Enric I. Canela
Cada dia que passa augmenta la improvisació sobre com combatre la pandèmia generada pel SARS-Cov-2. Massa decisions basades en ximpleries i en titulars de diaris. Sembla que els governs estiguin assessorats per tertulians, amb tot el respecte per a ells i elles. Finalment els tertulians opinen dels que els demanen, com jo podria opinar sobre òpera, futbols o macramé. La primera m’agrada i les altres no massa, de cap en soc expert, però per opinar que no quedi. Altra cosa és que de les meves opinions es faci norma.
Qualsevol decisió en el camp de la ciència té un grau d’incertesa, fem experiments i veiem uns resultats, el que també fem és buscar tota la informació existent, en diem “fer bibliografia”, contrastar-la i definir que farem després. Ens equivoquem i encertem. La prova i l’error són part del procés d’avenç científic. El que no fem o no hauríem de fer és ignorar la informació prèvia, encara que sigui d’una altra disciplina. Un químic, per citar la meva formació, no inventa les equacions diferencials, les aplica.
Sovint el polític no acaba de saber trobar els seus assessors i, si els té, pren massa decisions basant-se en titulars de premsa.
Ara em vull referir a Un estudio aporta nuevos indicios de una posible transmisión del virus por el aire. Val a dir que la notícia està ben tractada a La Vanguardia, no en altres diaris en els que l’he vist. Els científics determinen que en una habitació en la que es canvia l’aire 6 vegades per hora, es troba aerosols amb el virus en concentració suficient per contagiar a 5 m del punt d’emissió, un malalt. El treball original és Viable SARS-CoV-2 in the air of a hospital room with COVID-19 patient.
Poso com a contrapunt, article How safe is air travel? del MITMedical. Als avions l’aire es canvia completament cada 2 – 4 minuts. Els estudis mostren que és altament improbable que un passatger infectat contagiï a un altre separat un seien o una fila. Tot això sense mascareta. Un estudi rigorós mostra que, amb mascareta, tenim una possibilitat de 1/4.300 de contagiar-nos de Covid-19 en un vol complet de 2 hores, és a dir, que aproximadament 1 de cada 4.300 passatgers, de mitjana. Les probabilitats de contraure el virus són aproximadament la meitat, 1/7.700, si les companyies aèries deixen un seient intermedi buit. L’autor indica que la probabilitat de morir a causa del virus és inferior a la de morir per accident aeri.
Un altre estudi que m’ha agradat molt és Probability of aerosol transmission of SARS-CoV-2. La conclusió dels autors és que en espais reduïts els aerosols no són una forma eficient de contagi i que, probablement, siguin gotes més grans, amb uns 500 virus per gota. Els aerosols en tenen molts menys. Tanmateix, opinen els autors, és probable que quan l’aerosol sigui expulsat per la tos, cantar, parlar… en entorns amb mala ventilació puguin ser responsables del contagi. També fumar o xiular. Ara que alguns van contra el fum del tabac, sense cap base científica, s’ha de considerar que qualsevol expiració expulsa aerosols, quan més tancats estiguin els llavis i amb més força surti l’aire, més concentrats hi sortiran i més lluny hi arribaran.
Hem descobert la sopa d’all. La conclusió de tot plegat és que, malgrat algunes incerteses, la ventilació és la clau. M’agradaria tenir la informació de quines són les hipòtesis dels diferents contagis. Dubto que en trobem algun ens espais oberts. Ara tanquen els llocs d’oci, acabaran creant un problema d’ordre públic amb tanta amenaça i prohibició. Seria molt més fàcil, mentre no s’habiliten els espais millor, permetre les discoteques a l’aire lliure, som a l’estiu. Els contactes es produeixen igual, però en altres llocs.
Com això del fum del tabac. He sentit i llegit un munt del que a mi em semblen ximpleries. Perfectament comprovat que els fumadors tenen més problemes si emmalalteixen de la COVID-19. També que els fumadors infectats expulsen aerosols amb virus i les substàncies pròpies del tabac. Els fumadors infectats quan no fumen expulsen igualment aerosols amb virus. Probablement el problema sigui la proximitat en espais tancats amb un fumador infectat que parli, xiuli, canti o fumi.
Crec que caldria formular una nova prohibició. Seria una cosa com: “Es prohibeix xiular en espais a l’aire lliure quan no es pugui garantir la distància interpersonal mínima de 2 m”.
Insistiré. La feina de les administracions seria la d’aconseguir que tots els espais on hagin de conviure per treballar, estudiar o lleure estigués eficaçment ventilat. Evidentment sense deixar de fer controls i rastreigs.
Altra tasca, potenciar el sistema immune de la població, en primera instància: vitamina D3. Si no es fa, patirem.