Èter a Tamariu

La mitologia grega ens diu que Èter era una divinitat primordial. Era el déu de la llum i l’aire que respirem. El seu pare era la foscor i la mare la nit. El déu Èter, primordial, va ser generador de vida a la Terra. Molt poderós. Sabem de la importància de la llum, però també del dany que mal aplicada ens pot causar.

Sobre la llum, els ritmes circadiaris, la melatonina i la salut, s’ha escrit molt. Jo mateix, en aquest blog, he fet un munt d’articles. Citaré un d’entre els que parlo de la llum blava: Semàfor vermell a la llum blava. En aquell article deia que, ara fa cinc anys, investigadors d’ISGlobal, prestigiós centre de recerca català, havien publicat un estudi en què relacionaven l’exposició nocturna a la llum blava amb el càncer colorectal (Association Between Outdoor Light-at-night Exposure and Colorectal Cancer in Spain). També, per aquelles dates, van publicar un altre estudi correlacionant els càncers de mama i de pròstata amb l’exposició a la llum blava (Evaluating the Association between Artificial Light-at-Night Exposure and Breast and Prostate Cancer Risk in Spain; MCC-Spain Study).

Hi ha molts estudis que correlacionen la il·luminació nocturna moderna, en la que s’ha substituït la llum de color més ataronjat, propi del sodi, per la llum blava, més brillant, característica del LED, amb malalties diverses, moltes d’elles assumides com a fruit de l’edat. És obvi que com més llarga és la vida més probabilitat de patir la malaltia hi ha, per també és ara evident que com més il·luminació, més risc.

L’enllumenat públic local no només afecta el comportament humà, també els animals es veuen afectats. Així, s’ha reduït dràsticament l’abundància de poblacions d’insectes nocturns i amb ells els ocells. És un problema greu, atès que els invertebrats ja estan patint un descens espectacular i els vertebrats que en depenen ho pateixen. Sabeu que és un rat penat?

Les imatges via satèl·lit han permès fer bones correlacions entre zones amb alta emissió lumínica i salut. Els càlculs a partir de les imatges dels satèl·lits mostren que Barcelona i la seva àrea tenen una molt alta contaminació lumínica, però tot el litoral català està en zona d’alta contaminació. Si mirem el conjunt de Catalunya (vegeu la imatge de l’esquerre), molt poques zones tenen poca contaminació lumínica.

Barcelona i la seva àrea tenen un índex superior a 9 en l’escala de “cel fosc de Bortle”, mentre que Tamariu el té de 5. Palafrugell vila el té de 6 (vegeu la imatge inferior, a la dreta). El color groc seria preferible a aquest color taronja. No trobarem groc si no anem a Cala Pedrosa o a les cales que hi ha sota Aigua Xelida. Com més lluny de cases i carreteres, millor. Podeu observar la contaminació lumínica de qualsevol lloc a l’aplicació corresponent.

Atès el mal, ja ben documentat, que fa la il·luminació inadequada, en alguns llocs, les autoritats municipals estan atenuant els llums durant les hores nocturnes i estan canviant l’amplada de banda de les seves bombetes LED per produir una llum menys nociva amb bombetes més càlides que emeten menys llum blava. La tendència actual és reduir l’impacte lumínic, encara que, malauradament, no massa estesa. Això és gràcies a la pressió d’associacions com ara la International Dark-Sky Association (IDA).

Els llums LED i els fluorescents compactes poden ajudar a reduir el consum d’energia i protegir el medi ambient, però només s’haurien d’utilitzar bombetes de colors càlids. També una bona il·luminació és clau per augmentar la seguretat i la sensació de tenir-ne.

En tot moment és bo recordar als que ocupen llocs determinants a l’administració i a les autoritats locals, les mesures que caldria prendre per mantenir l’equilibri entre il·luminació adequada i necessària i contaminació lumínica. Crec, però, que davant unes eleccions municipals tots els candidats haurien de ser conscients i incorporar mesures en els seus programes. Hi ha mesures que impliquen inversió i temps, altres modificacions de la normativa, i, per últim, fer complir la normativa.

Agafaré per proximitat i interès personal, el cas de Tamariu, nucli del municipi de Palafrugell, de l’Ajuntament de Palafrugell i de la seva normativa.

En relació amb la contaminació lumínica, l’Ordenança de Civisme i Convivència de l’Ajuntament de Palafrugell publicada al BOP del 29 de juny de 2022, té un capítol específic dedicat al tema. El reprodueixo (les errades ortogràfiques i gramaticals són les del BOP).

CAPÍTOL VI. CONTAMINACIÓ LUMÍNICA I SISTEMES D’ALARMES

Article 51. Definició

S’entén per contaminació lumínica l’emissió de flux lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de les activitats previstes en la zona que s’han instal·lat els llums.

Article 52. Disposicions generals

1. Els particulars utilitzaran les emissions de flux lluminós de manera proporcionada a l’activitat que hagin de realitzat, evitant causar molèsties als veïns. En aquest sentit la il·luminació de recintes privats exteriors, façanes i rètols publicitaris no utilitzaran intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris o excessius.

2. En relació a l’enllumenat exterior, l’Ajuntament, en l’àmbit de les seves competències, ha de vetllar:

a) Els enllumenats distribueixin la llum de la manera més efectiva i eficient i utilitzin la quantitat mínima de llum per satisfer els criteris d’enllumenament i minimitzant el cost.

b) Els llums utilitzats siguin tancats o apantallats.

c) Els enllumenats exteriors que s’instal·lin tinguin, preferentment, acreditada llur qualitat per a evitar la contaminació lumínica i estalviar energia.

d) Els components dels enllumenats s’ajustin a les característiques dels usos i de la zona enllumenada i emetin preferentment en la zona de l’espectre adequat.

e) Els enllumenats estiguin connectats només quan calgui, mitjançant cèl·lules fotoelèctriques o rellotge astronòmic, si escau.

f) Els enllumenats es mantinguin apagats, quan no siguin necessaris.

g) Les instal·lacions i els aparells d’enllumenament siguin sotmesos al manteniment adequat per a la conservació permanent de llurs característiques.

Podeu observar l’enllumenat dels diferents carrers de Tamariu i traure les vostres pròpies conclusions. Veureu, bàsicament, tres tipus d’il·luminació: 1) Uns fanals relativament baixos, enfocats a terra, amb una certa pantalla, i llum més càlida (la primera de les fotografies en la que surten fanals, a l’esquerra del text); 2) Els fanals del Passeig de mar, que més que per il·luminar el terra. Semblen fets per competir amb el far de Sant Sebastià. Són altament contaminants i molesten als veïns. Oblidem el disseny (la segona de les fotografies en la que surten fanals, a la dreta del text). 3) Els del carrer de la Riera que són adequats per donar llums als habitatges més alts dels veïns. Són fanals molt alts, dels que es fan servir a les autopistes (la següent en què surten fanals, sota d’aquest text).

A més hi ha uns llums a terra, a l’Espai Teresa de Calcuta, una mica elevat respecte al carrer, que quan camines pel carrer de la Riera t’enlluernen (la fotografia amb llums sobre la gespa, a l’esquerra).

Per tal de millorar la salut de la gent i evitar la contaminació lumínica, fent la vida una mica més agradable, caldria que les autoritats locals adoptessin unes mesures concretes. La primera molt senzilla: seure còmodament, en un dia agradable, sota una alzina i llegir-se amb atenció el Capítol VI de l’Ordenança de Civisme i Convivència de l’Ajuntament de Palafrugell. Concretament, el punt 2 de l’article 52, els il·luminarà, verb ben adequat al cas. Només amb el compliment del que ordena, milloraria tot molt.

Si concretem una mica, caldria:

1. Posar un enllumenat al passeig que no il·luminés l’interior dels edificis. És a dir, complint l’apartat 2 b) de l’article 52. No cal il·luminar el cel. També fer servir llum groga o col·locar filtres de llum blava.

2. Substituir els fanals del carrer de la Riera per uns altres com els que hi ha a altres llocs del nucli, més baixos, amb llum càlida i amb pantalla superior. Justament fa poc els van substituir, els que hi havia, totalment inadequats, per uns altres que encara són més inadequats. La imatge, treta de “Comunicació de Palafrugell”, mostra l’alçada que tenen els nous fanals. A més, la llum que fan és blanca i freda, la més poc escaient.

3. Finalment, els llums de l’Espai Teresa de Calcuta, possiblement reaprofitats d’un altre lloc haurien de canviar-se per uns fanals baixos, amb pantalla, de llum tènue i càlida. La seva funció és dissuadir d’accions incíviques.

Jo no crec que en cap cas hi hagi mala fe o desídia, en aquest cas, més aviat hi ha un cert desconeixement de què representa l’agressió lumínica.

Esperem que aquest apunt ajudi a conscienciar algunes persones.