Enric I. Canela
Sabem que en els pocs casos en què la COVID-19 es manifesta amb una certa gravetat hi ha una “tempesta de citocines” que provoca una dislipoproteinèmia inflamatòria. Les seves característiques són: una concentració baixa d’HDL-colesterol (el que en diem “bo”) i LDL-colesterol (el dit “dolent”), una concentració alta de triglicèrids, un gran nombre de lipoproteïnes oxidades, i un perfil anormal de les fraccions proteiques que formen les lipoproteïnes. La severitat de la malaltia es correlaciona amb el grau d’hipolipidèmia, és a dir la disminució de la concentració de colesterol, una concentració anormalment baixa.
La principal condició per al dipòsit lipídic que condueix a l’aterosclerosi, amb el conseqüent estretament dels vasos sanguinis, és una concentració baixa d’HDL-C i alta de triglicèrids, molt més que el colesterol – LDL alt. Seria el fenotip aterogènic. Un canvi en aquesta línia, derivat de l’acció de SARS-CoV-2, condueix a l’estretament dels capil·lars dels alvèols pulmonars i a un greu deteriorament respiratori.
En condicions normals, la inflamació és un procés que s’inicia amb l’arribada d’unes substàncies inflamatòries, destaquen les oxilipines inflamatòries, i un cop la inflamació ha fet la seva funció, que és col·laborar a eliminar l’agent estrany, les substàncies resolutòries de la inflamació (les oxilipines resolutòries de la inflamació – SPM) redueixen la inflamació. En un sistema alterat com el que apareix en la COVID-19 greu això no passa i la inflamació no es redueix.
Les oxilipines són uns substàncies que el organisme produeix a partir dels àcids grassos poliinsaturats i les oxilipines resolutòries de la inflamació deriven dels àcids grassos poliinsaturats omega-3. Una dieta pobre en aquests àcids grassos afavoreix la manca de resposta antiinflamatòria. Una dieta rica en àcids grassos poliinsaturats omega-6 i pobre en àcids grassos omega-3 afavoreix la inflamació. Les sardines, els seitons i les arengades en són una bona font.
Una primera conclusió podria ser que una nutrició rica en àcids grassos omega-3 ens mantindrà en millors condicions per afrontar la defensa contra les inflamacions i també contra la inflamació que provoca el virus.
També sabem que l’aspirina és un fàrmac antiinflamatori que té una propietat única: a més d’inhibir la ciclooxigenasa 1 i reduir el dolor i la inflamació, com fan tots els antiinflamatoris no esteroidals (acetominofen o paracetamol, ibuprofen, etc.) modifica l’estructura de la ciclooxigenasa 2 i això fa que aquest enzim produeixi una oxilipina (una AT-lipoxina) que té propietats anticoagulants. L’aspirina ens van força bé. És un medicament barat i menystingut, però amb propietats extraordinàries.
La inflamació exagerada i contínua condueix a uns dipòsits de greix i en els alvèols pulmonars alteren la funció respiratòria. Si el malalt té problemes circulatoris i dèficit de vitamina K2 el risc de coagulopatia i embòlia pulmonar és molt gran. Bledes i espinacs són una bona font d’aquesta vitamina.
La inflamació desbocada és la conseqüència d’una excessiva resposta del sistema immune. És a dir, l’origen és el mal funcionament del sistema immune. En general, els medicament que es donen o ens puguin donar per combatre aquesta infecció no van dirigides a millorar el funcionament del sistema immune, tret de les vacunes, que a hores d’ara no existeixen. Alguns intenten col·laborar amb el sistema immune per eliminar el virus i altres lluiten contra els efectes provocats pel virus mentre que el sistema immune o altres medicaments poc a poc van actuant per eliminar el virus.
El mecanisme natural per reduir els triglicèrids i augmentar el colesterol – HDL és l’activació d’uns receptors que es denominen PPAR-α. Això ho saben molt bé els metges que per fer-ho recepten uns medicaments que es denominen fibrats. Fa uns dies uns investigadors israelians han publicat un estudi (The SARS-CoV-2 Transcriptional Metabolic Signature in Lung Epithelium) en els que suggereixen que el tractament amb fenofibrat, un dels fibrats més comercialitzats, podria reduir en pocs dies els dipòsits lipídics i restaurar la funcionalitat alveolar.
Sabem de fa temps que algunes substàncies de les pebroteres van molt bé per reduir els triglicèrids i combatre l’obesitat. Els pebrots picants són excel·lents. El bitxo conté capsaïcina, que a banda de ser un analgèsic aplicat de forma tòpica, s’uneix als PPAR-α i és un fort agonista, com els fibrats, capaç d’activar la reducció de triglicèrids i augmentar el colesterol-HDL. En general els picants van força bé. Segurament si aquestes substàncies fossin habituals a la dieta, el nombre de diabètics, ateroscleròtics i obesos seria menor.
De cap manera tot això evitarà que ens contagiem la COVID-19, però aquí tenim alguns suports per a una bona salut. La cultura nutricional no ens farà immunes a la malaltia, però ens pot ajudar a viure amb un sistema immune millor i més sans.
Hola,
No comprendo que la vitamina K se recomiende para evitar trombos si su función es la contraria, formar coágulos…
Hola Helen, la cosa és complicada d’explicar aquí, però la funció de la vitamina K és dual. En una primera fase provoca la coagulació, posteriorment evita la formació del trombe ja que prodria provocar desprendiment de coàuls i embòlies.
Hola Helen,
El correu havia quedat a la brossa, errades de la intel·ligència artificial i meva per no comprovar. Ho sento. La vitamina K serveix de substrat per a una sèrie d’enzims i els activa. En una primera fase el que fa és activar la cascada de coagulació. Més tard fa l’efecte contrari. Un desequilibri provoca l’acumulació de trombes.