Enric I. Canela
Cada dia que passa sabem una mica més de com funciona el nostre cos i les millor formes d’ajudar a mantenir-lo sa.
Fa pocs dies vaig publicar un text sobre la vitamina K (La polifacètica vitamina K). Al començament de la pandèmia ja havia publicat un altre: Dèficit de vitamina K en els casos més severs de COVID-19. Prèviament, havia fet alguna referència més a aquesta vitamina, però abans no l’havia dedicat cap article específic.
M’interessa parlar d’aquestes substàncies, perquè tot i tenir una gran importància preventiva de la malaltia i també terapèutica, no es fa prou recerca ni es difonen prou les seves funcions i propietats i són gairebé ignorades pel sistema mèdic. La raó és òbvia: no són patentables. Per les grans administracions finançadores no són atractives. Sortosament, parafarmàcies i nutricionistes han ajudat a recuperar aquests micronutrients essencials.
Avui afegiré alguna cosa més sobre aquests micronutrients, concretament comentaré la interrelació entre les dues formes bàsiques de vitamina K, la K1 i la K2, que la trobem en diverses molècules, bàsicament MK-4 i MK-7 (segons la llargada de la cua), i la seva relació amb les estatines.
Comentava l’altre dia que la K1 és troba en els vegetals, mentre que la K2 és bàsicament animal. En els teixits animals està en poca quantitat, i la principal font són els formatges, els aliments fermentats com les soies fermentades i, curiosament, les angules. Les carns en tenen molt poca. Només el fetge aportaria una quantitat suficient. El fetge d’oca, que en general no es menja massa, és l’única carn autènticament rica.
En general s’accepta que K1 i K2 tenen funcions diferents, la K1 està principalment al fetge i intervé activant els factors de coagulació, però no la coagulació in situ. Per la seva banda, la K2, molt més activa, intervé en la coagulació, l’activació de l’osteocalcina, de la MGP (proteïna gla de la matriu) i d’algunes altres poques proteïnes menys conegudes.
Probablement, no tenim dèficit de K1, però en molts casos sí de K2 i això podria contribuir a diverses malalties, entre les que estan les que impliquen calcificació vascular. També s’associa a l’osteoporosi i contribueix a la diabetis tipus 2.
Per altra banda, sabem que la vitamina K1 es transforma en K2 a través d’un procés ineficient, però que ajuda a pal·liar el dèficit de vitamina K2 de la dieta, quan la dieta és pobre en K2 i no es pren cap complement alimentós que contingui aquesta vitamina. Diverses investigacions indiquen que aquesta via no aporta suficient vitàmer K2.
El procés de transformació és:
on K3 és una forma de vitamina K intermèdia, relativament tòxica per al fetge i els eritròcits.
Què tenen a veure les estatines amb tot això? Intentaré comentar-lo de forma molt simplificada. Les estatines el que fan és inhibir un enzim que està en la via de síntesi de colesterol. Aleshores frenen la seva formació. El que passa és que aquesta mateixa via serveix per a altres coses i en inhibir-la, a més de reduir la síntesi de colesterol, interferim en altres processos.
Un d’ells és la transformació del teixit adipós blanc en teixit marró, l’embruniment. La inhibició del procés porta a una reducció de la despesa energètica i una intolerància a la glucosa. Un altre és la reducció de la síntesi de coenzim Q10, la ubiquinona, imprescindible en el metabolisme energètic i en l’eliminació d’espècies d’oxigen reactiu (ROS). També interfereixen en la síntesi d’una substància que es diu dolicol. El dèficit de dolicol afecta a l’estructura de les membranes cel·lulars. Un dels seus efectes més coneguts és l’alteració d’alguns sistemes de senyalització cel·lular.
La reacció que transforma la vitamina K3 en K2 requereix una substància que es genera en via de síntesi del colesterol i que les estatines inhibeixen. Si manca aquest producte no es genera vitamina K2. Això fa que la necessitat d’una aportació externa de vitamina K2 s’incrementi.
Sense discutir aquí els efectes secundaris de les estatines, ben coneguts i ignorats, i si hi ha o no excés de medicació de la població amb aquestes substàncies, sí que recomano a aquells que en preguin, que tinguin en compte la necessitat de prendre prou vitamina K2, i, sobretot, que recordin que la K1 no suplirà la mancança.
One thought on “Les estatines i la vitamina K”