Moriré plastificat

Potser el món començaria a canviar si els que realment prenen decisions i tenen la capacitat de fer canviar les tendències econòmiques i socials sabessin que cada any inhalem milions de partícules de plàstic, que posades una darrere de l’altre farien una fila de més de dotze metres de llarg. En cinquanta anys, més de sis-cents metres.

A hores d’ara ningú ignora que la contaminació produïda pels plàstics està fent molt mal al planeta. L’esmicolament dels plàstics en partícules minúscules que denominem micro-nanoplàstics (microplàtics o nanoplàstics segons les dimensions de les partícules) és un greu risc a causa de llur capacitat de penetració i difusió en tots els medis.

El plàstic forma part de la nostra vida i, malauradament de la dieta habitual de tots nosaltres. L’hem integrat al metabolisme. Entren a l’organisme a través dels aliments, l’aigua i l’aire. Cada dia tenim més dades dels efectes negatius que les diminutes partícules de plàstic poden causar sobre l’organisme.

Pensem només en el plàstic ingerit, el que està present a les aigües i el sòl, però oblidem la pol·lució aèria, especialment a la llar. La contaminació de l’aire interior pot ser fins a 100 vegades més gran que la contaminació de l’aire exterior. Hi ha dades sobre la deposició d’aquestes partícules en diferents òrgans. Les partícules més grans de 5 µm es dipositen a les vies respiratòries superiors, les d’entre 1 µm i 5 µm als bronquis, les de menys d’1 µm als alvèols pulmonars i les de menys de 0,5 µm interfereixen amb els macròfags dels alvèols pulmonars. Una part es difon al sistema circulatori i es distribueix en altres òrgans de l’organisme com cervell, melsa, estómac, resta sistema digestiu, placenta, fetge, ronyons, pell i també a la llet materna.

Els efectes adversos de les partícules de plàstic sobre el sistema respiratori inclouen reaccions immediates semblants a l’asma; reaccions inflamatòries i canvis fibròtics, com la bronquitis crònica; trastorns pulmonars com l’alveolitis al·lèrgica extrínseca i la pneumònia crònica; emfisema pulmonar; el desenvolupament de malalties pulmonars intersticials, que produeixen tos, dificultat per respirar i una reducció de la capacitat pulmonar; l’estrès oxidatiu i la formació d’espècies reactives d’oxigen (ROS) i, per tant, la capacitat de danyar les cèl·lules; i malalties autoimmunes.

A banda d’afectar les vies respiratòries, les partícules de plàstic produeixen altres efectes nocius sobre els ronyons, els budells, el fetge, el cervell i les artèries. S’ha demostrat que les partícules plàstiques a les artèries poden provocar ateroesclerosi, atacs cardíacs i accidents cerebrovasculars. A les plaques arterials s’ha trobat polietilè (60%) i clorur de polivinil (PVC 12%) entre altres plàstics.

Les modificacions mitjançades per canvis epigenètics induïts per condicions ambientals adversos, alteren significativament els mecanismes fisiològics d’un organisme. Igualment, es creu que aquestes partícules alteren la informació genètica. En conjunt els investigadors tenen pocs dubtes sobre el potencial cancerigen dels micro-nanoplàstics. Cal determinar els diferents mecanismes, però pocs dubtes sobre el dany que hi infligeixen.

Un futur sense plàstic és difícil d’imaginar. Morirem envoltats de plàstics i, malauradament hi són dins nostre. Els plàstics estan presents en tots els aspectes de la nostra vida com els cosmètics, la roba, les joguines, etc. La contaminació dels oceans per microplàstics ha tingut conseqüències mortals a tot el món.

Què hi podem fer? Certament, poques coses pel que fa a l’aire que respirem, però sí limitar el risc al màxim. Una cosa que si hi podem fer és ventilar la casa i fer servir aspiradores amb filtres d’aire adequats per eliminar les partícules plàstiques.

Pel que fa als aliments, recordar que l’aliment més ric en micro-nanoplàstics és el que ve del mar, gran dipòsit dels plàstics que aboquem. Cal recordar que els animals acumulen més plàstic que els vegetals. No fem servir atuells o altres estris de plàstic per escalfar o dipositar aliments calents.

L’aigua que bevem està contaminada. Les aigües minerals són tant o més riques en partícules plàstiques que l’aigua de l’aixeta. Sí que podem eliminar més d’un 99,9% del plàstic de l’aigua mitjançant l’osmosi inversa. Hi ha algunes combinacions de reïnes que també funcionen bé. Instal·lar a casa un sistema de filtració és fàcil i no gaire car.

Finalment, hem de ser militants actius contra els plàstics. La primera cosa és evitar fer-lo servir en allò que sigui possible. Per això és informar-se correctament. La segona és reciclar correctament, siguem molt estrictes. No llencem roba vella, portem-la a la deixalleria. La tercera és ser políticament actiu contra el seu ús. Es fan normes, però insuficients. Una bona pràctica seria informar del contingut plàstic de tots els béns de consum.

Posaré un exemple d’estupidesa administrativa. Una platja on estan prohibits els petards a la revetlla. La quantitat que es van llançar enguany va ser molt gran. Els coets estan plens de plàstics que van al mar. Fa molt pocs dies encara recollia alguns residus de plàstics de la revetlla a la sorra de la platja. Els que no tornen són la majoria. Seria fàcil prohibir la venda de pirotècnia amb plàstic? Podríem fer una llista llarga de coses a fer. Segurament caldrien algunes moratòries, però ni la salut ni el planeta ens donaran massa temps. La destrossa continua dia a dia.