Estimades abelles, III

Fa poc que vaig escriure un parell d’articles sobre els productes de les abelles. En el primer, Estimades abelles, I, vaig parlar de la mel, i en el segon, Estimades abelles, II, ho vaig fer del pol·len i del pa d’abella. Les abelles proporcionen més productes: la gelea reial, el pròpolis, la cera i el verí. Ara escriuré del pròpolis i encara me’n quedarà un altre més, el de la gelea reial. Tot i l’interès que tenen la cera i el verí, no són substàncies del camp que acostumo a tractar.

Com passa amb totes les substàncies que proporcionen les abelles, les composicions i els colors són diferents en funció de l’origen geogràfic i botànic. Els colors del pròpolis són principalment grocs, verds, vermells o marrons. El pròpolis és lipòfil i a temperatura ambient és dur i fràgil, però quan s’escalfa agafa una estructura com la de la plastilina.

El pròpolis és una substància que les abelles elaboren amb la finalitat de recobrir l’interior del rusc. En fer això, tenen diferents objectius. Un, gràcies a la seva naturalesa cerosa i propietats mecàniques, és omplir les esquerdes i forats de l’interior, segellar i millorar l’estructura interna del rusc. És la massilla del rusc que serveix com a barrera protectora contra invasors externs com serps, sargantanes, etc. i amenaces meteorològiques com el vent i la pluja. El segon objectiu és el de ser una barrera per tots els paràsits que poden perjudicar el rusc. Per una banda, actua com a antibiòtic i defensa les abelles de la malaltia que podrien ocasionar els patògens microbians, i, per l’altra, la consistència resinosa del pròpolis atrapa els intrusos i els momifica.

Per elaborar els pròpolis, les abelles tallen petits fragments dels brots de les plantes i de les esquerdes de l’escorça i el transporten al rusc dins de les cistelles del parell de potes de darrere. Allà, unes abelles col·laboradores les ajuden a descarregar-lo. Tot seguit masteguen la reïna amb cera i n’afegeixen saliva amb enzims digestius.

La composició aproximada global és: resina (50%), cera (30%), olis essencials (10%), diverses substàncies orgàniques (5%) i pol·len (5%). Les substàncies orgàniques que les confereixen les propietats antimicrobianes i les aromes són polifenols; àcids benzoics i derivats; alcohol cinàmic i àcid cinàmic i els seus derivats; hidrocarburs sesquiterpens i triterpens; derivats del benzaldehid; altres àcids i llurs derivats; alcohols, cetones i altres compostos heteroaromàtics; alcohols terpènics i sesquiterpènics i llurs derivats; hidrocarburs alifàtics; minerals; esterols i hidrocarburs esteroides; i sucres i aminoàcids.

Des de l’antiguitat, el pròpolis ha estat emprat per l’home, especialment en la medicina popular per tractar diverses malalties. Ja els egipcis el feien servir per embalsamar els cadàvers i també per guarir ferides, nafres i tumors. Totes les antigues cultures el feien servir com a medicament o profilàctic: grecs, romans, inques…

Per a què es fa servir avui dia? Podem llegir quantitat de coses, unes amb més fonament que altres. Em referiré a aquelles per a les que crec que realment funciona i que són totes les aplicacions tòpiques. Sobre les que comporten la ingesta de pròpolis no en parlaré perquè no les veig prou clares.

Probablement, les més comunes són els que es refereixen a la gola i a la boca. El pròpolis és efectiu per a les infeccions del tracte respiratori superior, i com a component de col·lutoris i pastes de dents per prevenir la càries i per tractar la gingivitis i l’estomatitis. Els efectes antibacterians i antiinflamatoris del producte podrien tenir un paper en l’atenció general de la salut bucodental.

També es fa servir per preparats dermatològics antifúngics útils en la cicatrització de ferides, tractament de cremades, acne, herpes simple i genital i neurodermatitis. Alguns autors indiquen que el pròpolis pot estimular la producció de col·lagen a la pell, cosa que podria donar suport a la cicatrització de ferides. També per a tractar els herpes labial i genital.

Jo fa molts anys que el faig servir per a la gola. Tinc tres fórmules. Una és la de posar-me a la boca bocins de pròpolis pur que es poden mastegar, dura hores. Una altra és amb pastilles de pròpolis barrejat amb alguna altra cosa, especialment erísim, l’herba del cantor. La tercera és un esprai o unes gotes que contenen el pròpolis sol o mesclat amb erísim. Quan té erísim treu la tos i redueix l’afonia, per això li diuen l’herba del cantor. Puc assegurar que totes les formes van bé.

A les imatges apareixen els productes que jo faig servir, no faig cap publicitat de ningú, però hi he volgut posar fotografies meves.