Enric I. Canela
Faré un article més per parlar de l’oli de palma. Crec que dels dos escrits anteriors que he fet en aquest bloc es pot deduir que considero que no hi ha cap raó relacionada amb la salut per reduir l’ús de l’oli de palma. Al meu parer els arguments contra el seu ús no estan basats en cap evidència científica. Hi ha arguments que el farien recomanable i altres que no. Potser puja el colesterol total però també hi ha un increment del colesterol-HDL i de les proteïnes plasmàtiques antioxidants. Hi ha dades que diuen que la substitució d’àcids grassos monoinsaturats pels saturats no té efecte mentre que si són poliinsaturats sí. Seria com dir que prendre oli d’oliva bé a ser com prendre oli de palma. Oli de llinosa i oli de llavor de gira-sol seria els millors i rebutjaríem el d’oliva i el de palma. El problema o millor la solució és la combinació d’aliments. Ningú no en sap prou encara, però el fanatisme no és bo. No conec dades que diguin que els indonesis pateixen més malalties cardiovasculars que els inuits. Potser si que hi ha dades que comparen. Jo sé que el perfil lipídic i el risc de malaltia cardiovascular dels inuits, tot i l’elevada quantitat de àcids grassos poliinsaturats que prenen és alta.
Deixant de banda els problemes de salut, hi ha raons objectives per lluitar contra la creixent producció d’oli de palma de forma no sostenible. Aquest oli prové del fruit de la palmera d’oli de Guinea. Aquestes palmeres es conreen principalment a Indonèsia i Malàisia. Ha estat un cultiu en expansió, cosa que ha implicat la desforestació de boscos i selves, hàbitats de moltes especies animals. Aquestes accions atempten contra la biodiversitat i la salut del planeta. Com tantes altres, per no estan de moda. De la certesa d’aquest argument no s’infereix que sigui dolent per a la salut de les nostres artèries ni que produeixi càncer.
La pregunta que ens hauríem de fer és perquè l’oli de palma té tan alta demanda. Una raó estaria en l’economia. Aquesta gràfica il·lustra el fet.
Immediatament es veu que el rendiment per hectàrea és molt més gran que en altres olis.
Aquesta altra gràfica mostra quin és el consum mundial d’olis:
De la combinació de les dues gràfiques es dedueix que les hectàrees dedicades a la soia són moltes més.
Mirem la gràfica que ho mostra:
Resulta que les hectàrees dedicades a la soia són 7,3 vegades més. Poc espai dedicat a l’oli de palma. Davant d’aquestes dades sembla que produir l’oli de palma seria més sostenible que altres olis. El problema és que produir-lo atempta contra reserves naturals. Un cop els occidentals ens hem carregat mig planeta hem d’evitar que ho facin els indonesis i malais. Segur que hi ha un problema d’economia sostenible i del preu que paguem per aquest oli, naturalment el més barat.
La gràfica de consum d’oli de palma a la Unió Europea mostra una variació entre el 2006 i el 2012 quan al destó de l’oli de palma. En general, el consum d’oli de palma per la UE-27 va augmentar un 41% des de 4,51 milions de tones el 2006 a 6,38 milions de tones el 2012. El consum d’oli de palma per convertir-lo en biodièsel va augmentar 365% que va passar des de 402.000 tones a 1,87 milions de tones. És a dir va augmentar en aquest sis anys en 1,87 milions de tones de les que 1,47 van anar a biodièsel.
Mentre es fan campanyes per no consumir oli de palma, es promou l’ús de combustibles “bio”. A prop del 70% del biodièsel prové de l’oli de palma. Anem a posar biodièsel i ens sentim més “verds” i alhora ens posem amb una pancarta per eliminar l’oli de palma d’unes galetes.
El baix preu d’aquest oli fa que es faci servir com a primera matèria de molts productes.
Ara tocaria parlar de Roundtable on sustainable oil palm (RSPO) i el Certified Sustainable Palm Oil (CSPO). Moltes empreses de casa nostra treballes amb oli de palma amb certificat CPSO, la qual cosa vol dir que prové de cultius que segueixen una sèrie de criteris ambientals i socials que asseguren el respecte dels drets de les comunitats locals i que cap bosc primari o d’alt valor ecològic ha estat desforestat per a la producció d’oli de palma des de novembre de 2005.
Si les normes anessin en aquesta línia faríem un bé al planeta i als països asiàtics i no estaríem, com a xais, aliats amb lobbys econòmics d’interessos foscos, que abusen de la bona fe i la ignorància.