Altre cop torno a reproduir un article publicat fa uns mesos a El Matí Digital. Ara es tracta de “Que n’ets de bella Tamariu”.
Com que venen eleccions municipals, convé alertar a l’Ajuntament de Palafrugell del disgust que tenim veïns, visitants i amics de Tamariu pel tracte discriminatori que l’ajuntament té cap aquest bell nucli.
Tamariu sempre està a la cua dels barris. És com aquell parent petit que va recollint la roba vella o les joguines mig atrotinades que deixen els més grans. Si hi ha sort, la roba o les joguines seran aprofitables.
Un exemple és el recent canvi de fanals al carrer de la Riera de Tamariu. La notícia de Comunicació Palafrugell del dia 11 d’abril va ser:
Durant els darrers dies s’han substituït 10 columnes d’enllumenat públic situades al carrer de la riera de Tamariu. Aquesta substitució s’ha realitzat perquè presentaven un elevat grau d’oxidació i que, en el futur, podien suposar un perill per a la seguretat dels vianants. Una millora que es va fer abans dels dies de Setmana Santa amb previsió, també, per a millorar l’entorn a nivell d’il·luminació.
Aquestes patologies que afecten als fanals són poc visibles però de vital importància per evitar la possible caiguda de les columnes sobre la via pública, ja que gràcies als treballs de revisió i detecció que realitza el servei de manteniment s’han pogut realitzar de manera preventiva.
Primer cal dir que la il·luminació de l’entorn és la mateixa que hi havia. Potser una mica més alts i corbada la part superior. A banda que són inadequats, com ja feia referència a Èter a Tamariu, són vells procedents de la retirada d’un altre lloc, possiblement de la remodelació de l’avinguda d’Espanya. D’això darrer, no n’estic segur. Que són vells sí. Es poden veure encara alguns adhesius de propaganda i les restes de cinta adhesiva, per no citar algun desperfecte de les portetes. Ideals per a una autopista.
Soc plenament conscient que de la poca gent que llegirà aquest article. La majoria dels possibles lectors ja hauran llegit el que vaig publicar al diari El Matí Digital (“Que n’ets de bella Tamariu”). També soc conscient que del conjunt de lectors, pocs tindran influència sobre l’Ajuntament de Palafrugell i sobre el resultat de les pròximes eleccions, però si això serveix per ajudar a millorar Tamariu, per mi que no quedi.
M’agradaria que tot això servís per posar Tamariu a l’agenda electoral. Segurament alguns, de bona fe, diran que faran coses, altres vendran fum, com els que ara hi són. Sobretot, però, m’agradaria que hi hagués un seguiment efectiu de les necessitats i accions al nostre estimat Tamariu.
Aquesta és la reproducció de “Que n’ets de bella Tamariu”
Una frase extreta de la tornada de l’havanera Tamariu de Narcisa Oliver i Josep Bastons.
Tamariu és un petit nucli de població que pertany al municipi de Palafrugell. Té una bonica platja que pràcticament cada any gaudeix de bandera blava. Com passa a molts altres llocs de la Costa Brava, els mesos d’estiu, especialment l’agost, i també Setmana Santa, s’omple de visitants: els que tenen casa i els que s’hostatgen al càmping, als hotels i als apartaments, i els que venen amb autocaravanes, amb serveis i sense, i no van als càmpings. A més, també hi arriben per anar a la platja molts visitants esporàdics i, com és lògic, moltes persones del nucli principal del municipi.
Com passa en molts llocs idíl·lics de Catalunya, platges i paratges, l’espai és limitat i manca aparcament per al munt de persones que voldrien accedir-hi. El problema no és només la manca d’aparcament, és que si n’hi hagués més, la gent no hi cabria. El concepte no és “manca aparcament”, és “manca lloc”. L’aparcament es podria crear, el lloc no. Augmentar l’aparcament en llocs saturats no produeix més negoci, degrada els serveis i l’entorn. Ho saben bé en alguns indrets on limiten els accessos.
Durant les vacances la població es multiplica per molt i el nombre de visitants sense pernoctació encara ho fa més. Malauradament, l’ajuntament no hi posa ni els serveis ni els mitjans suficients. Tot i els contractes de temporada, la policia local és clarament insuficient, com ho són també el personal de recollida d’escombraries i de neteja. No només això, la manca d’alguns servis es fa evident. Tampoc existeix personal que faci complir la normativa d’ús de platja com seria no fumar o no jugar a pilota en horaris de bany.
Els sorolls i crits a les nits i matinades, algunes bretolades greus, i la brutícia al voltant de papereres i contenidors oberts, cosa que facilita la feina als molts gavians oportunistes que els buiden, són algunes de les molèsties que cal patir per la insuficiència de policia i personal de neteja. Els excrements de gossos dels incívics propietaris que ningú retira són abundants. No cal ni dir el que trobes quan t’allunyes 50 metres del que és l’àrea asfaltada.
No puc deixar de citar les entrades nocturnes en jardins i terrasses i la desaparició de cadires, tauletes i fins i tot estenedors que en algun cas poden aparèixer en algun indret proper. Només era una “gràcia” per divertir-se de joves incontrolats. Per sort no sembla haver-hi violència.
Tamariu és un nucli de població sense serveis. Només els mesos de temporada obre un supermercat, la resta cal cercar-los a la vila de Palafrugell. Amb tot, una de les mancances més notòries és l’absència de vàters. Només durant tot l’estiu hi ha una instal·lació a la platja, lluny dels aparcaments més grans.
Alguns visitants quan hi arriben i aparquen, sigui estiu o no, no troben on anar a cobrir les necessitats fisiològiques urgents que hi puguin tenir. En alguns moments de l’any i a segons quines hores podran trobar els restaurants del passeig de la platja oberts. L’opció de molts d’ells és utilitzar l’espai al costat de l’aparcament i en alguns casos parets de cases particulars.
La pudor a l’entorn és considerable i afecta els veïns. La calor estival sobre excrements que impregnen el ciment és descriptible. El paper de netejar-se i les tovalloletes són evidents. Davant del desgavell, la neteja que hauria de ser diària és esporàdica.
L’única solució, tret de tenir un policia cada deu metres, és instal·lar vàters públics, químics o amb instal·lació d’aigua, als aparcaments. També caldria evitar les pernoctacions als aparcaments amb furgonetes tipus camper sense serveis. Quan la policia marxa, malgrat la prohibició, treuen taula i cadires a l’aparcament i allà mateix deixen els seus excrements i també altres deixalles. Alguns cops fins i tot hi ha alguna tenda de campanya instal·lada.
Tamariu és un nucli petit i els vots dels que estan empadronats són molt pocs comparats amb altres barris del municipi. Calella i Llafranc reben un altre tipus d’atenció, no només a l’estiu. Està a la boca de tots que, malgrat els ingressos que reporta Tamariu, els recursos van allà on es puguin obtenir més vots. Tamariu no rep el tracte que mereix per part de l’Ajuntament de Palafrugell.
Ho podries dir més alt peró no més clar. Has resumit perfectament la situció de Tamariu i el desinteres de l’ajuntament de Palafrugell per donar-hi solució. En diverses ocasions he enviat fotografies del lamentable estat del punt de recollida de deixalles comercials que esta davant la platja i any rete any la situació i les molesties es repeteixen. El desinteres es frustrant peró els que ens estimem Tamariu no podem defallir.
Sí, un autèntic fàstic. Si puges pel carrer d’Aiguablava, repugnant, de tot. Els del carrer de la Riera, un desastre, els gavians buiden els contenidors perquè els deixen oberts… Cal fer pressió i que molta gent s’hi posi.
Jo ja he escrit uns quants articles, i aquests dies en faré més. Venen eleccions. No defallim.
Salutacions
Es la pura realitat, dilluns pasat vaig anar a fer un tomp per llafranc, el paseig esta perfecte, bancs de obra amb llum, varanes de inox rodones, no pasamà com a tamariu, be, intentar fer corre aquest arxiu i poc mes.
Sí Albert. Allà endrecen les coses. Tot net i polit. Tamariu està deixat de la mà de Déu.