràcter sistèmic d’aquesta malaltia, ja que en el moment del diagnòstic un alt percentatge de casos presenta una patologia localment avançada o amb metàstasi, fa que la cirurgia sigui una opció aplicable en un baix nombre de pacients. A més, aquesta neoplàsia es caracteritza per presentar una elevada resistència a quimio i radioteràpia. Així, el desenvolupament de noves teràpies contra aquesta malaltia resulta especialment necessari. Els recents avenços en les investigacions oncològiques posen de manifest el complex entramat de desregulacions de les cèl·lules tumorals implicades en el desenvolupament del càncer. Entre elles, les alteracions postranscripcionals han demostrat contribuir significativament a la progressió tumoral, també, en el càncer de pàncrees. Aquest tipus de desregulacions obren noves possibilitats per al disseny de teràpies oncoselectivas basades en agents biològics, com la viroteràpia. Així, en la present tesi s’han estudiat les implicacions de les Proteïnes d’Unió a Elements de poliadenilació citoplasmàtica (CPEBs), l’ús de codons de les diferents proteïnes adenovirals, i la incorporació de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals, com a elements de regulació posttranscripcional capaços de conferir selectivitat tumoral a l’expressió de proteïnes virals. D’aquesta manera, hem vam demostrar que és possible explotar la reprogramació postranscripcional CPEB-dependent amb la finalitat de dotar d’especificitat tumoral a l’expressió de transgens. Quan el transgèn controlat és el gen mestre adenoviral Correu 1A, responsable de l’expressió de la resta de gens virals, aquesta regulació confereix oncoselectividad als adenovirus. Així mateix, també vam demostrar que, a diferència de la resta de proteïnes estructurals del virus, la fibra adenoviral presenta un ús de codons desoptimizado per a la seva expressió en cèl·lules humanes. Així, mentre que l’optimització de l’ús de codons de la fibra millora la seva expressió quan aquesta proteïna s’expressa de manera aïllada, els adenovirus que expressen la fibra optimitzada presenten una expressió atenuada de la pròpia fibra i de la resta de proteïnes estructurals del virus, generant 1 replicació viral deficitària. En el seu conjunt, les nostres dades suggereixen que l’ús balancejat de codons entre les proteïnes d’expressió tardana dels adenovirus afavoriria la seva òptima traducció. Finalment, vam demostrar que la introducció de dianes per miRNAs desregulats en condicions tumorals en el 3’UTR de gens estructurals, és una estratègia capaç de generar nous adenovirus la replicació es vegi restringida a les cèl·lules tumorals.