Enric I. Canela
El passat 14 d’octubre vaig publicar a L’Econòmic l’article Universitat sense coordinació. Tot valorant la feina feta, em lamentava del model organitzatiu, la burocràcia professional sense una direcció amb autoritat.
La burocràcia professional, tal com la va definir el professora canadenc Henry Mintzberg és un model organitzatiu en el que els professionals, normalment altament qualificats, assumeixen el control de la seva feina. Efectivament el PDI és qui, en base a la llibertat de càtedra i llibertat de recerca, decideix com desenvolupa la seva tasca.
La burocràcia professional ben entesa assumeix que hi ha una direcció que marca les pautes i que tothom s’adapta a unes determinades directrius. Així hauria de ser a les universitats.
Deia en el meu article: “Al professorat no el coordina ni el dirigeix ningú en tota la seva activitat. A la universitat hi ha escassa jerarquia i una gran llibertat d’actuació i, depenent de la seva trajectòria, pot tenir alguna o gairebé cap dependència d’un altre company”.
Deia també que “la universitat, en general, no té uns mecanismes de control per garantir la qualitat dels seus actes i procediments. L’auditoria integral no està incorporada a l’estructura de la universitat i, probablement, el consell social no fa tota la feina que té encomanada”.
Tinc clar que no tothom està d’acord amb això, però els mecanismes que hi ha, no integrals, tenen poc a efectivitat. Potser en molts casos s’arriba a un diagnòstic correcte, però no existeix cap mecanisme eficaç per tal d’aplicar les solucions.
La universitat requereix govern efectiu, al segle XVII podia ser útil que tot els professors, no hi havia gaires professores, es reunissin al voltant d’una taula i acordessin un “primus inter pares” per ral que assumís l’autoritat formal però per prendre les decisions col·legiades. Entrat el segle XX això ja no servia, ara és un despropòsit.
Comunitat universitària i govern poden passar-se els propers trenta-cinc anys, són els que ja han passat de la Llei de Reforma Universitària que ja va néixer ultrapassada, per decidir com es governa la universitat. Mentre podran anar deixant passar les universitats d’altres llocs que ja fa temps que van decidir que per prendre decisions calia algú, o alguns, investit d’autoritat real.