Tot i que sempre és millor prevenir que curar, malauradament pràcticament totes les polítiques públiques efectives estan dedicades a finançar guarir la malaltia i poc o gens pensen en la prevenció. L’única acció preventiva sistemàtica que ara em ve al cap són les vacunes. Adequades polítiques educatives i preventives podrien evitar una gran quantitat de malalties, alleugeririen la convalescència després de la malaltia, i, indiscutiblement, millorarien la qualitat de vida de la població.
L’augment de la capacitat del sistema immunitari per defensar-nos dels patògens és, juntament amb una bona nutrició, una acció que contribueix a mantenir-nos en un bon estat fisiològic. En determinades circumstàncies, per prevenció o per ajudar a altres teràpies, ens podria convenir promoure aquest reforç de les nostres defenses. En el mercat trobem una sèrie de complements que em sembla que podrien ser de gran utilitat per a aquest objectiu. Em refereixo a dues classes de productes: els β-glucans i els β-glicans.
Primer de tot voldria fer un aclariment lingüístic, que ja he fet en algun altre moment. És sobre les paraules glucan i glican, sempre amb “n” final. Els diccionaris, incorrectament, els confonen. Enciclopedia.cat el considera sinònims i el DIEC desconeix el mot glican. El TERMCAT ho recull bé. Els β-glucans són polisacàrids constituïts únicament per molècules repetitives de glucosa, mentre que els β-glicans són polisacàrids formats per la unió de diversos monosacàrids (altres diferents de la glucosa, encara que la poden incloure). Algunes classificacions consideren els β-glucans com una classe de β-glicans.
Feta aquesta consideració sobre llengua i nomenclatura, començaré per parlar dels β-glucans que trobem en el mercat. Afegiré abans que classificar els β-glucans és molt més senzill que no fer-ho amb els β-glicans, ja que aquests darrers són molt més complexos.
El β-glucans, rigorosament β-d-glucans, els trobem a les parets cel·lulars de cereals, bacteris, llevats i fongs. Són diferents segons la font. Els β-glucans de cereals i bacteris són lineals, és a dir, sense branques, mentre que els de fongs i llevats tenen branques. Els β-glucans de fongs tenen les branques curtes i els de llevats les tenen llargues. Podríeu trobar més informació a The wound healing effect of four types of beta-glucan.
El β-glucans lineals es fan servir com a fibra dietètica, per modular la microbiota, per reduir l’absorció intestinal de colesterol i sals biliars secundàries, i per col·laborar en reduir la hiperglucèmia en reduir la velocitat d’absorció de la glucosa. Els β-glucans ramificats tenen propietats que ajuden a combatre els càncers, redueixen infeccions i són immunomoduladors.
Els β-glucans poden actuar com a immunomoduladors perquè, com que no són produïts per cèl·lules de mamífers i són components estructurals molt conservats que constitueixen la majoria de les parets cel·lulars de llevats i fongs, són estructures que formen “patrons moleculars associats a microorganismes”. El nostre sistema immunitari està preparat per reconèixer, genèricament, aquestes substàncies constituents de llevats i fongs i considerar-les estranyes. Per fer-ho, disposem dels corresponents receptors de reconeixement. Són els “receptors de reconeixement de patrons” presents a la superfície de les cèl·lules immunitàries innates. Recordem que la funció d’aquests patrons i receptors és precisament aquesta. Anomalies en aquest sistema són causa de múltiples al·lèrgies alimentoses.
Els β-glucans són fagocitats i processats pels monòcits, macròfags i cèl·lules dendrítiques que es troben al teixit limfàtic de l’intestí superior per ser traslladats posteriorment cap a diferents òrgans immunitaris, on s’alliberen partícules de β-1,3-glucan solubles fragmentades. Les cèl·lules immunitàries seran encebades per aquests petits hidrats de carboni per donar una resposta antimicrobiana i inflamatòria més eficient als agents patògens. Sobre això, ja vaig escriure ara fa un parell d’anys a Els intrigants β-glucans, i algunes coses les he repetit aquí.
Els β-glucans més habituals en els complements són els procedents del llevat Saccharomyces cerevisiae, el llevat de cervesa que es fa servir per fer pa, vi i cervesa. En el mercat podem trobar algun preparat de β-glucans amb molt bones prestacions.
Els β-glucans dels fongs pipa (Ganoderma lucidum), xiitake (Lentinula edodes) i gírgola de castanyer (Grifola frondosa) actuarien per un mecanisme similar. També el bolet de soca versicolor (Coriolus versicolor) podria, parcialment, incloure’s en aquest grup. Tanmateix, aquest fong està més reconegut per les propietats que sembla tenen un altre tipus de substàncies naturals que pertanyen al grup dels polisacaropèptids, unes petites proteïnes unides a β-glucan, i de les que no en parlaré ara.
En general, els beneficis que s’associen a aquestes substàncies són múltiples, ja que potenciarien les nostres defenses. Entre els beneficis que se’ls atribueixen estan els de prevenir alguns càncers i evitar la progressió quan s’han desencadenat. Alguns metges i nutricionistes els recomanen com a complements de tractaments convencionals.
L’altre grup de productes que comentaré són els β-glicans. Dins d’aquest grup hi ha una sèrie enorme de classes. Hi inclou els β-glicans lineals i els β-glicans ramificats. N’hi ha que són homoglicans i n’hi ha que són heteroglicans. Algunes d’aquestes substàncies es comercialitzen com a laxants. Sovint els trobem millor descrits com a hemicel·luloses en comptes de com a β-glicans. De fet, és molt més fàcil trobar bibliografia genèrica a partir del mot “hemicel·lulosa”.
El producte comercial que comentaré és el que a mi em sembla que més es coneix i més s’ha estudiat, és el Biobran MGN-3. Va ser patentat l’any 1995 i desenvolupat per l’empresa japonesa Daiwa Pharmaceutical Co. com a aliment funcional. Es comercialitza amb diverses marques segons els llocs (Bi·bran, Biobran, Ribraxx, Lentin Plus i BRM4), però en tots els casos conserva MGN-3.
S’obté del segó de l’arròs. Es tracta de l’arabinoxilà, un tipus d’hemicel·lulosa classe B, que pertanyen al grup dels pentaheteroglicans. L’estructura de l’arabinoxilà consta d’un esquelet de la pentosa D-xilosa enllaçat amb cadenes laterals formades per la pentosa d’arabinosa. Juntament amb l’arabinosa, hi ha alguns residus de galactosa, xilosa i àcid glucurònic també poden existir com a ramificacions laterals. No és un producte homogeni. Hi ha diverses combinacions en funció de la llargada de la cadena esquelet i la de les branques, així com de la proporció entre xilosa i arabinosa.
Al segó de l’arròs, les cadenes d’arabinoxilà estan entrecreuades i enllaçades, el que les fa insolubles i és molt difícil extreure-les. Per disposar de productes solubles i útils per ser administrats, el que es fa és digerir el conglomerat d’arabinoxilans amb una mescla d’enzims. D’aquesta forma es poden obtenir molècules relativament petites i solubles, que encara conservaran l’estructura i propietats dels arabinoxilans. El preparat enzimàtic triat en aquest cas fou el miceli de xiitake (Lentinula edodes). He llegit que també es combina amb els de pipa (Ganoderma lucidum) i Suehirotake (Schizophyllum commune), encara que no n’estic gens segur. Malgrat això, no té gens d’importància per a les conclusions del que aquí tracto.
Amb aquest producte, després dos decennis de comercialització i estudi, s’han fet molts assaigs i publicacions tot i que no hi ha un nombre suficient gran de resultats fets amb humans. Tots els beneficis documentats es relacionen amb la millora de les defenses de l’organisme. Si esteu interessats, podeu treure més informació al web del producte i en la revisió The Health-Promoting Properties and Clinical Applications of Rice Bran Arabinoxylan Modified with Shiitake Mushroom Enzyme—A Narrative Review.
No es dona gaire informació sobre el mecanisme, només que és desconegut. Totalment d’acord, però sí que sabem que els arabinoxilans i els arabinogalactans són immunomoduladors. També que alguns són digerits per la microbiota i convertits en àcids grassos de cadena curta i altres fagocitats. El conjunt és la potenciació dels sistemes de defensa per la millora de la microbiota i del sistema immunitari. Alguns dels efectes documentats quant a millora de problemes intestinals segurament estan relacionats amb els àcids grassos de cadena curta produïts.
El mecanisme de potenciació del sistema immunitari no hauria de ser gaire diferent del dels β-glucans. Les molècules podrien ser reconegudes pels receptors de la superfície de les cèl·lules immunitàries innates i a partir d’aquí es generaria la resposta.
He llegit sobre alguna altra preparació comercial, en general mescles de β-glucans de bolets amb digerits de segó de cereals. Diria que poden ser perfectament vàlids, tot i que no he vist estudis que em permetin fer cap afirmació al respecte.
Soc un ferm defensor de fer servir aquestes substàncies quan les circumstàncies ho requereixin, però faig un toc d’atenció final. Totes estan o les podem produir en els aliments integrals i íntegres, em refereixo a consumits sencers. Una seriosa educació en nutrició seria una eina meravellosa per a la millora de la qualitat de vida.