La serotonina és un missatger químic que sintetitza l’organisme a partir d’un aminoàcid de la dieta, el triptòfan. Més del 90% de la serotonina es produeix l’intestí i circula pel torrent sanguini, i només una petita part, no més del 5%, es produeix al cervell. El seu nom bé de sèrum i tònic.
Cal assenyalar, que el cervell té una barrera, la barrera hematoencefàlica, per protegir-se de l’entrada de substàncies tòxiques. Algunes substàncies, per llurs característiques químiques, poden traspassar-la, mentre que altres no ho poden fer. Les substàncies necessàries per al cervell que no poden creuar la barrera soles, ho fan mitjançant unes proteïnes transportadores específiques. La serotonina és de les substàncies que no poden travessar aquesta barrera ni tampoc hi ha cap transportador que la porti al cervell. El cervell sintetitza la seva pròpia serotonina, la que li cal. És per això que determinar la serotonina en sang per saber si ens manca al cervell no té cap sentit. La determinació de serotonina en sang es fa quan se sospita la presència de tumors, específicament els tumors carcinoides derivats de cèl·lules enterocromafins, patologia que dispara la producció de serotonina. Es pot donar la circumstància que una persona tingui en el sèrum la serotonina normal, però que tingui dèficit al cervell. Això pot passar perquè, com acabo de comentar, la serotonina no pot travessar la barrera hematoencefàlica.
A partir de la serotonina, el cos sintetitza la melatonina. Això passa tant al cervell com a la resta de l’organisme. Al cervell, a la gandula pineal, com que té menys serotonina, es formarà menys melatonina. De la melatonina, n’he parlat a bastament en aquest bloc (La melatonina i l’obesitat, Jo trio l’hora solar, Semàfor vermell a la llum blava, COVID-19 a les fosques, El zinc, discret defensor de la nostra salut, Síndrome de fatiga crònica i fibromiàlgia, Que la llum vingui a vosaltres, Sol i melatonina, antiedat, Prenc pell de cítrics i La melatonina, llàgrimes d’Horus). Els dèficits de serotonina al cervell es manifesten, en diferent grau, amb estats mal humor, depressió, tristesa i ganes de plorar, ansietat, disfunció del son, manca d’autoestima, pèrdua de confiança en un mateix i desig de soledat.
Com he escrit al començament, la serotonina es forma a partir del triptòfan, aminoàcid neutre que no travessa la barrera hematoencefàlica i requereix un transportador. Aquest transportador el comparteix amb altres aminoàcids com la leucina, la isoleucina i la valina. El triptòfan, al cervell, es transforma en 5-hidroxitriptòfan (5-HTP), una substància que sí que pot travessar la barrera hematoencefàlica. Per això, de vegades, alguns metges i nutricionistes, quan sospiten que algú pateix una depressió lleugera, recomanen prendre 5-HTP. Si la patologia se soluciona aportant serotonina al cervell, aquest suplement pot ajudar. Del 5-HTP es forma la serotonina, que com he comentat abans, no pot travessar la barrera hematoencefàlica.
La serotonina que circula per l’organisme actua com a hormona, mentre que al cervell ho fa com neurotransmissor. De vegades es denomina a la serotonina com a l’hormona de la felicitat. A mi no m’agrada la denominació.
La serotonina a l’intestí té una gran importància. La sintetitzen les cèl·lules enterocromafins. Regula els moviments intestinals i la secreció de moc. Algunes dades indiquen que hi ha correlació entre la síndrome d’intestí irritable i la concentració elevada de serotonina.
En general, quan es parla de serotonina, se la sol relacionar amb la depressió i l’ansietat i el seu paper com a neurotransmissor. Els neurotransmissors són missatgers químics que lliuren el missatge a unes distàncies molt curtes, de neurona a neurona. El missatge que envia una neurona a una altra és de fer o no fer alguna cosa o de modular el que està fent la neurona o, en el cas dels autoreceptors, la mateixa neurona. El procés és senzill d’enunciar. Dues neurones estan properes, a tocar. El lloc de màxima proximitat, on tindrà lloc el lliurament del missatge és la sinapsi. La neurona que lliura el missatge és la presinàptica i la que el rep és la postsinàptica. Imaginem una neurona presinàptica i un missatger, la serotonina. La neurona presinàptica serà serotoninèrgica. És a dir secreta serotonina. Unes vesícules de la neurona presinàptica s’obren i alliberen serotonina a la fenedura sinàptica. La neurona postsinàptica té uns receptors específics, que reconeixen la serotonina, com el pany a la clau. Aquests receptors, en unir-se a la serotonina, desencadenen unes reaccions químiques dins d’aquella neurona.
Com que no interessa una reacció massa intensa ni llarga en el temps, volem reaccions instantànies, la serotonina alliberada s’uneix també a un receptor específic de la neurona presinàptica, un autoreceptor, amb l’objectiu de donar-se a si mateixa una instrucció: “no enviïs més serotonina que ja en tenim prou”. Ja que convé eliminar de l’espai intersinàptic la serotonina, hi ha a la neurona presinàptica uns transportadors que el que fan és retornar la serotonina secretada a la neurona, recapta la serotonina que havia estat abocada a la fenedura sinàptica. Una vegada dins de la neurona, la serotonina la degradaran uns enzims específics. Quan en calgui, en fabricarà de nova.
La serotonina ella sola no fa res, sempre ajuda a un altre neurotransmissor, podríem denominar-la neurotransmissor modulador. Imaginem una neurona que rep el missatge químic d’una neurona dopaminèrgica, és a dir, una neurona haurà alliberat dopamina i aquesta dopamina s’haurà unit a un receptor de dopamina. Aquesta mateixa neurona té també un altre receptor, un receptor de serotonina, i per aquesta rebrà un segon missatge, de serotonina, la recepció d’aquest segon missatge serveix per regular el missatge principal, el de dopamina. Podríem dir que la serotonina modula, dona to, fa l’ajustament fi del senyal dopaminèrgic.
Hi ha millers de dades que demostren que moltes persones que pateixen ansietat o depressió o mal humor intens poden millorar el seu estat anímic si prenen inhibidors de la recaptació de serotonina. Els inhibidors de la recaptació de serotonina el que fan és “tapar” l’entrada per on la neurona presinàptica recuperaria la serotonina i així l’eliminaria de la fenedura sinàptica. El que fa és mantenir la concentració de serotonina elevada i, probablement, fer que el seu efecte perduri. Que això funciona sovint és un fet.
Darrerament, hi ha hagut controvèrsia sobre si alteracions de la concentració de la serotonina eren una de les causes de l’ansietat i la depressió. La realitat és extraordinàriament complexa i el nombre de connexions cerebrals el milionari. Podem dir, sense error, que no sabem les causes exactes d’aquest tipus de problemes. Són patologies multifactorials i en els casos límit és difícil discernir si són “estats d’ànim” passatgers, circumstancials o bé patologies.
La ciència avança amb prova i error. Amb els desequilibris emocionals i amb les malalties mentals s’han fet autèntiques barbaritats amb l’objectiu de guarir el suposat malalt. Gràcies, però, a la prova l’error, sabem que aportar fàrmacs que incrementin la quantitat de serotonina al cervell són efectius en molts casos. També ho són, però se sap molt menys, substàncies que actuen sobre els receptors de la serotonina a la neurona, siguin agonistes o antagonistes.
Recentment, s’ha suggerit (1) que l’alteració de la concentració de serotonina té diferents causes i que la modificació, amb algun fàrmac, d’aquesta concentració, pot tenir efectes positius, si bé no ataca la causa del problema, que pot ser diversa.
Amb tot, modificacions de la concentració de serotonina per qualsevol causa, poden fer que els receptors de serotonina alterin el seu funcionament normal, es desreguli el sistema. Podríem dir que els receptors es dessensibilitzen o es fan resistents a la serotonina. Així, aquests receptors no serien capaços de canalitzar la informació aportada per la serotonina. Per fer-ho es requeriria més serotonina i, per això, aportar-ne més ajudaria a pal·liar el problema. També pot ser que els receptors siguin o s’hagin fet disfuncionals i no responguin a la concentració de serotonina que ho haurien de fer. Igualment, es mitigaria el problema amb l’increment de la quantitat de serotonina o amb un fàrmac activador del receptor.
No ho sabem, però el que si podem fer en cas de símptomes d’ansietat o depressió, després de l’adequada revisió mèdica, és intentar solucionar el problema amb una dieta rica en triptòfan o prenent un complement de 5-hidroxitriptòfan (5-HTP). Normalment, aquest suplement s’obté polvoritzant una lleguminosa, la Griffonia simplicifolia. Una forma d’enriquir la captació del triptòfan pel cervell és prendre la proteïna, que aporta triptòfan, amb algun hidrat de carboni, per exemple arròs. La glucosa farà que s’alliberi insulina i la insulina que el múscul capti aminoàcids ramificats, que competeixen amb el triptòfan pel transportador cerebrel. D’aquesta manera, lliure de competidors, el triptòfan arribarà en més quantitat al cervell.
Una altra consideració que convé fer, és que les comunicacions neuronals tenen a veure amb la “salut” de les neurones. Per això és fonamental que la beina de mielina que embolcalla la neurona no estigui danyada. Si això passa, la comunicació entre neurones falla. És clau que el continu recanvi periòdic dels components de la beina que es va produint no es vegi afectat per cap dèficit metabòlic. La síntesi de les beines de mielina requereixen la incorporació de grups metil, i els aporta SAM (S-adenosilmetionina). El dèficit de folat i de vitamina B12 pot provocar una manca de metilació dels lípids de la mielina. Assegurar-se de tenir la concentració correcta de vitamina B12 i de folat i, en cas de no ser així, prendre’n.
(1) Witt CE, Mena S, Holmes J, Hersey M, Buchanan AM, Parke B, Saylor R, Honan LE, Berger SN, Lumbreras S, Nijhout FH, Reed MC, Best J, Fadel J, Schloss P, Lau T, Hashemi P. Serotonin is a Common Thread Linking Different Classes of Antidepressants. Res Sq [Preprint]. 2023 Mar 28:rs.3.rs-2741902. doi: 10.21203/rs.3.rs-2741902/v1. Update in: Cell Chem Biol. 2023 Nov 21;: PMID: 37034599; PMCID: PMC10081366.
M’encanten aquests articles , sempre aprenc quan els llegeixo. Una pregunta que em sorgeix: quan es pren 5-HTP seria recomanable també prendre- ho amb hidrats de carboni ? O no és necessari?
Gràcies per la resposta
Gràcies, María José, m’anima el teu comentari. No, no cal perquè el 5-HTP puja sense transportador. Bona entrada d’any.
Un dubte, sobre la correlació SII i excés de serotonina a l’intestí… Aleshores la “solució” (o una part d’ella) és ajudar a que aquesta arribi al cervell i/o no produir-ne tant a l’intestí? Perquè pot semblar incompatible aconseguir ambdues coses.
Això darrer ho farien els inhibidors de la serotonina com el triptòfan, i el primer amb complements de 5-hidroxitriptòfan (5-HTP)?
Moltes gràcies per l’article i la tasca de divulgació 😉
Són dos conjunts absolutament separats. Em sembla que no hi ha forma d’aconseguir que travessi la barrera. Cada conjunt té les seves regles. Pot ser que baixi als dos conjunts o no. No hi ha incompatibilitats. El triptòfan no és inhibidor de la serotonina, és el seu precursor. Si tot va correcte, una dieta rica en triptòfan permetrà tenir la concentració de serotonina necessària. Amb la dieta, si no hi ha patologia associada, es pot millorar. Proteïna (tofu) amb arròs integral.
Gràcies per animar-me a escriure