Enric I. Canela
Estem en època de castanyes i s’acosta una de les diades anuals: la castanyada. Aprofitant l’avinentesa, parlarem de castanyes.
Com molts ja sabeu, el Tots els Sants correspon al Samhain celta, una de les vuit festes de l’antiguitat que marcaven l’inici i la meitat de les estacions. Era la divisió de l’any en vuit sectors mitjançant vuit diades: Yule, Imbolc, Ostara, Beltane, Litha, Lammas, Mabon, i Samhain.
Adaptades al cristianisme, les conserven i celebrem, no totes arreu ni sempre el dia exacte. Són: el Nadal; la Candelera; la Pasqua; el 1r de maig o la festa de les tres creus; Sant Joan; el Lammas o festa de la primera collita, el primer d’agost; Sant Miquel; i Tots els Sants.
El cas és que per celebrar el ritu de la mort, quan la vida es troba amb la mort, final del període de llum i entrada en el període de la foscor, la nit del 31 d’octubre, quan els morts es retroben amb la família. Als Països Catalans celebrem la castanyada, menjant castanyes, moniatos i panellets.
Com he dit, parlarem de castanyes. La castanya és un fruit sec de tardor. Darrerament, se’n parla una mica més perquè hi ha delinqüents que les roben i les venen. Abans això no passava. Qui recorda les castanyeres a les cantonades amb les estufes de torrar castanyes i ben abrigades per protegir-se del fred? Sembla que ara poc fred.
Llegint coses que es publiquen, trobes qui descriu la castanya com un aliment extraordinari amb propietats nutritives fora del comú. Res més lluny de la realitat.
La castanya és un fruit sec que per gram aporta molta menys energia que altres fruits secs. La majoria n’aporten unes 650 kcal/100 g, mentre que les castanyes n’aporten 196 kcal/100 g. Una virtut que té és que en podem prendre amb menys risc d’engreixar-nos.
La diferència fonamental és que la castanya no és tan seca, és un 52% aigua, mentre que altres fruits secs amb prou feines tenen un 5% d’aigua.
La castanya no és rica en res. Si la comparem amb altres fruits secs, destaca només en el contingut de vitamina C. En 100 grams hi trobem 40 mg, mentre que altres fruits secs o no en tenen o en tenen menys de 5 mg. Quantitat petita, malgrat tot, si tenim en compte que un pebrot verd en pot arribar a tenir 170 mg/100 g i una taronja 140 mg/100 g.
L’únic mineral destacable que té és el coure, amb 0,4 mg/100 g, que ve a ser un 21% del que requeriríem cada dia. En segon lloc trobarem els 0,3 mg/100 g de manganès, que ve a ser un 17% del que requerim cada dia. De la resta de vitamines i minerals, res a destacar.
Es llegeixen coses sobre les capacitats antioxidants de les castanyes. És cert, però és la closca. S’extreuen algunes substàncies antioxidants, però no ens mengem aquestes pells. També de l’escorça del castanyer, però tampoc és un aliment recomanable.
Ara no us voldria treure la il·lusió de les castanyes calentetes, un cafè aporta menys nutrients i no per això el deixem. Les castanyes es fan amb multitud de formes. Hi ha cremes i confits, potser el més famós és el marron-glacé, tan famós a França i d’origen d’algun lloc allà on Itàlia i França es confonen.
Bona diada.