Síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia

Enric I. Canela

La síndrome de fatiga crònica (SFC), també coneguda, de forma impròpia, com a encefalomielitis miàlgica (ME) i amb un nom menys utilitzat, però més adequat malaltia sistèmica d’intolerància a l’esforç, és una malaltia multisistèmica que debilita greument qui la pateix. El símptoma principal és una fatiga persistent inexplicable ja en el moment d’aixecar-se del llit, amb una incapacitat de fer cap mena d’esforç sense sentir-se esgotat i amb un fort malestar. Tot això, a més d’altres símptomes com dolor articular i muscular persistents, disfuncions cognitives, son no reparador i, fins i tot, nàusees.

En els que la pateixen es veuen afectats els sistemes nerviós, endocrí, digestiu, immunològic, i esquelètic. Aquestes afectacions s’associen amb disfuncions del metabolisme energètic i del transport iònic cel·lular. Els mitocondris es trenquen i manca energia a l’organisme. Avui tenim dades contrastades que indiquen que l’augment de coenzim Q₁₀ i NADH, és a dir substàncies que actuen com a reductors al mitocondri, ajuden a reduir la fatiga que experimenten els pacients. Pal·liarien, en a part, els danys de l’estrès oxidatiu.

Una altra característica d’aquesta malaltia és que els malalts presenten un nivell elevat d’anticossos contra els seus receptors adrenèrgics, cosa que indica que es tractaria d’una malaltia autoimmune. Aquests anticossos (anticossos funcionals autoimmunes) també es presenten en persones sanes, però la concentració és molt baixa. Probablement hi ha un trencament de l’homeòstasi i el sistema es desregula amb un marcat augment d’aquests anticossos. L’afectació del sistema adrenèrgic i colinèrgic es tradueix, entre altres coses, en cansament i manca d’energia.

L’etiologia d’aquesta síndrome no està ben determinada, però darrerament s’ha descrit un microbioma modificat tant a la saliva com a l’intestí dels pacients. Segurament alguna infecció vírica o bacteriana ha alterat la microbiota. És coneguda l’associació entre el virus d’Epstein-Barr, causant de l’herpes i la mononucleosi infecciosa, i alteracions en la microbiota. Una hipòtesi és que alguna proteïna vírica pugui produir algun efecte com el del gluten als celíacs.

En tot cas, en aquesta malaltia, alguns microorganismes estan augmentats i altres disminuïts. És destacable que molts parents del malalt tenen alteracions similars, la qual cosa suggereix la implicació de factors ambientals o relacionats amb la genètica. Tot i que calen estudis addicionals per determinar si l’alteració de la microbiota és una causa o una conseqüència de l’aparició de la síndrome de fatiga crònica, aquesta similitud de perfils entre el pacient i els seus parents fa pensar que el microbioma alterat podria ser una causa determinant de la malaltia o de part dels seus efectes.

Avui sabem que la microbiota intestinal té un paper important en la fisiopatologia dels trastorns neurològics i psiquiàtrics a través de l’eix microbiota-intestí-cervell. Aquesta, connexió està ben descrita i creiem que modificacions de la microbiota ocasionen alteracions del son. En alguns casos es redueix el temps de son d’ones lentes, la qual cosa fa que no siguin un son reparador. L’individu afectat s’aixeca cansat. Aquest és un fet característic de les persones afectades per la síndrome de fatiga crònica. Per la seva banda, la privació de son afecta el sistema immunològic i redox, la qual cosa produeix neuroinflamació i estrès oxidatiu.

El nostre cervell és un òrgan complex, format per cèl·lules diverses, les més conegudes són les neurones, però hi ha més cèl·lules, la glia. Aquestes cèl·lules, que fins no fa gaire només se les considerava com un “pegament” per mantenir les neurones al seu lloc, tenen una funció logística. La glia protegeix, nodreix i aïlla les neurones. Transporta els nutrients necessaris de la sang a la neurona. També juga un paper clau en el sistema immunitari.

Aquestes cèl·lules també eliminen tots els residus metabòlics i proteics de les neurones, i els exporten al líquid cefalorraquidi que circula i banya el cervell. Aquests sistema es coneix com a sistema glimfàtic. El sistema glimfàtic es comunica amb el sistema limfàtic, ja a l’exterior del cervell i així es “neteja” i descansa el cervell. Aquest drenatge es produeix durant el son profund, el son d’ones lentes.

És possible que alguna alteració específica de la microbiota afecti el sistema immunològic i el sistema glimfàtic, de forma que l’autoimmunitat i la manca de drenatge del cervell es combinin per produir els símptomes característics de la síndrome de fatiga crònica.

Una hipòtesi versemblant és que si som capaços de modificar la microbiota intestinal alterada o defectuosa, la disbiosi, per tal de recuperar l’equilibri, disposarem d’una estratègia prometedora per al tractament de moltes malalties cerebrals.

La forma clàssica de modificar la microbiota és a través de la dieta i alguns complements (probiòtics i prebiòtics), cosa que podrien donar bons resultats en el tractament de la malaltia. S’han obtingut bons resultats administrant a pacients Lactobacilus casei i Bifidobacterium infantis.

El trasplantament de microbiota fecal és una teràpia biològica dràstica que implica la transferència de la microbiota intestinal d’individus sans a pacients per reconstruir la microflora intestinal del pacient. A hores d’ara el tractament ha esta positiu en algunes malalties neurològiques, així com en la síndrome de l’intestí irritable i altres disfuncions intestinals. En el cas de síndrome de fatiga crònica, el trasplantament de microbiota fecal podria ser una possible teràpia per guarir o pal·liar la malaltia. A hores d’ara hi ha alguns assaigs clínics pendents de finalització i alguns resultats prometedors amb casos sense recaiguda. Caldrà, segurament, esperar una mica.

Arribat aquest punt, puc concloure que se saben moltes coses de la malaltia, però encara no s’han lligat totes les peces i, el que és més important no coneixem les causes reals, que podrien ser diverses, ni els tractaments definitius, que podrien dependre de la causa que origina la malaltia.

Un comentari sobre una altra malaltia, la fibromiàlgia. La fibromiàlgia a vegades es confon amb la síndrome de fatiga crònica. Tampoc no se sap gaire més sobre les causes i tractaments. Una manera de diferenciar-les sense aprofundir massa és que en la fibromiàlgia té més pes el dolor i en la síndrome de fatiga crònica el té el cansament. Les anàlisis clíniques mostren algunes diferències en dues substàncies que tenen a veure amb el dolor, però res no exclou que fossin manifestacions semblants de diferent gradació.

Amb el que he llegit i sé, què faria jo si tingués la desgràcia de patir una d’aquestes malalties?

Primer ocupar-me de tenir una bona micronutrició. Específicament, intentaria augmentar la concentració de coenzim Q₁₀ i NADH a l’organisme per, entre altres coses, millorar la funció mitocondrial; fugiria de la llum blava (pantalles de mòbil i altres dispositius) i prendria melatonina i aniria a dormir a una certa distància del sopar i relativament d’hora per procurar-me un son profund; i procuraria millorar la salut de la microbiota amb una dieta exempta de cereals, tret de l’arròs, i de productes animals amb l’excepció d’ous i una mica de formatge, acompanyada de probiòtics i prebiòtics.

Evidentment, no deixaria de consultar un bon especialista i discutiria una mica amb ell, perquè molts tractaments abusen de substàncies que alteren la neurotransmissió i dels analgèsics forts. No voldria caure en això, però si no hi ha més remei…

No estic receptant res, no m’atreviria a entrar en aquest terreny, però si intento aportar una mica de llum als coneixements de la malaltia. De totes formes, el que jo faria tampoc tindria cap efecte negatiu sobre la persona. Prendre micronutrients, alimentar-se bé i procurar descansar…