Enric I. Canela
Portem una llarga temporada amb informacions poc acurades i a vegades contradictòries sobre com es transmet el SARS-CoV-2. Aquestes informacions, sovint conseqüència d’un titular, fa que els polítics prenguin decisions que, en molts casos, afecten l’economia de forma negativa.
Inicialment tothom estava amoïnat pel contagi a través del tacte. Tocar objectes amb el virus i infectar-se per tocar-se la cara o els ulls amb les mans contaminades. Es van fer estudis de la pervivència del virus sobre diferents suports i es va concloure que podia viure dies sobre alguns materials. La gent es treia les sabates en entrar a casa els carrers es desinfectaven. Calia portar guants en a les botigues. A mi em semblava que rentar-se mans i netejar objectes era una bona mesura, però era i soc anti-guants, mania que he agafat veient com els fan servir la majoria dels estudiants universitaris que per raó de feina se’ls han de posar. Serveixen per infectar-ho tot. L’altre dia observava en un centre mèdic de Barcelona un repartidor de material sanitari, amb uns guants blaus adequats per a la seva feina, com parlava pel mòbil amb els guants posats.
Naturalment, considero una rucada això de les sabates i de regar els carrers amb desinfectants.
Sembla que la ciència ja demostra que els contagis per la via dels objectes, fòmits, no es pot descartar, però és de baixa incidència i amb mesures de precaució evidents s’evita completament. Senzillament, rentant-se les mans. Podríem concloure que els fòmits contribueixen molt poc a la pandèmia. Benvingudes, però, totes les desinfeccions perquè coadjuvaran a la salut pública.
Les darreres discussions tenen a veure amb les gotes, microgotes i aerosols. Per aerosols tenim moltes i diverses accepcions en l’ús quotidià.
El que no hi ha dubte és que els contagis es produeixen per gotes (de 0,1 mm o més grans), i que les gotes viatgen distàncies molt curtes, gairebé arriben als 2 m. Per evitar un contagi per gotes, simplement cal distanciar-se una mica. I sí, per evitar el contagi per gotes la mascareta és útil. És evident que la lògica et diu que una conversa en proximitat és una situació idònia per respirar aquestes gotes. Molt poc probable caminant per un carrer, en un dia sense vent i en un carrer estret. Un carrer ample i una mica de vent ho fan improbable. Efectivament podem veure amb determinats experiment el cabal de gotes volant per l’aire, però el nombre de les que arribaran a destí decau molt amb la distància.
El contagi per gotes és el que està més documentat. Normal en entorns familiars, en grups que es mouen en espais tancats, llocs de treball poc ventilats, bars petits mal ventilats, o entre els que intercanvien gots o altres estris que s’introdueixin a la boca. La llista de situacions podria ser llarga i una petita reflexió ens farà veure quines són es situacions de risc pel que fa a les gotes. Per exemple, si estem dinant amb una persona i no tenim la certesa que no està infectat, la taula podria tenir 2 m. Ja es veu que no va així. La solució està en una taula a l’exterior o situada en un corrent d’aire: ventilació. Si eliminéssim el contagi per gotes, hauríem pràcticament acabat amb la pandèmia.
Possiblement, missatges clars sobre això ajudarien molt. Evidentment amb accions coherents. Completament absurd que un tren no tingui un bar i al mateix temps el veí de seient pugui estar menjant sense mascareta. A un restaurant es demana una distància de 2 m entre taules i en un tren estàs a tocar. No lliga.
Efectivament, els aerosols són via de contagi. El que passa és que la càrrega vírica d’una partícula d’aerosol és menor i la dispersió de les partícules molt ràpida, especialment si l’aire circula. El possible contagi és evident, virus que penetren en el nostre organisme amb l’aire inhalat.
Improbable el contagi si no és en un ambient molt carregat i sense ventilació. Es discuteix si hi ha proves, si no hi ha proves. Jo no ho poso en dubte la possibilitat del contagi, el que poso en dubte és que els contagis per aerosols els puguin provocar persones asimptomàtiques en llocs amplis i raonablement ventilats. Tampoc per persones amb símptomes en llocs ben ventilats, sempre que la distància es mantingui.
Jo recomano la lectura de la carta Airborne transmission of SARS-CoV-2 que 6 científics, de diferents disciplines especialistes en aerosols i en seguretat sanitària, van publicar el 5 d’octubre a la revista Science. La carta ha provocat diverses interpretacions, algunes desafortunades.
Les mesures que prenen els diferents governs sobre apertura, tancament i ús de determinats serveis o activitats no són sempre coherents. Les decisions les prenen en funció de l’activitat i no de les característiques de l’espai on es desenvolupen: completament equivocat. Què és més segur un dinar de 6 persones en un local de 4 m2 o un de 10 en un de 15 m2? Naturalment no estic considerant els petons, abraçades i altres contactes. Això si que cal reduir-ho a la mínima expressió.
Aquests mesos, esporàdicament he fet servir el transport públic. Els autobusos de Barcelona que jo vaig agafar al juny, juliol, agost, setembre i octubre no estaven gaire ocupats. Al juny, juliol i agost vaig tenir la sensació de seguretat. La circulació de l’aire era intensa, imagino que renovació. La netedat també. Al setembre i octubre la meva percepció va canviar. Tot i l’auditoria sobre desinfecció, la porqueria observable en alguns seients és notable (per no deixar-ho indefinit, citaré el V15 el proppassat dia 6). No sé si per normativa o per decisió del conductor, la climatització no funcionava, això en tots els que vaig agafar menys en 1. Crec exigible la renovació continua d’aire en el transport públic. Si no estan ben condicionats, és un problema a solucionar.
Podríem repassar moltes de les coses que fem cada dia i veure quines són de risc i quines no. Els nostres governants haurien de ser capaços de determinar quines són les situacions de risc i quines no. Recordeu que el canvi d’aire d’un local 4 o 5 vegades per hora és garantia de seguretat. Per què no exigim mesures d’aquests tipus?