Enric I. Canela
Han passat més de nou mesos, el 12 d’abril, des que vaig escriure Elucubracions sobre la vitamina D i la COVID-19. L’article finalitza de la següent forma:
“Té sentit avui intentar defensar-se del virus amb vitamina D? Jo crec que no, anem una mica tard, però si crec que paga la pena preparar el futur. Seria bo disposar periòdicament de la informació del nostre estatus de vitamina D, amb la corresponent analítica, prendre suficient sol. No cal torrar-se. Una estoneta cada dia. I si cal, especialment a l’hivern, prendre aliments rics en vitamina D o algun suplement. Possiblement vagi bé en el futur.
Si no ajuda a no emmalaltir de COVID-19, segur que anirà bé per altres coses.”
El 25 del mateix mes escrivia: Certeses i incerteses de la COVID-19. Allà, entre altres coses deia:
“M’atreveixo, però, a dir que si el nombre de persones amb vitamina D alt és gran, el nombre de persones susceptibles de caure malalts és menor i si el nombre és menor, també ho serà el nombre de portadors capaços de contagiar. És una hipòtesi.”
Vaig seguir escrivint al bloc sobre la vitamina D i altres micronutrients en relació a la susceptibilitat a patir la COVID-19.
Ja el 7 de setembre escrivia: Confirmen l’eficàcia de la vitamina D contra la COVID-19. Les demostracions hi eren. Finalitzava l’article dient:
“En tot cas, una confirmació més del que ja vèiem a l’abril. La desgràcia és que aquests brillants cervells que regeixen els nostres destins no van fer cas de les evidències científiques que alguns intentàvem assenyalar i no van recomanar a la gent que prengués la vitamina D3. Clar que els nostres governants no ens han recomanat beure lleixiu, com passa a EUA. Sempre hi ha qui està pitjor“.
Vaig seguir escrivint article en els que incloïa comentaris que feien referència a la vitamina D i a la necessitat de què la recomanessin les autoritats corresponents. Ho feia ja sense tanta insistència i amb un cert cansament. Ja m’havia repetit prou. Això sí, cada dia apareixien noves dades que no devien ser incorporades al “saber” de Salut. Les nostres autoritats són reactives, mai no s’anticipen als esdeveniments per molt que les coses siguin clares. Així van les coses.
A casa, des del primer dia, preníem vitamina D. També ho feien molts amics nostres amb els que havíem parlat del tema. De moment, res no és exacte ni reproduïble al 100% en la fisiologia de les persones, tots ens hem mantingut sans. Creuarem els dits, però. Malgrat la vida sana, la medicina i els viatges a Lourdes tothom acaba morint.
Avui, però, he llegit un article al Nacional.cat, Els experts recorden la importància de vigilar els nivells de vitamina D, en aquesta línia que m’ha animat a tornar a insistir sobre el tema. Sortosament, el Nacional.cat, que segueixo habitualment, és un excel·lent diari digital que serà molt més llegit que el que jo pugui escriure. Vejam si tenim sort i cau la bena dels ulls dels nostres pròcers.
La sort és que en aquest cas els experts són francesos: “més de 70 científics francesos demanen que els metges receptin a la població vitamina D per fer front a la pandèmia del nou coronavirus.” Sent francesos potser els facin més cas.
El manifest dels científics francesos és: Effet bénéfique de la vitamine D dans la Covid: quelles sont les données?. Una de les coses que diu el Manifest és: “l’existence d’une insuffisance en vitamine D semble précéder la survenue incidente de la Covid-19,1 et non l’inverse.”
Finalitza el Manifest tot dient:
“Nous proposons de prescrire chez l’adulte, en traitement adjuvant aux protocoles de traitements standards disponibles, une dose de charge de vitamine D dès le diagnostic de Covid-19, par exemple 100 000 UI de vitamine D3 per os (200 000 UI chez les patients obèses et/ou ayant d’autres facteurs de risque de gravité de Covid-19) à renouveler après une semaine. Cette supplémentation permet de faire monter rapidement la concentration de 25(OH)D sans aucun risque en dehors de situations cliniques rares (sarcoïdose et autres granulomatoses) ou très rares (mutations inactivatrices de certains gènes comme CYP24A1), et d’obtenir un statut vitaminique D satisfaisant pendant la période critique d’environ un mois au cours de laquelle les patients atteints de Covid-19 peuvent déclarer des formes graves. L’intérêt potentiel de posologies plus élevées est actuellement à l’étude.”
Crec que tinc poc a dir més que el que manifesten els companys francesos. Podria ara recordar que és més barat repartir gratuïtament la vitamina D a la població que tenir malalts hospitalitzats, més a les UCIs. No cal ni dir l’estalvi del patiment que hauria representat per als pobres ingressats. Podríem evitar alguns danys futurs.
Aquí, a casa nostra, poca cosa, a banda del que jo he anat escrivint i d’un article de fa unes setmanes a Catalunya Vanguardista d’un professor de la Universitat de Màlaga, José Carlos Paz Gutiérrez, titulat: ¿Se podría aliviar la presión de las UCI con un tratamiento de vitamina D?. L’autor va fer la tesi doctoral fa uns anys al meu departament de la Facultat de Biologia.
Coincideixo plenament amb el que ell diu, tret d’un matís final, on, curant-se en salut, escriu que pot ser perillosa la vitamina D en persones sanes. Fins ara, com indiquen els experts francesos, cap dada mostra que prendre vitamina D comporti un risc. Naturalment, no cal exagerar i sempre millor seguir el consell mèdic, preferiblement si el metge sap Bioquímica.
Malgrat les evidències científiques no s’està fent res més que evitar contactes, obligar a portar mascaretes, immobilitzar les persones, dir que ens rentem les mans i mantinguem distàncies i altres similars, però cap mesura preventiva com ara reforçar el sistema immune, cosa bastant millor i més barata que tota la resta.
Una gestió pública catastròfica. Sort dels metges i infermeres i resta de personal sanitari al que cal agrair la seva dedicació.