Enric I. Canela
L’àcid lipoic s’ha posat de moda. Fa uns deu dies la premsa se’n va ocupar. Alguns mitjans van parler de la mort d’una jove infermera a Don Benito, província de Badajoz, per intoxicació d’àcid lipoic i altres més cauts afegien “possible”. La premsa no ens diu quin producte comercial va prendre ni en quina quantitat. En tot cas, dubto molt que s’intoxiqués amb aquest producte.
L’únic article que he trobat en premsa seriós i ben fet és El ácido lipoico como adelgazante: riesgos y evidencia científica de Beatriz Robles. Professional.
L’àcid alfa-lipoic, concretament una forma específica, té dos isòmers, el fabrica de forma natural el nostre organisme. El necessitem per produir energia a l’organisme, tant per “cremar hidrats de carboni com greixos, en la degradació d’alguns aminoàcids, i per obtenir carboni de la glicina per sintetitzar algunes molècules essencials coma ara els àcids nucleics.
Tot i que el necessitem per produir energia, el fet d’ingerir aquest producte no ens farà eliminar més greixos. No té massa lògica científica ni tampoc existeix cap dada empírica, experiments se n’han fet, que justifiqui aquesta afirmació.
Seria raonable consumir el producte si hi hagués un dèficit, per normalitzar l’organisme, però no és gens corrent parlar de dèficit d’àcid lipoic.
Dic que és tòxic és bastant aventurat. Tot pot ser tòxic en grans quantitats. Ignoro els resultats de prendre’s una caixa d’Almax (conegut antiàcid) havent sopat, però el més probable és que el que ho faci acabi a urgències.
Les dosis que es venen d’àcid lipoic més habitualment són pots amb unitats de 300 o 600 mg. Hi ha constància científica que 60 mg per kg de pes al dia són perfectament tolerables. Així, una persona de 50 kg podria prendre sense risc 3 g. Això serien 5 unitats de 600 mg. La mateixa raó hi ha per controlar aquest producte com qualsevol altra de venda lliure. S’ha descrit que hi ha persones que han posat una mascota al microones. Les instruccions adverteixen del risc. No per això s’han prohibit els gats o els microones.
Altra cosa és que el negoci de la parafarmàcia és sucós i molesta a les farmàcies. Els preus d’aquests productes no estan regulats. Unes vitamines que jo vaig comprar per 40 euros, en un altre lloc a una persona coneguda meva li van cobrar 70.
Per altra banda, veig poc probable que el sistema sanitari s’emboliqui a intentar controlar coses que enlloc estan controlades i que podem comprar per Internet.
Tanmateix, la pregunta és: serveix per alguna cosa gastar-se els diners en prendre aquest complement? Hi ha casos en els que la suplementació és imprescindible. Aquí si que ho dirà el metge. Això passarà en cas d’una malaltia de naixement que impedeixi sintetitzar l’àcid lipoic completament o parcial.
Una de les característiques de l’àcid lipoic és la capacitat reductora. És un bon antioxidant i pot ser emprat per acompanyar medicaments i protegir l’organisme d’efectes secundaris, però és dubtós que tingui altres efectes protectors. S’han fet alguns estudis però cap que mereixi confiança.
La meva impressió és que prendre-ho no causarà cap mal a l’organisme, només a la butxaca.
Benvolgut Enric,
Abans de res, gracies per la acurada i entenedora explicació sobre l’àcid lipoic. Una moda més, propiciada pels venedors de fum.
Has esmentat l’Almax. Resulta que jo treballo a la farmacèutica que comercialitza Almax, que te el almagat com a principi actiu.
Es ben veritat que la dosi fa al verí i que, fins i tot, l’agua pot ser tòxica (i ha casos de persones que han mort desprès de beure 6 o més litres d’agua d’un cop).
Però l’Almax no es el millor exemple perque l’almagat es una subtància amb un llindar de toxicitat molt alt. Donat que no es absorbit per l’intestí, si un es pren una capsa de Almax d’un cop el máxim que pot passar (i no sempre) es que doni diarrea. Dit això, els principals inconvenients de pendre Almax de forma habitual és que pot interferir en l’absorció d’altres medicaments. Tambè, rarament, pot produir alergia.
Un exemple de fàrmac perillos que prenem habitualment és el paracetamol. Fins a 4 g al dia (1 g quatre vegades al dia) és la dosi máxima com analgèsic en dolor crònic. Pero 8 g d’un sol cop (una capsa) pot produir cirrosi hepàtica fulminant en pocs dies. El paracetamol fa anys s’utilitzava amb certa frequència per suicidar-se, especialment al Regne Unit (també son ganes…).
No tardis tant en escriure els teus articles. Els trobo molt interessants i sempre em motiven a aprofondir en els temes que tractes (com aquest).
Salutacions cordials.
Hola Ricard,
Moltes gràcies pel teu comentari. La idea de l’exemple és que tot mata en condicions inadequades. Potser no era el millor exemple. El paracetamol si que és perillés. EEl lipoat no. Volia posar un exemple de no perillós.
Salutacions cordials