Enric I. Canela
Fa un parell de mesos es va publicar un article en International Journal of Cancer (Effect of mistimed eating patterns on breast and prostate cancer risk (MCC‐Spain Study) ) en el que es va avaluar la possible relació entre patrons de sopar i dormir i els càncer de pròstata i pit.
Els resultats van posar de manifest que si se sopa abans de les 9 i/o s’espera un mínim de dues hores després de sopar per anar al llit, la probabilitat de patir aquestes malalties disminueix un 20%. Un resum d’aquest treball es pot trobar a Cenar temprano se asocia con menos riesgo de cánceres de mama y de pròstata.
Fa ja molt que se sap que no tenir en compte els ritmes circadiaris per alimentar-se i dormir comporta problemes de salut, però en aquest cas es demostra la correlació amb el càncer.
Sabem perfectament que els animals de ritme diürn tenim un patró de secreció d’algunes hormones adaptat a estar en alerta durant el dia i dormir per la nit. Estem adaptats a mobilitzar-nos, nosaltres i els nostres neurotransmissors, segons marquin els ritmes de llum i foscor.
A final de l’any passat es va publicar un molt bon resum titulat Does Eating Before Bed Lead to Weight Gain and Negative Metabolic Changes?. En aquest excel·lent article, l’autor analitza els efectes de menjar abans d’anar a dormir.
Jo només diré que la insulina, que tots coneixeu bé i que tants problemes causa quan manca, va de baixa amb la caiguda del sol. Segueix un ritme de secreció diürn associat a la ingesta de glucosa. Prendre glucosa al vespre no és gens recomanable. Problemes de salut i adquisició de greix.
Ara que s’està discutint a la comissió europea sobre els canvis d’hora dues vegades a l’any i la quasi decisió de suprimir aquestes modificacions de rellotges i també, en el nostre cas, de quin fus horari ens convé més, hauríem de tenir present que l’inici de la nostra activitat no hauria de produir-se abans de la sortida del sol, que hauríem de dinar quan el sol està al zenit i sopar abans que la llum desaparegui del tot.
Jo soc partidari de seguir l’hora solar i educar la població per dormir una mica més, però no es tan important l’hora que marqui el rellotge com l’adequació dels nostres hàbits al sol.
Per exemple, a quina hora hauríem de dinar demà? Seria ideal entre dues i 2/4 de tres, que seria el migdia ja portem dues hores de diferència amb el sol. Quan arribi l’hivern ja serà diferent, aleshores hauríem de dinar entre la una i 2/4 de dues. Si anéssim a l’hora solar, hauríem de dinar entre les dotze i 2/4 de d’una.
Segurament trobarem vells pagesos que ens explicaran quins horaris seguien els seus pares abans de la guerra civil.
Si mirem els diferents països veurem una certa adaptació als seus costums i el sol. Ara tenim l’hora alemanya, no m’agrada, però no passa res, però ens convé menjar a hores diferents.