Cada setmana pareixen articles, més o menys documentats, però sempre preocupants, sobre l’abocament dels plàstics al medi ambient. Els plàstics, tal com els veiem, en forma d’ampolles, bosses, embolcalls, etc. En general, deteriorats i bruts, són un gran problema molt visible. Tant podem veure plàstics abocats a les vores dels rius i camins, com a les platges. Sentim que alguns animals marins s’han ofegat i mort per culpa de plàstics. El nombre de porcs que aboquen els sues residus a qualsevol lloc és infinit i no sembla reduir-se malgrat les campanyes públiques.
Tant o més preocupant que els plàstics visibles són els microplàstics. No els veiem i no hi forma fàcil d’eliminar-los. Hi ha els primaris, produïts en forma de microsferes per ser afegits, principalment, a cosmètics, dentifricis, i detergents, i secundaris, fruit de la degradació de plàstics de major mida que acaben reduïts a partícules microscòpiques. Alguns estats ja han legislat i no permeten productes de cura personal amb microsferes. Amb, la legislació europea encara no ha legislat sobre la matèria, tot i que el tema està en estudi.
Cal dir que hi ha substituts naturals a les microsferes de plàstic i que són perfectament compatibles amb el medi ambient. Un exemple són les fabricades amb coco.
Els microplàstics i nanoplàstics, sobre els que no m’estendré, poden incorporar-se als organismes vius. El material suspès a les aigües marines és ingerit pels animals marins i d’ells passa a altres éssers predadors, entre ells nosaltres. Malauradament, els nanoplàstics els trobem a l’aigua de beguda i a l’aire. Els nanoplàstics ja s’han trobat al cos humà i s’han associat a tumors cerebrals.
La legislació ja s’ha posat en marxa contra els plàstics d’un sol ús i no es podran fer ser vir a partir del mes de juliol. Amazon va deixar de vendre plàstics d’un sol ús a la UE, Regne Unit i Turquia des del 21 de desembre.
Amb tot, la permissivitat i la manca d’accions contundents dels poders públics només es poden entendre per deixadesa i incapacitat mental per comprendre la gravetat de la situació. Puc assumir que la gent amb poca cultura i la irresponsable no comprengui la magnitud del problema, però no de qui té l’encàrrec de vetllar pel bé de la comunitat.
Per il·lustrar el grau d’irresponsabilitat a tots els nivells citaré el de les revetlles. Com imagino sabre i alguns haureu comprovat, el material pirotècnic conté, entre altres materials, plàstics. També recordareu que per raons de salut, la maleïda COVID-19 les autoritats van prohibir les revetlles.
No us costarà gaire trobar desenes de platges on es van llençar milers de coets i es va cremar material pirotècnic. Voldria recordar que la majoria dels coets queien a les aigües marines, la resta sobre les platges. El matí del 2 de juny passejar per una platja era una demostració de com s’afavoreix la degradació del nostre hàbitat.
La irresponsabilitat és compartida. La irresponsabilitat dels que permeten la fabricació i venda de productes altament contaminants, la irresponsabilitat de les autoritats que permeten la contaminació de platges i mars, i la irresponsabilitat dels que llencen tot aquest material al medi ambient.
Hi ha centenars d’accions per ajudar a la sostenibilitat del planeta. La majoria impliquen als poders públics. Ja sabem que en última instància és l’educació ciutadana, però estic segur que una sèrie de multes de, diem, 600 euros per llençar plàstics a terra reduiria ràpidament la contaminació d’algunes zones. Evidentment, la normes que prohibeixin la comercialització són fonamentals, encara que lentes d’aplicació.
Recordo que hi ha plàstics hidrosolubles i biodegradables que podrien ser alternatives per reduir alguns problemes ambientals.