La melatonina sempre m’ha intrigat, potser perquè quan vaig saber d’ella apareixia citada com una substància de poders taumatúrgics. No fa gaire vaig escriure La melatonina, llàgrimes d’Horus. Ja hi havia escrit altres coses abans: Síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia, El zinc, discret defensor de la nostra salut, Semàfor vermell a la llum blava, COVID-19 a les fosques, Jo trio l’hora solar, i La melatonina i l’obesitat. En alguns d’aquests articles faig simples mencions i en altres més hi ha aprofundiment. Sota aquest títol bíblic voldria escriure algunes coses més.
És prou conegut el paper endocrí, d’hormona, de la melatonina que, segregada per la glàndula pineal, viatja per la sang i regula un conjunt de funcions de l’organisme, fent que hi hagi cicles amb màxims i mínims durant les 24 hores del dia. La melatonina actua per tot l’organisme a través de receptors específics, la qual cosa li permet sincronitzar els ritmes fisiològics diaris amb les condicions ambientals.
Per citar algun exemple, l’evidència experimental acumulada fins ara indica que la melatonina té un paper clau en la regulació de la glucosa i el metabolisme glucídic. També la regulació de la síntesi d’adrenalina en les càpsules suprarenals. La llista seria llarga i no exhaustiva i potser amb errors perquè encara ens manca molta recerca per tenir el panorama cert i complet.
Això no obstant, fa uns dies vaig llegir algunes coses sobre la melatonina que em van fer rumiar. Alguna part és completament certa, l’altra podria no ser-ho. No en sabem prou encara per dir-ho.
La idea és senzilla d’enunciar. Haureu sentit parlar de la cromoteràpia. No és altra cosa que un mètode de guarir o alleujar algunes afeccions a través de la il·luminació amb un feix de llum de freqüència determinada. Les freqüències més emprades són les de la llum vermella i les de la radiació infraroja. Una font inesgotable productora d’aquestes radiacions és la llum solar.
Una característica d’aquestes radiacions és que són de baixa freqüència (ona relativament llarga) i, per tant, poc energètiques i fàcilment absorbibles pels teixits superficials. La pell no té cap filtre per a la llum visible o la infraroja. Sí que el té per a la llum ultraviolada, és la melanina. La radiació infraroja penetra a través dels teixits, però només un 1% d’aquesta radiació arriba a 1 cm de profunditat, és a dir a la zona subcutània. L’energia que porten aquestes ones electromagnètiques és baixa i només escalfen els teixits. Evidentment, si la intensitat és gran, poden cremar.
Una hipòtesi és que la radiació solar infraroja viatjaria a través dels teixits i arribaria als mitocondris. Allà s’activaria la síntesi de melatonina. El que ens diu la biofísica és que només als mitocondris dels teixits superficials.
El que si sabem és que la melatonina existeix en dos reservoris en els vertebrats. Un és a la sang. El nivell de melatonina en sang es manté per la produïda i alliberada per la glàndula pineal. És el que coneixem millor com a regulador de ritmes diaris. La melatonina sintetitzada a la glàndula pineal és aparentment <5% de la melatonina total produïda.
El reservori mitocondrial no s’aboca a la circulació sinó que és utilitzat per les cèl·lules que el produeixen o per cèl·lules adjacents. El paper de la melatonina en els mitocondris seria fonamental per a la seva pervivència.
El mitocondri és el lloc on té lloc l’oxidació de l’oxigen i la producció d’ATP, la unitat energètica de l’organisme. És allà on cada dia consumim de l’ordre de 250 g d’oxigen, quantitat que pot ser similar a la que diàriament consumim d’hidrats de carboni. Les reaccions que tenen lloc al mitocondri per oxidar l’oxigen generen un producte secundari principal, l’anió radical superòxid, que és una espècia d’oxigen reactiu. Aproximadament un 1% de l’oxigen es converteix en anió superòxid. Es tracta d’un producte que no és gaire perillós, però que si no s’elimina forma un altre molt agressiu, el radical hidroxil. No entraré en descripcions químiques, només la conclusió. Aquestes substàncies són les que ens fan envellir i ens maten. És l’estrès oxidatiu.
L’organisme té diversos mecanismes per frenar, parcialment, aquestes reaccions. Com més efectius siguin, menys risc per a la salut. Una part fonamental de la medicina antiedat té com a objectiu evitar el dany que ens causen aquestes espècies químiques.
A les membranes mitocondrials tenim una substància natural que a vegades es ven com a suplement i que, recordo, es veu perjudicada la seva síntesi si ingerim estatines. Es tracta del coenzim Q10, químicament ubiquinona o ubiquinol (segons si està oxidat o no). També actua la vitamina E (els tocoferols i tocotrienols).
Les espècies reactives que no són eliminades a la mateixa membrana on s’han generat, passen al medi intramitocondrial, aquós, i allà el glutatió i la melatonina actuen com a reductors (antioxidants) i eliminen bona part. La quantitat eliminada dependrà, òbviament, de la concentració dels antioxidants.
Alguns investigadors indiquen que el paper de la melatonina seria fonamental i que les cèl·lules riques en melatonina serien cèl·lules més “sanes”.
Probablement, la melatonina que puguem prendre amb suplements no vagi als mitocondris on més es necessiten per sufocar el dany de l’estrès oxidatiu produït a la cadena de transport d’electrons i es limiti a la circulació sanguínia.
Alguns investigadors defensen que la llum solar vermella i infraroja activaria la producció. És bo recordar que la radiació infraroja travessa la roba, mentre que la ultraviolada no. Hem de dir, però, que la melatonina ja se sintetitza al mitocondri i que, si la hipòtesi fos certa, aquesta radiació incrementaria la quantitat en el medi.
Moltes de les coses que he escrit estan ben demostrades, aquest darrere no. De totes maneres si està demostrat que la llum solar modifica, positivament, l’humor i altres paràmetres del nostre cervell. Per exemple, la manca de llum solar afavoreix la síndrome metabòlica. Recentment, s’ha demostrat que la llum blava activa fotoreceptors situats al teixit adipós subcutani.
Preneu el sol. Si esteu despullats, la llum ultraviolada us activarà la síntesi de vitamina D. No abuseu que la llum ultraviolada és perillosa. Si esteu vestits, la llum infraroja activarà altres reaccions i, podria ser, que una fos la síntesi de melatonina cel·lular.
Encara ens queda molt per descobrir de la fascinant relació entre la llum solar i el metabolisme.