Tamariu, nucli de Palafrugell, pateix un ancestral abandó per part de l’Ajuntament. El dia 12 d’abril ja vaig publicar La neteja de Tamariu, venen eleccions a Palafrugell. Avui comentaré un fet sobre el qual contínuament estem fent queixes a l’Ajuntament sense que això serveixi per a res. Probablement, un article que només podria tenir interès per als que viuen habitualment o passen alguns dies a Palafrugell.
Tamariu, és un lloc que rep molta gent que el ve a visitar o a passar el dia. Com en molts altres llocs, no hi ha cap vàter públic. L’única manera de satisfer algunes necessitats fisiològiques és acostar-se a un restaurant a prendre alguna cosa o demanar-los el favor. Un inconvenient és que tot es concentra a la platja, prou lluny perquè resulti visible des dels aparcaments. A més, moltes hores i dies laborables de fora de temporada, tot està tancat. Només a la platja, durant el dia en els mesos d’estiu hi ha una caseta amb vàter d’homes i dones.
El cas és que la gent, quan hi arriba, aparca, si té alguna urgència, no troba cap més altra solució que fer les seves necessitats fisiològiques en l’espai públic i fins i tot a les parets de les cases properes.
Un dels aparcaments, indicat a la imatge amb una corba blava, està a tocar d’habitatges. Es poden veure a la segona imatge, amb el mapa.
A més, allà mateix hi ha una caseta de Movistar des d’on gestionen les línies telefòniques i l’ADSL del nucli. La que està amb una corba blava a la tercera imatge, darrere té uns arbres. A la quarta imatge la podeu veure. Sense cap cotxe, un dia feiner d’abril.
A més dels cotxes i llurs passatgers amb urgències fisiològiques, sovint aparquen per passar un dia, un dia i una nit, o més, furgonetes Camper. Furgonetes habitualment sense vàter. No està prohibit que aparquin, però sí que treguin taules i cadires. Com que mai hi ha vigilància, ho fan. Allò és campi qui pugui. Un cop vam haver d’avisar perquè hi havia una tenda de campanya.
La paret i el darrere d’aquesta caseta és un lloc on l’orina i els fems dels visitants són freqüents. Sempre hi ha també el paper higiènic o substitut. Si et queixes, amb sort aconsegueixes que s’eliminin. Les pudors són insuportables. Podeu veure el darrere a la cinquena imatge. Com es palesa, és un lloc recollit ideal per descordar-se els pantalons i, quan correspongui, baixar-se les calces en relativa intimitat. No per quedar fora de la visió d’alguns veïns de cases pròximes. La fotografia està presa el dia 21 d’abril. Després de més de tres setmanes de reclamació, van netejar la zona.
Els veïns reclamàvem als Serveis Municipals, en aquest cas directament a Qualitat Urbana, però màxim que obteníem és que vinguessin amb una mànega a netejar. No és seriós que perquè netegin calgui reclamar, però és així. Ara amb la sequera potser ni això. Tampoc escombren, tret que ho reclamis insistentment.
Fa uns mesos vaig fer una instància a l’Ajuntament de Palafrugell amb la demanda d’un vàter, ni que sigui químic, en zona d’aparcament, la resposta de l’Ajuntament de Palafrugell va ser per emmarcar. Aquí la teniu:
“La implantació de lavabos en l’àmbit públic s’ha de plantejar en termes globals i en la totalitat del territori de Palafrugell. Requereix un debat i una anàlisi previs, tant en un àmbit polític com tècnic, que posi sobre la taula els pros i els contres d’aquestes instal·lacions; la criticitat de la necessitat, la planificació d’implantació en temps i forma, els recursos a destinar-hi (inversions i conservació), l’estacionalitat, etc. Alhora hi ha altres carències en l’espai públic que requereixen d’inversions i de les consegüents despeses ordinàries de conservació; em refereixo a aspectes d’accessibilitat, infraestructures de serveis soterrats, mobiliari… S’actua en funció dels recursos municipals i comprendreu que tot no es pot afrontar per les limitacions pressupostàries derivades de l’actual situació econòmica global.”
Segurament, el o la que la va redactar haurà estat proposat per a la medalla d’or de la vila. Per solucionar aquest tema, els dirigents municipals possiblement pensen que cal organitzar unes conferències amb diverses sessions, semblants a l’acord de claredat, seguides d’informes tècnics i algun referèndum no vinculant.
Està clar que per a l’Ajuntament no és una prioritat evitar que la gent orini i defequi a l’espai públic. Ela que ara governen al municipi podrien posar-ho en el seu programa electoral.
Alternatiu al vàter públic seria posar tanques que bloquegessin l’accés, de mal fer però possible. El que no estria de més, tot i que inútil, seria avisar de la prohibició d’excrementar en aquell lloc.
El dia 15 d’octubre ho vaig fer públic en una carta a El Punt Avui que portava el titular: A Tamariu, es defeca a l’espai públic.
Com deia l’altre dia, ara venen eleccions municipals. Potser els candidats tenen interès a saber què passa en un nucli on viu gent que també paga impostos al municipi. Igual algú s’adonarà que a banda del Passeig de Mar, Tamariu existeix.