Enric I. Canela
Puntualment L’Econòmic, 2n diumenge, ha sortit i amb la meva habitual col·laboració. Es tracta de l’article: L’empresa i la universitat.
Una reflexió sobre la manca de col·laboració Universitat – Empresa, com es diu habitualment, o un escassa capacitat del país de fer servir la tasca de recerca i innovació que es fa a les universitats i traslladar-la al sector productiu.
La tendència és carregar contra les universitat: Error. També queixar-nos de la manca de capacitat de l’empresa de no saber utilitzar el coneixement o de no estar preparada: Error. No és això. Segur que les universitats no en sabem prou i hi ha una part de culpa, segur que les empreses són petites i no “compren” coneixement ni contracten doctors. Tanmateix el problema de fons, la causa primordial, és per què som així.
El problema és cultural, com ho és l’horari de les televisions. Algú amb dos dits de front pot pensar que és bo programar un partit de futbol d’interès (no m’interessa gaire el futbol) a les deu de la nit? Doncs es fa i a l’endemà a la feina.
La religió i la cultura, ben lligades, amb permís del clima tenen molt a veure. Busqueu trets comuns entre Alemanya, Israel i Suïssa.
La revolució del coneixement requereix saber on estan les nostres mancances. No se soluciona només posant més diners en crear espais de transferència o amb campanyes sobre l’economia del coneixement. Calen canvis socials profunds. Ser un país líder o ser un país de serveis. Decidim!