Enric I. Canela
A l’abril vaig escriure Minerval no és un placebo arran de la detenció dos catedràtics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i tres dels seus col·laboradors acusats d’estafa per vendre com a remei contra el càncer un producte denominat Minerval, l’àcid 2-hidroxioleic.
A mi tot això em va sorprendre una mica. L’àcid 2-hidroxioleic no és tòxic i es pot ingerir en un medi gras, com l’oli, sense problemes. El problema sembla que va estar en si s’havia estafat a la gent venent-li un medicament contra el càncer o no. Aquest producte comercial es pot comprar en diferents llocs a un preu d’uns 80.000 dòlars el kg.
Aquest producte està patentat pels investigadors de la UIB, de fet més d’una patent per a aquest i altres derivats d’àcids grassos. Això no vol dir que tingui autorització per ser venut com a medicament o com a nutricèutic.
Entenent que el producte no és tòxic i que té un preu de 80.000 dòlars/kg, la consideració és si la persona que el demana paga sabent el que s’emporta, no un medicament, i si el pagament és un preu just o si la donació està degudament informada.
Naturalment com a medicament no es podia vendre perquè requereix un seguit de protocols i l’autorització final inexistent. Com “alguna cosa que et podria anar bé” no ho sé, els termes legals i el que els “donants” el producte deien tampoc ho sé. En els experiments que he vist, amb ratolins indiquen dosis de 600 mg/kg/12 h. Una persona de 70 kg hauria de prendre 84 g al dia i les proves de 7 dies. Serien 0,588 kg. Uns 47.000 dòlars. A preu de cost i sense donació ja veiem que costa la broma. Si a sobre ha de durar molts dies…
No pretenc jutjar ni ser part del que desconec, però m’agradaria destacar que s’estan venent molts productes “que poden anar bé”, jo crec que en molts casos sí, sense cap autorització especial. A EUA encara més. El que puc dir, però, és que no fan mal.
En tot cas sembla que el jutge no veu engany en el subministrament del producte i podria haver una infracció de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. El tema es dirimirà en l’espai relliscós dels productes que no són fàrmacs legals però que no cusen cap dany. Les farmàcies i parafarmàcies en van plenes.