Enric I. Canela
Ara faré un breu apunt sobre dues coses que he llegit i que m’han agradat. Il·luminen una mica el panorama.
Una és “Els contagis del coronavirus rares vegades es produeixen a l’aire lliure“. Diu La Vanguardia: No són resultats sorprenents, segons Àlex Soriano, cap de servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, que explica que el coronavirus es transmet principalment a través de les gotes que s’emeten en parlar, tossir, cantar o fins i tot respirar. “En espais tancats en què hi ha un contacte proper i prolongat entre persones és més fàcil que es transmeti la infecció que en espais oberts on el virus es dispersa en l’aire”, explica Soriano.
Era una obvietat, però ha vingut com els reis d’orient. La notícia ens vingué d’orient, d’un estudi xinès. El 13 de maig ja comentava jo: Pensar que algú s’ha de contagiar a la platja amb una mica de marinada és una ximpleria, tret que s’abraci o es petonegi amb una altra infectada. Diverses vegades m’he referit a això. Continuo amb les meves incorreccions: determinades mesures són políticament paranoiques.
La segona és de Diario Médico. Diu: La hipótesis de los antihipertensivos y la Covid-19 se desmorona. Ja un parell de cops m’he referit a les poblacions de risc i he volgut destacar que la hipertensió acostuma a acompanyar altres inflamacions cròniques com són l’obesitat i la diabetis (veure especialment Certeses i incerteses de la COVID-19 i Grups de risc davant el SARS-CoV-2) . De la lectura de la informació que disposo, m’atreveixo a afirmar que ni la hipertensió ni el seu tractament haurien de ser causes que facilitessin el contagi de la COVID-19 ni el seu agreujament. Les raons estarien en les causes de la hipertensió. Vigileu amb la síndrome metabòlica, especialment obesitat i diabetis.
Les notícies metabòliques i fisiològiques requereixen una lectura bioquímica.