Enric I. Canela
Dimarts la Comissió de Salut Pública va acordar seguir el criteri de l’informe de l’Institut Carlos III, el de combinar vacunes. Van acordar que els menors de 60 anys que hagin rebut una primera dosi de la vacuna AstraZeneca rebin la segona de Pfizer. De totes formes, dimecres al vespre el ministeri ha corregit i els usuaris podran triar entre Pfizer i AstraZeneca. Suposo que la raó està en el rebombori que ha causat conèixer el despropòsit que havien acordat.
La ministra Carolina Darias va encarregar un estudi i el resultat publicat és que l’efectivitat en fer la vacuna heteròloga es multiplica per 7 i no hi ha cap risc. Si aquest estudi és per determinar la seguretat de la vacunació heteròloga, és a dir amb dues vacunes diferents està mal fet ja que s’ha fet només amb 672 persones, nombre insuficient per a un assaig de seguretat.
Si és per immunogenicitat el nombre de voluntaris podria ser suficient, però l’estudi és deficient ja que està fet sense els corresponents blancs o controls. Hagués estat millor que haguessin fet comparacions amb les seqüències 1a Pfizer i 2a Pfizer, 1a Astrazeneca i 2a Astrazeneca, 1a Pfizer i 2a Astrazeneca i 1a AstraZeneca i 2a Pfizer, com han fet els britànics recentment.
L’únic que podem afirmar del cert és que la probabilitat de tenir efectes secundaris lleus a causa dels components de la vacuna, augmenten ja que el nombre de components susceptibles de provocar reaccions lleus és més gran. Per altra banda, no conec casos d’efectes secundaris a causa d’una segona dosi de la vacuna AstraZeneca a persones que ja havien estat inoculats amb aquesta vacuna. Tots els casos, mínims per a una alarma, es deuen a la primera inoculació.
Si qualsevol científic normal, no lligat excessivament a “amistats benefactores”, demana un projecte de recerca com aquest, seria descartat d’immediat. Imagino que es tracta d’un projecte per encàrrec i confio en què el “dissenyador” no hagi estat un científic. Suposo que tot i ser llicenciada en Dret, ella no és experta, aquesta ministra té algun assessor que haurà estudiat alguna cosa relacionada amb la immunologia i per això el estudi encarregat resulta sorprenent. És ben conegut que el contacte amb el mateix antigen provocarà una resposta multiplicadora. Hi haurà un reforç,
Jo no sé si algú haurà cobrat per pensar aquest estudi quins interessos hi ha darrera. Quins foscos interessos hi ha al ministeri per haver encarregat un estudi sense cap connexió entre objectiu científic i propòsit polític i no fer cas de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut i de l’Agència Europea del Medicament? O són un conjunt d’incompetents que haurien d’estar lluny de qualsevol decisió que afecte a altres humans (i si pot ser a qualsevol ésser vivent) o tenen interessos que no convé explicar. Seria desitjable que s’exigís una investigació parlamentària sobre aquesta decisió. Potser només es volen treure de sobre AstraZeneca que em sembla que és la vacuna més barata.
Per acabar-ho d’adobar, la pròpia Moncloa diu sobre aquest estudi: “Conèixer si és possible implementar esquemes heteròlegs de vacunació emprant vacunes de diferents fabricants permetria el disseny de campanyes de vacunació més flexibles, el que permetria accelerar el procés i facilitar la solució de possibles eventualitats, com l’impacte produït per un fre relacionat amb processos de subministrament. Pel que fa a la interpretació dels resultats d’aquest estudi, en relació amb la possible comparació amb altres assaigs clínics, cal ser prudent, ja que les metodologies i els grups de persones tractades no són sempre idèntics; en tot cas, amb les dades ja obtingudes es pot afirmar que la resposta immunitària observada en CombivacS està en el mateix rang que la descrita amb pautes basades en dues dosis de la mateixa vacuna.”
El propòsit em sembla adequat i subscric que és una bona idea, però amb aquet assaig no ho sabran mai. Després d’aquesta explicació encara resulta més incomprensible la decisió inicial que va prendre la comissió de salut pública.