Jo trio l’hora solar

Fa unes setmanes que parlem de canvis d’hora, estiu – hivern, de fusos horaris, de la zona horària de Londres o de la de Berlín, i de ritmes circadiaris i alteracions de salut.

Probablement, molta gent no havia sentit mai parlar de ritmes circadiaris, no és quelcom que s’estudiï gaire ni que surti massa en el TN vespre. Ara, però, està de moda.

La veritat és que no sabem tot el que hauríem de saber per parlar amb tota propietat ni tampoc seré jo el que pontifiqui sobre això, tot i que alguna opinió per ajudar a reflexionar sí que em permetré donar.

És una obvietat que el Sol surt més tard a mesura que anem cap a l’oest. Tothom sap que el Sol surt una mica més tard a Mollerussa que a Castelló d’Empúries. Els nostres estimats homes i dones del temps ens posen exemples cada dia.

Sabem que l’hora oficial no és més que una convenció de final del segle XVII quan els britànics van establir el temps GMT, l’hora mitjana de Greenwich. El meridià de Greenwich el punt a partir del qual la Terra es divideix en 24 fusos, cadascú amb una hora de diferència. Dins d’aquesta convenció a cada localitat li correspon una zona horària, que és la més propera a l’hora solar.

De totes maneres, per conveniències, els estats s’han situat en fusos o zones horaris més allunyats dels que els hi correspondria. Un cas que ens afecta directament és el de l’estat espanyol. Està situat en el fus horari que determina el meridià que passa a prop de Berlín en comptes de ser en el que determina el meridià de Greenwich.

Fa anys que impulsor del pacte català per la Reforma Horària, Fabian Mohedano, demana evitar canvis d’hora artificials i situar-nos en la zona horària en què estan britànics, irlandesos i portuguesos, la que ens toca per raons geogràfiques. Amb una taula il·lustraré l’hora solar de diferents ciutats i amb colors el fus horari que els hi correspondria. El groc Berlín i el blau Londres.

Es veu clarament que la Unió Europea està dividida en tres zones horàries i que les incorporacions a una o altra són completament polítiques. París i Barcelona només es diferencien en 1 min i mentre que totes dues estan a ¾ d’hora de Berlín. El dia que comença la primavera o el que comença la tardor el sol surt ¾ d’hora abans a Berlín que a Barcelona i, naturalment, el sol també es pon ¾ d’hora abans. Més de la meitat de la península Ibèrica està a l’oest de Londres.

A vegades les aparences derivades de la subjectivitat a què ens porten els mapes enganyen. L’altre dia llegia que potser en comptes de dir una hora menys a Canàries, que recordem que segueix l’horari britànic, tot i que li tocaria 1 h menys, hauríem de dir 1 hora més a Palma perquè ells estan més en aquella zona i voldrien romandre-hi. No és cert, entre Barcelona i Palma hi ha 2 minuts de diferència en hora solar. De fet, Girona està més a l’est.

Està clar que si tots els nens de la Unió Europea comencessin l’escola a la mateixa hora oficial, començarien a una hora solar diferent i amb posició del sol sobre els seus caps diferents. Si el nostre cervell funciona coordinat amb la posició del sol el seu rendiment seria diferent segons el lloc. Amb tot, no podem menystenir la nostra capacitat d’adaptació, relativa.

La realitat és que amb la il·luminació artificial, especialment la llum blava, alterem la secreció d’una hormona secretada per la glàndula pineal que es diu melatonina i que és la que regula els nostres ritmes, i amb això el son. Alterant el son fem coses fisiològicament inconvenients. Ho deixarem aquí perquè em desviaria de l’objectiu del text. Amb tot comentaré que diuen els que en saben que si ens poséssim unes ulleres que filtrin la llum blava dormiríem millor.

La veritat és que el nostre cos realitza una sèrie de funcions seguint el gir de la Terra al voltant del sol, són uns ritmes d’aproximadament 24 hores, els ritmes circadiaris. La taula ens indica aquestes funcions correlacionades amb els diferents horaris.

Un fet a tenir en compte és que l’hora ideal o adequada per a les activitats no depèn del que digui el rellotge, depèn de l’hora solar. Les hores en què fem les coses les podem canviar per decisions polítiques, els moments que determina la fisiologia no.

La meva opinió, completament inútil de cara a les decisions que s’han de prendre, és que adoptar l’actual horari d’estiu (zona horària de Berlín) seria bo per anar de festa i per al negoci de les discoteques, mentre que adoptar l’hora solar (horari d’hivern de la zona horària de Londres) seria millor per al rendiment intel·lectual i l’economia productiva.

Igualment, crec que adaptar les nostres activitats diàries a l’horari ideal seria bo per a la nostra salut. Per exemple, l’hora ideal per dinar, a Catalunya a l’estiu, segons l’hora d’aquest any, és de 13 a 14. El canvi d’hora, ens hauria de fer dinar de 12 a 13. Amb l’hora solar seria d’11 a 12. El que no té sentit és canviar l’horari oficial i continuar aixecant-nos, dinant i anant a dormir a la mateixa hora oficial.

Tot i que m’agrada molt l’horari d’estiu, amb vespres llargs, si la decisió fos meva, triaria l’hora solar. Els animals lliures trien aquest horari, per alguna cosa serà.

Si em fessin cas, s’enfadarien molt la cadenes de TV i alguns llocs d’oci.