Uns 1,5 milions de catalans han tingut el virus SARS-CoV-2?

Enric I. Canela

He posat un interrogant al títol. Ningú em pot dir que no sigui cert, tampoc em podrà dir que és cert. El nivell d’ignorància és enorme. Per altra banda, aquesta ignorància en les xifres no deixa de ser ben normal, però ara estem obsessionats amb les dades sobre el tema. Si ens diguessin que 1,5 milions de catalans, el 20%, han tingut el virus de la grip al cos, ningú no en faria massa cas. Encara que morin a l’any centenars de milers de persones, ne en fem cas. També mor més gent de càncer a l’any de la que morirà per la COVID-19 i ho tenim ben assumit. Clar que el càncer no és una malaltia contagiosa.

Fa pocs die, el 3 de juny, es va presentar l’informe preliminar: ESTUDIO ENE-COVID19: SEGUNDA RONDA – ESTUDIO NACIONAL DE SERO-EPIDEMIOLOGÍA DE LA INFECCIÓN POR SARS-COV-2 EN ESPAÑA. Una “conclusió de proximitat” és que, en la data d’estudi, només un 6,1% dels catalans havien passat la COVID-19. Fa uns dies eren el 5,1%. Amb lògica, aquest valor ja no pujarà massa. Això voldria dir que només 473.711 persones han estat contagiades pel virus SARS-CoV-2 i a més que han creat anticossos contra la malaltia. Aproximadament la meitat d’aquestes persones han estat asimptomàtiques. Per altra banda, és ben possible que una proporció significativa de persones hagi tingut símptomes lleus i no hagi generat anticossos. Podria ser que el triple hagués tingut el virus més o menys actius i això ens portaria al milió i mig de persones infectades. Si això fos cert, voldria dir que som més “forts” del que sembla i amb més coneixement (i una vacuna) podríem viure relativament tranquils.

Sense cap ànim de reiterar-me excessivament, la immunitat cel·lular (sistema immune innat) pot haver estat suficient per eliminar el virus sense necessitat de què es produeixin anticossos. Aquest valor de 6,1% indicaria que no hi ha immunitat de ramat. Tampoc no sabem si aquest 6,1% de la població tindrà immunitat d’aquí un cert temps. No ens han dit quina és la distribució en quantitat dels anticossos. Hi ha molt gent amb pocs? De fet, un estudi recent indicava que tenir anticossos no significava immunitat.

La conclusió de tot plegat és que s’estima que 473.711 catalans haurien generat anticossos. També sabem que hi ha hagut, de moment, pràcticament 12.000 morts per sobre del que seria habitual, però no sabem si de la infecció. Diríem, si l’estimat de 473.711 fos correcte i si l’excés de morts fos degut a aquesta malaltia, que la taxa de letalitat estaria sobre el 2,5%. Ens donaria uns 160 morts/100.000 habitants. Una barbaritat. Podem comparar amb el conjunt de l’estat, seria de 91 morts/100.000 habitants. No entro amb les diferents fonts. No altera gaire el resultat. Sense tornar-se ni histèric ni adoptar comportaments fanàtics, cal preveure el que vindrà.

Aquest estudi de seroprevalença, que no vull de cap manera desmerèixer, fins allà on he pogut llegir, em sembla un molt bon estudi, només ens dius quanta gent té ara anticossos. Els autors ja diuen que ignoren el temps que romandran al sèrum i també que no saben si aquests anticossos conferiran immunitat davant SARS-CoV-2.

Sobre que passarà i com actua el virus hi ha moltes incògnites i preguntes a respondre.

Ara si seré reiteratiu. Quan un mira les necrològiques, veu que la proporció més gran de gent que es mor té més de 70 anys. De fet amb la majoria de les malalties passa. Només canvia això amb morts violentes o per accident. Potser a algú se li podria acudir la idea d’aïllar totes les persones de més de 65 anys, per posar una edat, i tancar-los. S’evitaren molts contagis de malalties diverses: tindríem els “vells bombolla””. Com que això que s’ha fet ara no ha estat una mesura digna d’una societat civilitzada, cal pensar en com afrontar el futur. Efectivament, les vacunes. Indubtablement seran benvingudes, però hauríem de fer una mica més. La gent gran té més possibilitats de tenir malalties diverses que el fan susceptible d’un agreujament de qualsevol infecció i, a més, la probabilitat de què el seu sistema immune estigui dèbil és gran.

Una hipòtesi que m’agrada és que els nens tenen un sistema immune innat molt més eficaç i, a més, una capacitat de comunicar ràpidament el sistema immune innat i el sistema immune adaptatiu. En aquesta comunicació actua de pont el tim. El tim de les persones grans respon lentament, està parcialment atrofiat i desenvolupa malament la seva funció, fent a la persona més susceptible a malalties autoimmunes i processos neoplàsics. Això faria que la primera línia de resposta, el sistema immune innat no elimines el virus i, alhora, la lentitud en respondre el sistema adaptatiu permetés una progressió continuada de la infecció i un excés d’alliberament de citocines pro-inflamatòries.

Aquesta hipòtesi també justificaria que els nens no tenen un pic tan elevat de virus al seu organisme per la més ràpida i eficaç resposta del sistema innat i, per tant, menys càrrega vírica els faria menys contagiosos. Això a banda que es recuperarien més ràpidament i, potser, serien asimptomàtics. La meva opinió, només opinió, és que els nens difícilment es contagiaran entre ells i no seran una via eficaç d’infecció a les persones adultes.

Què hi podem fer? Sabem de fa ja molt que envellir comporta que algunes funcions es deterioren. Una és el sistema immune i això confereix més oportunitats als patògens. Un sistema immune “jove” elimina millor els patògens que un de “vell”. Aquest deteriorament es coneix com a immunosenescència. El perfil cel·lular varia amb l’edat i apareixen més cèl·lules senescents. Es pot saber la nostra edat immunològica? Sembla que sí. Caldria fer-se determinar el perfil immunològic de l’envelliment i saber com està cadascú. De fet, és una forma de determinar el nostre estat de salut. Diu que som tan vells com els nostres limfòcits. Jo no m’he fet mai una cosa així, però tinc curiositat. Hi ha laboratoris que ho fan. Potser m’animi.

La solució que tenim, la més natural, i en això s’haurien de centrar els governants, micronutrició adequada, sans nosaltres i la nostra microbiota, i exercici regular suau. Recordem que massa gent gran ignora la micronutrició i és excessivament sedentària.