A moltes platges, quan comença la temporada, amb excavadores agafen la sorra i la col·loquen de manera adequada. Encara que no s’hagi de proveir de sorra nova, les pluges, els temporals la mouen i a les zones altes en manca i a les zones més baixes en sobra. També el continu regalim dels rentapeus.
El cas és que cada any a Tamariu es feia aquesta operació. Una operació que servia perquè els graons de les escales de baixada a la platja, des del passeig i les plataformes de les dutxes no quedessin mal situades. Escales amb el darrer graó de molta alçada per manca de sorra i dutxes que quedaven elevades respecte a la sorra, com es veu en una foto recent, situada a l’esquerra del text.
Tamariu està deixat de mà de Déu o, millor, l’Ajuntament de Palafrugell té aquest nucli amb la màxima desconsideració. Les persones que administrativament gestionen els serveis menyspreen Tamariu. És quelcom que tothom a Tamariu té clar.
Els darrers dos anys, si no vaig errat, l’excavadora no ha mogut la sorra per posar a nivell el graó més baix de les escales. S’han limitat a posar a peu pla les dutxes.
En el cas de la badia de Tamariu, la platja queda dividida en tres parts. Mirant al mar, a la dreta, una zona més gran a la que s’hi accedia per quatre punts: 1) la desembocadura de la riera (fletxa verda de l’esquerra de la foto), 2) una escala a tocar a la desembocadura de la riera (següent fletxa verda), 3) una escala central (tercera fletxa verda), i 4) una escala a tocar el límit d’aquesta zona (fletxa verda de més a la dreta de la fotografia). Aquesta darrera escala és al que permetia l’accés més fàcil als vianants que arriben pel centre del nucli de població (fletxa negra) i la que permetia accedir directament a servei de lloguer de caiacs (requadre blau; Kayaking Costa Brava). A l’esquerra de la fotografia una tènue línia blava, assenyalada amb una fletxa carabassa, és la passarel·la de plàstic que permet accedir sense trepitjar la sorra. Al costat dels caiacs. Assenyalada amb una fletxa blava, la segona passarel·la d’entrada a la platja, la d’accés més central.
Al centre de la fotografia, al costat dels caiacs, a la dreta, la zona central legalment dedicada al verament de barques, i que no poden emprar els banyistes. Més a la dreta de la fotografia, a la banda de llevant, una zona de banyistes més petita.
A la fotografia de la dreta es veu la passarel·la central que connecta amb la caseta dels caiacs, que apareix al final de la fotografia. La tercera escala és la que connecta amb aquesta passarel·la i un rentapeus, que es pot veure a la fotografia de la dreta. A la fotografia de l’esquerra es veu el rentapeus, amb les planxes blaves a sota, i l’escala que permetia accedir-hi.
Aquest darrer estiu, alguns anàvem demanant a l’Ajuntament que soluciones el problema ocasionat per la manca de manteniment de pretemporada. No hi havien posat la sorra que la circulació de la gent i el continu raig d’aigua dels rentapeus s’havien endut. Els graons eren de més de 40 cm. En part ho vam solucionar posant-hi la pedra que es veu a la fotografia del costat esquerre, però no era vàlid per a les persones menys àgils. En aquesta mateixa fotografia es veu una senyora que ha de seure als graons per poder baixar a la platja.
Aquest estiu hi va haver dos accidents de persones amb dificultats de mobilitat. Malauradament, no van presentar cap denúncia, ja que és l’única manera per la qual alguns n’aprenen.
La solució definitiva era posar un graó més i la tradicional afegir la sorra amb l’excavadora, previ a la temporada de bany i a la instal·lació de les passarel·les.
Acabada la temporada, quan ja havien retirat les passarel·les, vam veure, amb alegria, que una brigada de l’Ajuntament de Palafrugell hi instal·lava un graó més a l’escala central, que també era molt alt per manca de sorra (fotografia de la dreta). Vam creure que s’havia optat per una solució definitiva.
Tanmateix, les coses no van anar ben bé així. Passats uns pocs dies vam tornar a veure els operaris de l’Ajuntament de Palafrugell que creiem que es disposaven a afegir també un graó a la tercera escala.
La nostra gran sorpresa va ser quan vàrem veure que el que feien era eliminar l’escala.
Lògicament, ens vam interessar pel que estava passant i, indignats, vam preguntar als operaris. Molt amables, ens van dir que tenien ordre escrita de la cap de Serveis Municipals de l’Ajuntament de Palafrugell. Ens van ensenyar el document.
Mentre feien les obres, va haver-hi una visita d’un conjunt de persones per veure com delimitaven les marquesines dels restaurants i altres establiments del Passeig de Mar, l’ordenació del front marí que es veu a totes les fotografies. Vam sospitar que eren regidors i tècnics, ja que vam identificar un d’ells, l’antic alcalde, que havia estat els tres primers anys de la legislatura. Ell es va acostar a veure què feien i va preguntar als operaris. Ens va fer l’efecte que es va estranyar del que feien, però com que en aquestes coses els regidors no pinten res i són els serveis els que fan i desfan… Se li va demanar què estava passant, però no va voler respondre, al·legant que se li havien dirigit a ell amb mala educació.
El cas és que el desastre es va consumar. L’escala ha desaparegut. Després de moltes notes de queixa per les xarxes socials, des de l’Ajuntament de Palafrugell van tenir la poca vergonya de publicar a Instagram la fotografia que mostro amb el comentari: “Fruit del treball de manteniment i usos, els esglaons malmesos de la platja de Tamariu s’han ubicat una mica més avall d’on eren fins ara.”
Evidentment, s’ha de ser pocavergonya i prendre a la gent per imbècil per publicar això. Els graons malmesos, si hi fossin, no es poden traslladar.
Primer, cap graó estava malmès; segon, el que van fer és eliminar dos graons de l’escala de la dreta i eliminar-la; i tercer, afegir un graó més a l’escala central. El que havien d’haver fet és afegir un graó a l’escala eliminada i haguessin fet una feina correcta.
Què ha passat? Han fet un malbaratament dels recursos públics. A banda del material, van ser més de tres dies de feina de dues persones i un camió. S’han carregat un bé públic provocant un perjudici a la població. No entenem si és per venjança, ja que estaven farts que ens queixéssim o senzillament els hi manca un bull. Els de Kayaking Costa Brava estaran bojos de joia.
Ara venen eleccions municipals, malauradament s’elegeixen regidors i no les persones que acaben manegant les coses. Sí que creiem que el pròxim consistori ha de reposar aquesta escala immediatament i posar ordre en els serveis que es presten al nucli poblacional de Tamariu. Em fa l’efecte que per a ells no som més que els imbècils de Tamariu. Ara toca demostrar que no ho som.
One thought on “No som els imbècils de Tamariu”