L’altre dia llegia l’article Aditivos: los más difamados de la industria. És un més dels bons articles de divulgació de l’àmbit alimentari que fa EROSKI a través de la seva revista Consumer. També té la seva edició impresa. Aquest article està a l’exemplar de març. No estic fent publicitat interessada ni res que s’assembli. O sí interessada, a vegades s’ignoren bons treballs i m’agrada fer saber que hi són.
Hi ha un llibre magnífic, de Claudi Mans Teixidó, catedràtic, ja emèrit, d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona. Es tracta de La química de cada dia. Com la química ens ajuda a comprendre la cuina i moltes altres coses. Un llibre ben distret per als que els agrada el coneixement fet entenedor. En ell parla a bastament d’additius.
No pretenc ara anar més enllà perquè ni podria ni en sabria, però si fer algunes consideracions davant d’algunes paranoies que afecten molta gent. La nostra alimentació està plena de productes “estranys”, additius i contaminants. Entenem pels primers les substàncies que els hi afegim per donar-los-hi alguna propietat que no tenien de manera natural, per exemple, durada, color, textura…; mentre que com a contaminants entendrem sempre substàncies que s’han introduït per la manipulació, conservació, etc. i que de cap manera volíem que hi fossin. Entre elles trobem derivats dels plàstics o insecticides.
Justament l’altre dia comentava, agrupant-los, uns i altres a l’article Els obesògens, els seus riscs. De fet, efectes similars els podíem tenir de substàncies volgudes o no volgudes dels aliments. És completament natural pensar que devem evitar els contaminants i acceptar els additius, però hem de saber que potser alguns contaminants no ens afecten i que alguns additius sí.
Està clar que sense additius hauríem de prescindir d’una gran part dels aliments que conformen la nostra dieta i que la majoria de les coses que no siguin “de proximitat” les hauríem de suprimir una gran part de l’any.
Passa que cada dia sabem més coses, coneixem més els efectes de les substàncies sobre el nostre organisme. Si això li sumem una nefasta comunicació de la notícia científica, generem un problema de percepció. En posaré un exemple. La sacarina és un edulcorant perfectament autoritzat. Fa anys va aparèixer la notícia que la sacarina produïa càncer de bufeta en ratolins. La cosa va córrer parlant dels perills de la sacarina. Efectivament, en dosis elevades produïa càncer en ratolins, però en portar l’equivalència a humans i suposant un efecte similar les dosis humanes haurien de ser de 25 kg. Així i tot, la sacarina va romandre gairebé trenta anys dins la llista de possibles cancerígens. Passen moltes coses d’aquest caire.
Vol dir que la sacarina és innòcua? Sembla que no. Avui sabem més que fa cinquanta anys. Aleshores ningú no parlava de la microbiota. Ara hi apareix en centenars d’articles mensuals. Molts d’aquests additius, entre ells la sacarina, modifiquen la microbiota i això té conseqüències. Són molt dolentes? No ho sé. Més diabetis?
Podem prescindir d’additius? Certament, prescindir de la sacarina o d’altres edulcorants és perfectament possible. Cosa de gustos. Particularment, trobo que posar edulcorant a un cafè és desgraciar-lo. Podem menjar a Catalunya taronges de Sud-àfrica o Argentina sense additius? No ho crec.
Podem prendre aliments que no estiguin tenyits? Busquem aliments precuinats sense tenyir o melmelades sense colorants. Tindrem feina.
Podem prescindir d’additius? Sí, si deixem de menjar moltes coses. Són molt dolents per a la nostra salut? Cada dia ho seran més perquè sortiran més notícies sobre nova recerca i els hi trobarem més problemes.
Voleu treure el glutamat de les vostres vides? Ja sabeu que és un problema prendre’n (Els obesògens). No ho tindreu fàcil, però paga la pena intentar-ho. També és possible que els vostres nens deixen de trobar bones algunes coses.
Té alguna conclusió aquest escrit. No sé si serà perceptible, però voldria que la tingués: cal ser conscient del paper dels additius. Podeu fer una cosa, us compreu una lupa i llegiu les etiquetes. Busqueu totes les “E” i estudieu. Una feinada.
La informació, l’estat de la ciència, si voleu, la trobareu de la següent forma. Aneu a PubChem de la U. S. National Library of Medicine. Allà poseu el nom de la substància a buscar. Busquem Monosodium glutamate (Glutamat monosòdic). Allà, a la dreta hi ha un índex, hi trobareu Toxicity. Podeu moure us per allà i anar a la fitxa de toxicitat. D’allà deduireu que podreu prendre’n tranquil·lament glutamat.
Això és contradictori amb el que havia jo dit recentment (Els obesògens). Una prova més de la lentitud dels sistemes.
No us atabaleu ni us torneu paranoics. Portem molts segles d’additius. A poc a poc modifiquem algunes coses en funció dels avenços científics. Informeu-vos en fonts serioses.