Plaguicides al cervell

El dia de Reis, una amiga va escriure a la xarxa “X”: “La meua germana que és una de les millors neurocientífiques d’aquest país i d’Europa m’ha confirmat avui que està demostrat que tots els herbicides i pesticides autoritzats pels governs són causa directa de Parkinson i altres demències. Passeu-ho. Què hem de fer?” Al costat, va posar el meu nom perquè m’assabentés del missatge.

La referida germana és una reconeguda científica. La Professora Carme Junqué, catedràtica de Psicobiologia de la Universitat de Barcelona, amb reconeixements en la recerca sobre imatges cerebrals, plasticitat cerebral i malalties neurodegeneratives.

Va ser un comentari privat, entre germanes, i, per tant, jo no el vaig sentir. Imagino que era el clàssic comentari distès entre dues persones i no una dissertació plena de referències científiques, habitual en un congrés de l’especialitat. Comento això, per algun dels ridículs comentaris que va rebre, per altra banda, habitual a les xarxes.

Jo vaig respondre a la cita i hi vaig escriure: “Efectivament, ens mata. Tendir al menjar ecològic, rentar bé els vegetals i fer campanya contra l’ús d’aquestes coses. Si es divulga prou, la pressió popular farà alguna cosa. Malauradament Europa és lenta.” També amb un llenguatge breu i sincopat.

A partir d’aquí van començar a aparèixer comentaris de tota mena. Uns fonamentats, altres ximpleries, també fanàtics, fins i tot desqualificacions vorejant l’insult. Ja sabeu el que és una xarxa d’aquestes característiques. Els comentaris van durar dies, encara avui en surt algun. M’ha semblat que el tema mereixia unes línies, més o menys endreçades.

Em centraré en els efectes que produeixen a les persones suposadament sanes. Dic això perquè, entre els comentaristes, hi havia una persona que patia d’hipersensibilitat química. Ho explicava i va estar maltractada per alguns ximples, d’aquells que no saben res, però es creuen la reencarnació d’Einstein. Aquesta síndrome és un tipus d’afectació greu, perquè fa que les persones vegin limitada la interacció amb centenars de substàncies químiques. Aquestes persones les afecten els detergents, les colònies, els additius, etc. A la que entren en un lloc on s’ha ruixat amb alguna substància, oloren o toquen objectes que han estat en contacte o ingereixen un aliment que la contingui entren en crisi. L’alimentació ha de ser estricta, en el sentit d’evitar qualsevol pesticida, fungicida, plaguicida, insecticida, herbicida, etc. fins i tot els més innocus. Tampoc toleren la majoria dels additius. Amb tot, sí que em sembla oportú comentar que tots estem contribuint a fer la vida més difícil a aquestes persones i, tinc la intuïció, que estem provocant que n’hi hagi més. A parer meu, s’està cometent un abús desmesurat i innecessari de perfums, ambientadors i saboritzants que seria millor evitar. Pregunto: quina necessitat hi ha d’afegir un intens perfum a un suavitzant de la roba? Per què tants ambientadors molestos i empallegosos? Per què afegir horribles gustos que imiten a les cireretes als medicaments? Molts components d’aquestes substàncies poden acabar sent al·lergògens. Potser caldria que les autoritats competents evitessin substàncies innecessàries que poden acabar provocant reaccions al·lèrgiques.

Em centro, doncs, en els plaguicides de qualsevol classe. Els plaguicides són productes químics utilitzats en camps agrícoles per a la prevenció o destrucció de plagues. En principi, no són productes inerts per als humans. Està ben descrit que l’ús inadequat d’aquestes substàncies pot provocar greus problemes de salut com malalties neurodegeneratives i trastorns mentals.

Sobre els riscs o innocuïtat d’aquestes substàncies a la vida diària dels que no les manipulem hi ha molta confusió. Hi ha molts estudis sobre els efectes que tenen sobre nosaltres derivats del seu ús en la producció d’aliments.

És francament complicat parlar de cada plaguicida i explicar els seus riscs. La llista és llarga. La podeu trobar a What substances are banned and authorised in the EU market? Podreu veure que hi ha 147 substàncies autoritzades a la Unió Europea. En alguns casos, els membres de la UE poden imposar més restriccions, però no menys. És interessant recordar que aquestes prohibicions no existeixen a la majoria dels països tercers dels quals importem aliments. Això fa que, a banda del possible dany que ens puguin infligir els aliments produïts a la UE, no sabem com han estat tractats els productes que venen d’altres països.

Com que és inviable que faci una exposició dels efectes de les 147 substàncies, m’hauríeu de creure si us dic que n’he agafat tres a l’atzar i cap d’elles està exempta de risc. Ens trobem amb substàncies que tenen aprovat el seu ús fins després del 2030. Se les atribueix un risc potencial, però la Comissió Europea no vol ser dràstica. Si voleu saber la situació de qualsevol plaguicida, podeu mirar a Active substances, safeners and synergists, web de la Comissió Europea.

Per ser més concret, exposaré algunes coses del més famós i controvertit dels herbicides, el glifosat. El glifosat és un herbicida molt utilitzat que ajuda a controlar les males herbes de manera eficient. No disposar d’ell podria obligar els agricultors a fer servir herbicides alternatius, que poden ser més tòxics o menys efectius. Òbviament, sense considerar el conreu ecològic.

Per ser rigorós i poc subjectiu, he agafat la informació sobre toxicitat del PubChem. Es tracta de la millor base de dades d’informació de les propietats de les substàncies químiques. Podeu buscar la que vulgueu, naturalment en anglès.

A l’apartat “Exposició humana i toxicitat” diu el següent: “El glifosat és un ingredient actiu de l’herbicida més utilitzat i es creu que és menys tòxic que altres pesticides. No obstant això, diversos estudis van demostrar el seu potencial efecte advers per a la salut dels humans, ja que pot ser un disruptor endocrí. Les solucions concentrades de glifosat també poden causar irritació dèrmica. La majoria dels casos d’intoxicació ho són per ingestió, inhalació i exposició a la pell. L’edema pulmonar, el xoc i l’arrítmia van ser les causes de mortalitat informades. La ingestió d’herbicides glifosat-tensoactiu pot provocar danys renals aguts, anomalies del balanç electrolític, acidosi, col·lapse cardiovascular i mort. En casos de toxicitat severa, s’informa de l’ús de l’hemodiàlisi, però en gran part no està recolzat per l’anàlisi cinètica. Les formulacions comercials són més citotòxiques que el component actiu sol, donant suport al concepte que els additius en les formulacions comercials tenen un paper en la toxicitat atribuïda als herbicides basats en glifosat. El glifosat es va trobar que no és genotòxic en limfòcits humans amb activació metabòlica o sense. No obstant això, va induir la formació de micronuclis i dany a l’ADN en una línia cel·lular epitelial bucal (TR146). A més, el glifosat va ser tòxic per a les cèl·lules JEG3 de la placenta humana.”

Aquest informe ens parla de la toxicitat del glifosat, però és evident que dependrà de la quantitat que ingerim. Sempre hem de distingir entre el que li arribarà al consumidor i el que estarà en contacte amb l’agricultor que el manipula. La majoria de nosaltres no treballem amb la substància química i només entraríem en contacte per la via dels aliments que hagin estat tractats amb glifosat. Els aliments portarien residus. La quantitat seria baixa. Les dades que hi ha indiquen que les quantitats detectades a partir d’anàlisis d’orina estan molt per sota dels límits legals i suggereixen que no implicaria un risc per a la salut.

Amb tot, en un estudi publicat el 2022 es va trobar que el 81,2% de la població de sis anys o més dels EUA havia estat exposada al glifosat. Es va determinar pels metabòlits a l’orina. No es tractava de persones que estaven directament en contacte, eren ciutadans que entraven en contacte via els aliments o, podria ser, l’aigua. Cal no oblidar que els aliments d’origen animal també el poden contenir, ja que l’adquireixen via els pinsos tractats amb glifosat.

Que diu la UE sobre el glifosat? L’autoritza fins al 2033. Considera que no hi ha raó d’alarma i creu que una prohibició total del glifosat podria generar problemes per als agricultors. El rendiment dels cultius seria més baix i creixerien els costos de producció.

Com actuaria el glifosat a l’organisme? El glifosat és un anàleg d’un aminoàcid de què ja he parlat sovint, la glicina. Tot i que hi ha publicacions que diuen que el glifosat no s’incorpora a les proteïnes, és probable que pugui interaccionar amb enzims i receptors que tenen la glicina com a lligand. Un d’ells és el receptor de glutamat, que té a veure amb els impulso excitadors. La glicina el regula. També amb el receptor de GABA, que té a veure amb calmar el sistema nerviós. La glicina en el sistema nerviós central actua com un neurotransmissor inhibidor. Els llocs on actua la glicina són molts i la interferència del glifosat, no demostrada inequívocament, seria molt gran.

El gran problema del glifosat i de molts altres plaguicides és que coneixem els seus efectes a concentracions elevades i a curt termini, però no sabem o només intuïm el que poden ocasionar a mitjà i llarg termini. Tampoc els efectes que podrien tenir sobre la microbiota intestinal. Molts autors demanen la prohibició immediata.

Quines marques deixarien el glifosat i altres plaguicides en el cervell? Jo no tinc cap dubte que la Prof. Carme Junqué té raó. El cervell va adquirint les marques que aquestes substàncies ens deixen. Deteriorament irreversible que, en molts casos, es tradueix amb una malaltia neurodegenerativa. Clar, no tot ve dels aliments. Els contaminants ambientals també fan la seva feina.

Què podem fer? Com deia al començament, menjar ecològic. Si no podem o no volem, comprar productes de la UE amb una legislació més restrictiva i rentar-los exhaustivament. Penseu que algunes de les substàncies emprades no són solubles en aigua i, per això, convé fer servir una substància detergent.

Una reflexió per no callar. Crec que és absolutament impossible que tota la població mundial pugui alimentar-se a partir de la producció ecològica. Els que puguem, fem-ho sense fanatismes.