La tesi doctoral de Pedro Sánchez

Enric I. Canela

Val a dir que jo no sé res sobre la tesi doctoral de Pedro Sánchez Pérez-Castejón ni m’importa, però la quantitat d’imbecil·litats que he llegit en un mes i especialment avui sobre la tesi doctoral del president espanyol és per nota i m’ha animat a parlar-ne.

La culminació ha estat l’estúpida intervenció de l’incendiari Albert Rivera. El “fenomen” ha dit que hi ha “dubtes raonables” sobre la publicació del treball doctoral de Sánchez i que cal “acabar amb les sospites” sobre això. Li ha retret: “Vostè és de les poques persones que fa una tesi doctoral i l’oculta”. Ignorància total del calumniador.

De totes formes Pedro Sánchez ha demostrat un cert desconeixement de la normativa perquè ha replicat que la seva tesi “està publicada d’acord amb la legislació” i que a més està penjada a la plataforma Teseu, una base de dades de tesis doctorals.

Tampoc és cert però Pedro Sánchez no hi té res a veure amb això. És cert que està publicada a Teseo, repositori de totes les fitxes de les tesis doctorals de l’Estat, però no hi ha accés a les tesis doctorals. Catalunya si té un repositori nacional on hi figuren les tesis llegides a Catalunya i alguna altra que s’ha volgut incorporar pels investigadors interessats. És TDX que avui, ara, conté 27.967 tesis dipositades.

La fitxa de la tesi de Pedro Sánchez és:

Pedro Sánchez no havia de fer altra cosa que dipositar la tesi doctoral a la secretaria corresponent de la Universitat Camilo José Cela i atenir-se al que diu el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat. Concretament en el seu article 14 diu:

Article 14. Avaluació i defensa de la tesi doctoral.

1. El tribunal que avaluï la tesi doctoral s’ha de compondre d’acord amb els requisits fixats per la universitat i d’acord amb el que estableix el present article.

2. La totalitat dels membres que integrin el tribunal han d’estar en possessió del títol de doctor i han de tenir experiència investigadora acreditada. En tot cas, el tribunal ha d’estar format per una majoria de membres externs a la universitat i a les institucions col·laboradores en l’escola o programa.

3. El tribunal que avaluï la tesi ha de disposar del document d’activitats del doctorand, a què es refereix l’article 2.5 d’aquest Reial decret, amb les activitats formatives portades a terme pel doctorand. Aquest document de seguiment no dona lloc a una puntuació quantitativa però sí que constitueix un instrument d’avaluació qualitativa que complementa l’avaluació de la tesi doctoral.

4. La tesi doctoral s’ha d’avaluar en l’acte de defensa que té lloc en sessió pública i consisteix en l’exposició i defensa del doctorand del treball de recerca elaborat davant els membres del tribunal. Els doctors presents a l’acte públic poden formular qüestions en el moment i la forma que assenyali el president del tribunal.

5. Una vegada aprovada la tesi doctoral, la universitat s’ha d’ocupar del seu arxivament en format electrònic obert en un repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar d’aquesta tesi, així com tota la informació complementària que sigui necessària al Ministeri d’Educació als efectes oportuns.

6. En circumstàncies excepcionals determinades per la comissió acadèmica del programa, com poden ser, entre d’altres, la participació d’empreses en el programa o escola, l’existència de convenis de confidencialitat amb empreses o la possibilitat de generació de patents que recaiguin sobre el contingut de la tesi, les universitats han d’habilitar procediments per desenvolupar els apartats 4 i 5 anteriors que assegurin la no-publicitat d’aquests aspectes.

7. El tribunal ha d’emetre un informe i la qualificació global concedida a la tesi en termes d’«apte» o «no apte».

El tribunal pot proposar que la tesi obtingui la menció de «cum laude» si s’emet en aquest sentit el vot secret positiu per unanimitat.

La universitat ha d’habilitar els mecanismes necessaris per a la materialització de la concessió final de la menció esmentada i ha de garantir que l’escrutini dels vots per a l’esmentada concessió es faci en una sessió diferent de la corresponent a la de defensa de la tesi doctoral.

He subratllat els articles sobre la publicació. Qui ha de fer públiques les tesis doctorals és la universitat i no el doctorand.

Concretament la normativa de la Universitat Camilo José Cela diu:

Article 31. Arxiu de la tesi doctoral
1. Un cop avaluada favorablement la tesi doctoral, la UCJC s’ocuparà d’arxivar-en els formats que estimi oportuns (format físic i electrònic) en el seu repositori institucional i ha de remetre, en format electrònic, un exemplar, així com tota la informació complementària que sigui necessària, al Ministeri d’Educació als efectes oportuns. Almenys un exemplar ha de quedar en possessió de la Secretaria General de la UCJC per al seu arxiu i custòdia, un altre a Biblioteca i un tercer en les dependències de la EID-UCJC.

El problema és que les universitats no compleixen la llei i la majoria no fan públiques les tesis. Que Albert Rivera i els seu seguici de piròmans reclami a la Universitat Camilo José Cela si tan interès té en aquesta tesi doctoral.

El doctorand no pot amagar mai la tesi doctoral com diu l’ignorant d’Albert Rivera. Es veu que Pablo Iglesias, tot i ser professor u universitari, tampoc coneix la normativa.

Altra cosa és si la tesi es bona o dolenta, si hi ha conclusions vàlides o no. De tesis dolentes podríem omplir una catedral, de bones també. Els responsables de la nota són els membres del tribunal. No tinc el gust de conèixer els membres del tribunal, ni tinc opinió sobre la tesi doctoral del Pedro Sánchez, però ni és secreta ni ell l’amaga.

Per si algú no ho sap, no existeix cap normativa que obligui a publicar els treballs de final de grau o màster, de fet millor que sigui així. Si que s’ha de fer amb les tesis doctorals

Finalment recomano als grans periodistes dedicats a parlar de treballs de màster i de tesis doctorals que s’informin abans de quedar en ridícul.