No m’equivoco, toca votar Tamariu. Toca votar qui governarà els anys vinents l’Ajuntament de Palafrugell. Aquestes setmanes he anat posant alguns articles sobre Tamariu, nucli de Palafrugell. Articles de queixa de com de menystinguda està la població de Tamariu. L’Ajuntament té poc en compte la seva gent.
Vaig escriure No som els imbècils de Tamariu. Hi explicava el desastre que una funcionària directiva de l’Ajuntament va ordenar fent destruir un dels accessos a la badia. La gent, com a xais, ha acceptat aquesta arbitrarietat. El consistori, callat, ha acceptat la misèria dels que haurien de ser servidors públics i es creuen tocats pel dit de déu.
Posteriorment, vaig escriure La neteja de Tamariu, venen eleccions a Palafrugell. Com el títol posa de manifest, feia referència al desgavell de la neteja del municipi. Tamariu es veu molt afectat en ser un nucli petit, amb pocs espais hàbils. La manca de personal i mitjans per un concurs mal fet i, no l’he vist però amb seguretat, amb un plec de clàusules tècniques i un barem d’adjudicació equivocats. Que els que vinguin tinguin més llums.
Vaig continuar amb el tema amb Tamariu té una zona per copròfags. L’abandó que patim ens fa viure amb massa excrements, humans i canins. És absolutament necessari tenir en compte que les persones, quan arriben a un lloc han de poder dirigir-se a algun lloc on efectuar llurs necessitats fisiològiques. A Tamariu no és possible. Solucions n’hi ha, voluntat d’aplicar-les, no.
Uns dies després vaig escriure Èter a Tamariu, article dedicat a la contaminació lumínica amb què se’ns obliga a viure. No hi ha un pla, si més no lògic, de com ha de ser l’enllumenat públic. Només cal entrar per Mont-ras i veure els fanals, de no gaire alçada i llum groga, per agafar l’avinguda d’Espanya i trobar-se amb els monstres d’autopista, de làmpades de color variable. El carrer de la riera de Tamariu ha recollit les deixalles de la remodelació de l’avinguda d’Espanya. Llum que molesta als veïns i ben blanca. Esperem que algú amb seny, el mes que ve, comenci a aplicar les ordenances municipals.
Continuant amb els greuges, vaig escriure Prou sorolls a Tamariu. Altre cop calia parlar de les ordenances municipals i de la necessitat del seu compliment. Parlo del concert de bufadors per netejar i altres amables sorolls que amaguen el cant dels ocells. Es pot fer el mateix sense molestar tant. Algú hauria de pensar com fer-ho. Molts municipis han reduït el soroll de la neteja. Cal prestar atenció al plec de clàusules tècniques del concurs de neteja.
Més tard, vaig escriure l’article Tamariu, la ventafocs. Deia que reproduïa un article publicat fa uns mesos a El Matí Digital. Es tracta de “Que n’ets de bella Tamariu”. Ironia al voltant de com Tamariu recull allò que no vol ningú al municipi. Uns fanals o el que sigui. El nen pobre del servent a qui l’amo li dona una almoina.
El darrer va ser Senyals a Tamariu. Una mostra de la manca de cura i vigilància que els serveis municipals tenen amb Tamariu. Senyals que no respecta ningú, vigilància inexistent, sense solució. Comentat diverses vegades i per tothom. La policia municipal no ve a Tamariu més que al pic de l’estiu i algun dia de Setmana Santa.
No he parlat de coses com el desordre urbanístic, els projectes que ha denunciat SOS Costa Brava i que l’Ajuntament deixa fer perquè diu que caldria indemnitzar. Permetran que s’acabi de malmetre tot per no voler desfer el que, per raons poc comprensibles o inconfessables, es va deixar fer. Com s’ha deixat malmetre el litoral, o com no s’ha evitat la degradació del camí de ronda de cala Pedrosa i s’ha procurat per la seguretat de les persones, ara diuen que ho endreçaran amb fons europeus.
Ara esperem que el consistori que vindrà ens reposi l’accés a la badia, l’escala destruïda pels que ara marxen. Espero que després de com ens han tractat no els voteu i els envieu al racó de pensar per uns anys.