Un regal de la Lluna

Enric I. Canela

L’altre dia vaig llegir un article de premsa titulat “Cómo conseguir suficiente selenio para tu cerebro, tu metabolismo y tu sistema inmunitario“. Curt i d’agradable lectura, a més de científicament correcte. El recomano.

El seleni, de nom derivat de la deessa grega Selene, de nom romà Luna, és la deessa de la Lluna. Es tracta d’un element traça no-metàl·lic al nostre organisme o sigui en quantitats ínfimes. El 0,0002% del nostre cos és seleni.

Fa gairebé 6 anys vaig escriure Les meravelloses nous del Brasil on ja parlava, molt breument, d’aquest element i de l’aliment que més el conté, les nous del Brasil, fent èmfasi en aquesta ametlla com a font suficient i barata. Per menús de 0,1 cèntims d’euro tenim la nostra dosi diària de seleni.

Les nous de Brasil són una manera segura de prendre seleni. Aquest element no és necessari per a la vida dels vegetals i sí per a la dels animals. Això vol dir que els aliments en tindran més o menys en funció del sòl i no de la seva qualitat. Nosaltres vivim en un país amb poc seleni als sòls i per això tenim el risc d’ingerir menys del necessari. Amb les nous del Brasil evitaríem el problema. Amb una al dia ja estaríem servits.

Avui, a banda de recomanar l’article que he citat abans, afegiré algunes coses més. D’antuvi recordar que el seleni no té més funció a l’organisme que la de formar part d’un grup particular d’aminoàcids, els selenoaminoàcids. Són la selenocisteïna i la selenometionina. Són semblants a la cisteïna i a la metionina, però en comptes de sofre hi tenen seleni. Tenir seleni en forma selenol confereix a les proteïnes una gran capacitat antioxidant.

La selenocisteïna forma part de les proteïnes denominades selenoproteïnes. La selenometionina no té cap altra funció que proporcionar seleni per formar selenocisteïna. Com que la maquinària cel·lular no és capaç de distingir la metionina de la selenometionina, aquesta s’incorpora a l’atzar a les proteïnes. Un excés és perillós per a la salut, perquè les proteïnes poden deixar de ser funcionals.

Coneixem unes quantes selenoproteïnes, les que relaciono a la taula de més avall. Algunes són poc conegudes. Llurs funcions les podem resumir en defensa de l’organisme i bon funcionament de les hormones de les tiroides. De vegades, quan les anàlisis clíniques mostren una lleugera elevació de l’hormona TSH, l’augment podria ser degut a poc seleni. Un parell de nous del Brasil unes setmanes podria ajudar a solucionar el problema. En general, les variacions en la concentració de TSH no tenen res a veure amb el seleni, però no ho podem descartar.

Malauradament, aquest element no es determina mai en les anàlisis clíniques, tot i que els laboratoris de referència, com el servei de l’Hospital Clínic de Barcelona, el tenen en el catàleg de prestacions. Es determina mitjançant un espectrofotòmetre i no crec que sigui car obtenir el valor. Els valors de referència no són gaire precisos, estan entre 55 i 185 μg/L, tot i que el valor més adequat estaria en la franja superior.

TAULA DE SELENOPROTEÏNES