Enric I. Canela
Acabo de llegir sense que m’hagi produït una sorpresa excessiva, que l’Audiència Nacional ha dit que les tesis doctorals no poden ser públiques sense el consentiment explícit de l’autor.
No m’estranya gens ja que ha la legislació espanyola hi ha un conflicte clar entre la legislació sobre la propietat intel·lectual i la normativa acadèmica, entre altres. La legislació sobre drets d’autor està sota una llei, mentre que el desenvolupament del doctorat sota un Reial Decret. La Llei de la Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern no està massa ben feta.
Té tota la raó l’Audiència Nacional encara que ni tingui sentit per a nosaltres el que ha dictaminat. Si som rucs, ens passa això. La normativa espanyola de doctorat és un autèntic desastre, suposo que feta per gent que creia que un doctor és un metge de capaçalera.
Jo en el seu dia, quan era el vicerector responsable de doctorat i director de l’Escola de Doctorat a la UB, vaig reclamar que calia actuar sobre aquest tema. Vaig posar com a exemple la normativa britànica on el doctorand, quan és admès, està obligat a cedir els drets d’autor. La casuística de les tesis i la picaresca d’alguns doctorands fa que el tema condueixi a alguns negocis que, particularment, considero immorals. Ningú no em va fer el més mínim cas. El doctorat, sembla mentida, és una cosa menor que no interessa a la majoria de rectors de les universitats espanyoles.
Crec que també ho vaig comentar en alguna reunió de directors d’escoles de doctorat de l’Estat. Vam fer comentaris al respecte, però les reunions d’amics i coneguts no acostumen a tenir efecte.
En mà de les universitats, individualment, està la solució al despropòsit.