Bomba vitamínica

A mi sempre m’agrada llegir articles divulgatius de salut i de nutrició. Normalment, no discrimino les fonts. Miro si està bé o no. Sempre es pot aprendre alguna cosa. Aquesta vegada parlaré d’un article que fa uns dies em va caure a les mans que es titula “La vitamina que te ayuda a bajar el colesterol malo”. El títol no és gens motivador.

Em va bé aquest article perquè l’enllaçaré amb un comentari que baix deixar al meu article “Vitamines tòxiques”. Allà, parlant de les vitamines hidrosolubles i del poc risc que comporten si es prenen en excés, advertia sobre la niacina: “Un excés de niacina, que de vegades es recepta per combatre la hiperlipidèmia, podria provocar alguns problemes”.

A la taula que hi posava, indico que la quantitat diària recomanada és de 16 mg i que el límit estaria al voltant dels 35 mg.

La vitamina B₃ són l’àcid nicotínic i la seva amida, la nicotinamida. Generalment, es parla de la niacina, que és l’àcid nicotínic, però ambdues substàncies són interconvertibles a l’organisme.

La niacina o àcid nicotínic té aplicacions terapèutiques des de fa moltes dècades. L’àcid nicotínic s’utilitza per tractar la hipertrigliceridèmia, és a dir, tenir els triglicèrids molt elevats al plasma, i per elevar, paral·lelament, la concentració de HDL-colesterol, la lipoproteïna transportadora de colesterol, que convé tenir alta, que vulgarment la denominen “colesterol bo”. També, acostuma a estar relacionat, per reduir la LDL-colesterol elevada.

Com a fàrmac, la recomanació posològica és començar per una dosi d’àcid nicotínic de 100 mg 2 cops/dia, incrementant 100 mg en cada presa en intervals de set dies fins a una dosi total d’1,5 g a 2,0 g. No excedir la dosi de 6 a 7 g/dia.

El problema d’aquesta substància és que a aquestes concentracions té uns efectes secundaris evidents. Pot provocar envermelliment, fogots, prurits, problemes gastrointestinals… Pres amb aspirina s’eliminen alguns d’aquests efectes. Hi ha fàrmacs derivats de l’àcid nicotínic amb menys efectes secundaris.

Ja es veu que la indicació d’ingesta com a nutrient (16 mg) i la presa com a fàrmac (2 g) no tenen gaire a veure. L’article que he posat en començar no està gens encertat. Prendre cacauets no seria la millor solució per a una hipertrigliceridèmia, tampoc per prevenir-la si no es fan moltes més altres coses.

De totes maneres, aprofundiré una mica en l’àcid nicotínic que, em penso, que està menys explorat del que caldria, probablement per raons comercials. L’àcid nicotínic és molt barat i les altres substàncies que s’administren per tractar problemes cardiovasculars són més cares i hi ha un interès notable en receptar-les. No he buscat gaire, però em sembla que no hi ha en aquest moment cap medicament a l’Estat espanyol autoritzar per tractar la dislipèmia amb àcid nicotínic, tot i que els textos de farmacologia expliquen el seu ús i utilitat comparant-lo amb altres substàncies. Així ho fa la bíblia de la farmacologia (Goodman & Gilman’s: The Pharmacological Basis of Therapeutics, 13e. Laurence L. Brunton, Randa Hilal-Dandan, Björn C. Knollmann). No voldria ser mal interpretat, la substància és considerada com a un dels possibles tractaments per a problemes cardiovasculars.

Fa uns anys sí que hi havia algun fàrmac. Probablement, si apareixen noves formulacions amb nous interessos comercials, tornaríem a veure àcid nicotínic al mercat.

És una substància fantàstica quant als efectes positius, però els efectes secundaris l’han fet proscriure-la. Val a dir que les altres substàncies que s’acostumen a receptar tenen també efectes secundaris, però no se’n parla gaire.

Cal dir que cap substància és tan eficaç i potent per augmentar el HDL-C com l’àcid nicotínic. L’augment és, probablement causat perquè prevé el catabolisme hepàtic de l’apolipoproteïna A-1, que és la lipoproteïna determinant de l’HDL-colesterol. L’àcid nicotínic també inhibeix de manera directa i no competitiva la diacilglicerol aciltransferasa-2 dels hepatòcits un enzim clau per a la síntesi de triglicèrids. La inhibició de la síntesi de triglicèrids per part de l’àcid nicotínic provoca una degradació hepàtica accelerada intracel·lular de l’apolipoproteïna B i la disminució de la secreció de partícules VLDL i LDL.

Fins ara s’havia cregut que la unió de l’àcid nicotínic al receptor que tenen els adipòcits per controlar la mobilització d’àcids grassos per tal que vagin al fetge per a la síntesi de triglicèrids, però ara es creu que aquesta via pot ser només un factor menor per explicar els efectes lipídics de la niacina.

Per altra banda, l’àcid nicotínic, com a vitamina, és el precursor del reductor principal de l’organisme (el dinucleòtid fosfat de nicotinamida i adenosina). En altes dosis evita l’oxidació del colesterol i els àcids grassos a l’endoteli de les artèries, cosa redueix el risc de formació d’ateromes.

Els efectes secundaris són de dos tipus. Un és que l’àcid nicotínic estimula les cèl·lules subcutànies de Langerhans, que tenen aquest mateix receptor, i s’alliberarien les prostaglandines D2 i E2 que causarien l’envermelliment i sufocació.

L’altre és que les dosis elevades d’àcid nicotínic poden provocar elevacions transitòries i asimptomàtiques de la concentració sèrica d’aminotransferases. Aproximadament 1 de cada 5 persones es veuen afectades. La probabilitat creix a mesura que augmenta la dosi, especialment a partir de 3 g/dia. Aquesta situació acostuma a desaparèixer en uns dies, fins i tot continuant amb la ingesta de l’àcid nicotínic. El mecanisme d’aquesta anomalia no està ben determinat, però se suposa que és una reacció tòxica intrínseca relacionada amb la concentració sèrica alta d’àcid nicotínic que saturen la ruta de degradació. Sembla, però, que l’organisme s’adapta i en la majoria dels casos la substància és ben tolerada.

Acabaré dient que si algú té triglicèrids elevats, que estigui una temporada prenent la mínima quantitat possible d’hidrats de carboni. L’oli d’oliva i els fruits secs l’ajudaran. Sense arribar a una dieta cetogènica, que massa temps no convé, sí que aproximar-se a ella seria una bona idea. A més, perdre pes i fer exercici. Si el cos no respon, temps hi haurà de medicar-se.

Conclusió, una ingesta “normal” de vitamina B₃ no contribuiria gaire a modificar el perfil lipídic del plasma.