Senyals a Tamariu

L’Ajuntament de Palafrugell, durant anys, ha tingut cura de senyalitzar el nucli de Tamariu amb indicacions, de prohibició que, en general, estan prou bé. De senyals, no en manquen. Dir que no serveixen gaire seria un error, hi ha més ciutadans complidors de la norma que transgressors maleducats. El problema és que no serveixen per dissuadir l’incívic o per limitar aquell que creu que en sap més i que el senyal és absurd. Quan l’educació no serveix, ha d’intervenir el règim sancionador. Hem arribat a un punt crític.

Sortosament, no passen coses gaire greus. La policia municipal, fora de temporada d’estiu, i no tot, no es veu gaire. Alguns motoristes o cotxe patrulla fan alguna visita esporàdica, però tampoc es fixen gaire en el respecte als senyals. El que si funciona és la grua municipal, quan la crides per solucionar un impediment circulatori. La veritat és que, a parer meu, són amables i no tenen suficients efectius per cobrir les necessitats municipals, menys, per molt que agafin reforços, quan hi ha una allau de visitants.

Alguns senyals no sé si tenen sentit fora de temporada. Si no serveixen, seria raonable treure’ls o tapar-los amb alguna funda.

Aniré posant alguns exemples, amb fotografies que il·lustren la situació.

L’Ajuntament, cofoi, va editar un cartell per reduir els trastos dipositats al costat dels contenidors. Es tracta d’una campanya municipal publicada al Butlletí electrònic – Comunicació Palafrugell. Estic totalment a favor de la campanya de l’Ajuntament. Hi inclou una aplicació per gestionar la recollida de residus. Serveixen, segur, per algunes persones habituades a ser respectuoses amb l’entorn i les normes. El que és porc de mena no es veu afectat per aquestes accions.

Els contenidors porten adherit el cartell verd. A la fotografia del costat podreu veure l’efecte del cartell. Naturalment, ningú coneix una persona multada per deixar mobiliari, fustes i andròmines diverses, que passen una setmana al mig de carrer, amb el consegüent mal efecte. Tant és que sigui estiu com hivern, allà es queden.

Un altre exemple és el dels usos de la platja. Alguns fanals porten com a motxilla un cartell en què s’indica que a la platja no es pot fumar ni deixar anar gossos. Deixeu-me dir per començar que a mi, mentre no em llencin el fum a sobre, no em molesta que algú fumi. Tampoc em creen cap problema els gossos, mentre no es dediquin a atabalar-me. Algun gos hi ha pesat amb ganes.

El que si em sembla inadmissible és que el fumador o la fumadora deixi la burilla a la sorra o que l’enterri. Quan hi ha barques varades a la sorra, a sota podreu trobar un munt de burilles, juntament amb altres rastres de la mala educació.

Parlant de gossos, incloc dues imatges. La de l’esquerra correspon a l’aparcament de la pineda. La de la dreta, més avall, a l’Espai Teresa de Calcuta.

És realment desagradable sortir del cotxe i posar el peu sobre un excrement de gos. Jo ja entenc que els gossos han de córrer i que els seus amos han de procurar pel seu benestar, però no hi tenen dret a fer que la resta de ciutadans hàgim de pagar les conseqüències de les necessitats fisiològiques canines.

L’Espai Teresa de Calcuta té un parc infantil, amb gronxadors, tobogans i altres andròmines que fan feliç a la canalla. Quan hi ha moviment de gent hi juguen. També és un espai on algunes excursions de les escoles de Palafrugell dinen i fan esbarjo després d’un dia de platja. A les nits d’estiu, el jovent es reuneix i fan xivarri. De vegades excessius. El meu comentari és similar al d’abans. Que els gossos corrin per allà, no em molesta gens, sempre que no hi hagi altre tipus d’activitat incompatible. El que si resulta insuportable és trobar-hi excrements. Puc garantir que se’n troben bastants. Educar, prohibir, apercebre, sancionar…

Hi ha uns senyals de trànsit força interessants. De fet, és mateix senyal en llocs diferents. Es tracta de dos cercles concèntrics, l’interior és blanc, l’exterior vermell. És el senyal de circulació prohibida, que prohibeix la circulació de tota classe de vehicles en ambdós sentits.

A l’esquerra d’aquestes línies es veu un senyal que prohibeix la circulació pel vial lateral de l’entrada a la carretera que va a la vila. Només hi poden passar vehicles autoritzats. Hi ha la parada de l’autobús que circula els mesos d’estiu. Malauradament només a l’estiu. Un altre greuge que pateix Tamariu. No cal ni dir que alguns vehicles entren per aquest carril sense parar massa atenció a la resta del món. És útil això fora temporada? Diria que poc, però el senyal hi és.

Tornem a veure aquest senyal de prohibició a l’entrada del carrer del Foraió, en la confluència amb el Passeig de Mar.

Aquest carrer el fan servir molts repartidors i altres vehicles que no reparteixen res. En un cas vaig veure un camió de grans dimensions que va tocar una de les parets. Passar per aquest carrer és completament innecessari. En aquest cas, el senyal de prohibició de circulació està bé que sigui permanent. La circulació és una molèstia per als veïns i perillós si hi ha vianants. Tanmateix, això no importa massa a aquell que no vol complir les normes.

El tornem a trobar acompanyant un panel que indica zona de vianants. És l’entrada al nucli més dens, carrers estrets, entrada al Passeig i circulació de vianants intensa. Molts nens, en període vacacional i caps de setmana, que hi juguen a pilota i hi corren o es mouen sobre estris diversos. Zona poc adequada per moure’s en qualsevol vehicle.

Aquests són un conjunt de senyals oportuns. El límit de velocitat normalment es respecta. En un vehicle de quatre rodes no es pot córrer gaire més. L’aparcament no es respecta massa. Just darrere del panel ja s’hi posen cotxes. La prohibició de circulació es respecta relativament. Quins són els vehicles autoritzats? La veritat és que no hi ha altre trànsit que aquells que volen carregar o descarregar alguna cosa.

El problema principal està en els camions de més de 3,5 t. Hi ha alguns incompliments. També alguns camions que accedeixen o deixen el Passeig a una velocitat excessiva. La major part dels incompliments venen per transportistes d’aliments i begudes. Mai no trobarem un policia municipal que vigili aquesta zona. Als matins caldria que ho fessin.

Finalment, unes indicacions, amb prohibicions i recomanacions al final del carrer de la Riera.

Ens indiquen que no et pots aturar cap vehicle en horari de càrrega i descàrrega. Que a partir del migdia hi ha zona d’aparcament de motocicletes.

Al final de tot, ja trobem un espai on està prohibit aparcar sempre perquè és on els restaurants deixen els diferents contenidors, uns cartells indiquen exactament quins, i la posició. El senyal de prohibició és ben clar.

Com es pot veure a les dues fotografies, ni cas. Trobem cotxes aparcats que molesten la gestió dels residus. En algun cas, s’ha instal·lat alguna furgoneta Càmper amb gossos que deixen córrer per la sorra. El mar està a tocar i poder fer neteja allà mateix. Algun cop ha calgut la denúncia. Aleshores sí, algun policia municipal visita Tamariu per solucionar el problema.

Quan s’acosta la temporada, hi poden algun impediment oficial. Enguany tenim unes tanques de la policia municipal, amb uns cartells de l’Ajuntament de Palafrugell que indiquen que hi ha una senyalització excepcional. Suposo que més endavant hi posaran uns topalls. De moment, aquestes tanques estan gairebé sempre fora de lloc, permetent el pas. El vent les tomba amb facilitat. En algunes hores es respecten, relativament, en altres no. Al matí, com es veu a la fotografia de l’esquerra, només un cotxe. Un fet bastant rar. Més normal és el que es veu a la fotografia de la dreta.

A la banda esquerra, mirant al mar, hi escales. Moltes vegades, els cotxes aparquen dificultant l’accés. No s’acostumen a respectar mai. Alguns pescadors que venen als vespres són especialistes a col·locar-se davant l’escala tot i que tinguin Tamariu sencer a la seva disposició.

Ves a saber si amb les eleccions municipals entrarà un equip de govern a l’Ajuntament de Palafrugell que recordarà que existeix un bonic racó, amb platja, que es diu Tamariu. Potser pensaran que allà també aniria bé que es vigilés una mica el compliment de les normes. I que senyalitzes amb criteri.