Enric I. Canela
He escrit molts comentaris argumentats en els que relaciono la vitamina D amb el sistema immune i amb la baixa susceptibilitat a emmalaltir de la COVID-19.
Ara el que faré és donar unes pinzellades d’articles diversos i recents sobre els efectes de la vitamina D. La conclusió que hauríem de treure és que la vitamina D és una prohormona pleiotròpica, és a dir té efectes sobre un nombre elevat de funcions de l’organisme.
Tradicionalment se l’ha associat a la salut òssia i al metabolisme del calci, però els sistemes sobre els que actua són molts més, fins i tot modificant el nostre microbioma intestinal.
M’atreveixo a comentar que, probablement, associarem la longevitat amb la vitamina D.
Aquí mostro alguns exemple de publicacions recents. No seré exhaustiu perquè no acabaria mai. Cada dia en surten més.
En un estudi recent (Effect of Vitamin D3 Supplements on Development of Advanced CancerA Secondary Analysis of the VITAL Randomized Clinical Trial), publicat a JAMA per investigadors de Harvard Medical School i la Chan School of Public Health de Boston), els autors troben que en un assaig clínic aleatoritzat (25.871 participants durant 37 mesos) de suplements diaris de vitamina D a dosis elevades durant 5 anys es va reduir la incidència de càncer avançat (metastàtic o mortal) en la cohort general d’adults sense diagnòstic previ de càncer. La reducció del risc va ser més gran en individus de pes normal. Fins i tot quan els efectes de vitamina D són modestos, la suplementació de vitamina D als nivells estudiats és molt menys tòxica i té un cost menor que moltes de les teràpies actuals contra el càncer.
Un altre estudi publicat al setembre a Diabetes Care (Association of Serum 25-Hydroxyvitamin D Concentrations With All-Cause and Cause-Specific Mortality Among Individuals With Diabetes) per investigadors de Wuhan va posar de manifest, en una mostra representativa d’adults dels Estats Units amb diabetis, que les concentracions sèriques més altes de 25(OH)D s’associaven significativament amb una mortalitat per totes les causes i per malalties cardiovasculars més baixa. Aquests resultats recolzen els beneficis potencials de mantenir un estat adequat de vitamina D en la prevenció de la mort prematura en persones amb diabetis.
En un article publicat a l’octubre (Vitamin D Status in Hospitalized Patients with SARS-CoV-2 Infection) al The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolism per investigadors de Cantabria, es mostren les conclusions d’un estudi que indica que els nivells sèrics de 25(OH)D de pacients hospitalitzats amb COVID-19 són inferiors als controls basats en la població, d’edat similar, segons el sexe. Els nivells sèrics de vitamina D eren inferiors a 20 ng/ml en el 82% dels pacients amb COVID-19.
Un estudi publicat al novembre per investigadors de Sichuan (The association between serum vitamin D and obstructive sleep apnea: an updated meta-analysis) va posar de manifest que les la probabilitat de patir la síndrome de l’apnea obstructiva del son (SAOS) està associada a concentracions baixes de vitamina D que
Podria sembla sorprenent sentir que la vitamina D té un efecte evident sobre el nostre microbioma. Un recent treball publicat per investigadors de diferents països a la revista Nature Communications (Vitamin D metabolites and the gut microbiome in older men) indica que hi ha clares evidències d’interaccions entre la senyalització de la vitamina D de l’hoste i la salut del microbioma intestinal en homes grans. Aquest estudi està fet amb individus grans, però altres estudis en individus sans i en malalts, mostren aquest interrelació i suggereixen que una dieta que aporti suficient vitamina D proporcionarà una millor salut i capacitat de defensa. Si tenim en compte l’estreta relació que hi ha entre la microbiota i la depressió (Landscapes of bacterial and metabolic signatures and their interaction in major depressive disorders) podrem deduir que la vitamina D pot ser un remei eficaç par pal·liar aquests trastorns.
Ho deixo aquí. No sé si estareu convençuts, però penseu-hi.