La marihuana s’ha convertit en un problema de primer ordre a Catalunya. Les raons no cal buscar-les en els problemes que aquesta planta i tots els seus derivats puguin ocasionar a la salut, les raons són d’ordre policial, la criminalitat derivada del conreu i tràfic de la planta i els seus derivats. Sembla que la delinqüència al voltant de la marihuana creix dia a dia i no veig que tingui aturador. Jo no entenc per què això passa i voldria compartir unes reflexions a través d’aquest article.
Em sembla que tothom sap que marihuana, també simplificat com “maria”, és el nom que donem a la planta cànnabis. Trobem diverses classes de cànnabis, però les principals són Cannabis sativa i Cannabis indica. La primera és la més comuna a Catalunya. La marihuana es fa servir de moltes maneres, però les més habituals són fumar l’herba picada i fumar un extracte concentrat, l’haixix.
La planta conté un nombre elevadíssim de substàncies químiques, les principals són els cannabinoides i els terpens. Algunes tenen propietats psicoactives i altres no. Els cannabinoides principals són el tetrahidrocannabinol (THC) i el cannabidiol (CBD). Els cannabinoides, quan entren a l’organisme, s’uneixen a uns receptors específics, els receptors de cannabinoides, la missió dels quals és unir unes substàncies naturals de l’organisme, els cannabinoides endògens, que tenen la funció de regular múltiples processos. Es troben principalment en el cervell, el sistema nerviós central i el sistema immunitari i, en menor quantitat, en altres òrgans perifèrics.
El THC té propietats terapèutiques i és psicoactiu i el CBD té propietats terapèutiques i no és psicoactiu. Es poden seleccionar plantes amb més o menys contingut d’un cannabinoide i l’altre. També, mitjançant selecció de cultius, s’obtenen varietats amb diferents proporcions d’aquestes substàncies. El THC està prohibit, mentre que el CBD el trobem en alguns preparats medicinals.
L’ús de la marihuana és molt antic, fa mil·lennis que es fa servir, tot i que només fa uns vuitanta anys que s’utilitza de manera més intensiva. Malgrat el seu interès, està prohibida en la majoria dels estats.
La marihuana té propietats medicinals i, avui dia, es fa servir per alleugerir el dolor crònic, per combatre l’ansietat i l’insomni, per tractar algunes malalties que alteren els reflexos del sistema nerviós, com l’esclerosi múltiple, per l’epilèpsia, per estimular la gana, i per reduir les nàusees generades per la quimioteràpia i per alguns medicaments. El THC i el CBD tenen propietats medicinals diferents i hi ha medicaments específics d’un compost i l’altre. Per exemple, per tractar els efectes de la quimioteràpia va bé el THC i no té cap efecte el CBD.
El CBD, com que no és psicoactiu, s’està comercialitzant en gotes o cremes amb poca o gens de limitació legal. Moltes de les coses que diuen que fa el CBD, en realitat no les fa, les faria el TCH i, per això, algunes marques fan publicitat enganyosa. Altres formes de CBD algunes amb THC, il·legals aquí, són olis, mescles inhalants o càpsules. També hi ha sistemes com xiclet o gominoles.
L’ús recreatiu de la marihuana, tot i la prohibició, és molt extens. És relativament fàcil comprar-ne. És freqüent sentir l’olor característica del fum quan veus grups de joves. Sovint no calen grups, també persones soles.
Quins danys causa la marihuana? Què se’n sap?
En persones adultes i de bona salut pot tenir alguns efectes immediats, un cert mareig, manca de coordinació, barrejats amb eufòria, agudesa mental i relaxació. Un cop passat l’efecte euforitzant, l’ús continuat pot conduir a alguns problemes d’ansietat en persones predisposades, pèrdua de memòria a curt termini. El fum de la marihuana pot irritar els pulmons provocar a mitjà termini bronquitis crònica. En els casos més greus pot acabar amb malaltia pulmonar obstructiva crònica.
El darrer dels problemes és l’addició. La realitat és que, malgrat la fama que té, la marihuana crea poca addicció. Molts consumidors s’habituen al plaer que els provoca, però rares vegades hi ha una forta addicció i la deshabituació és relativament fàcil, si l’afectat així ho vol.
És important adonar-se que aquesta sensació d’eufòria i cert mareig és incompatible amb la conducció. Igual que passa amb el consum d’alcohol, encara que l’efecte no és tan perillós, ja que l’alcohol fa que l’afectat tingui molta confiança en si mateix i perdi tot sentit de la prudència, mentre que després de consumir marihuana la persona s’adona que té menys reflexos i actua amb més prudència. Així i tot, augmenta el risc d’accidents.
Amb tot, el principal problema d’aquestes substàncies és l’efecte sobre les persones més joves, els adolescents són especialment sensibles i poden patir trastorns com ansietat i depressió. A llarg termini podrien patir alteracions cerebrals més greus. No s’hauria de prendre per sota dels vint-i-cinc anys, edat en què el cervell no està completament consolidat.
L’alcohol és un neurotòxic més potent que la marihuana i en els joves causa problemes greus, especialment en la memòria.
Si comparem els efectes de la marihuana amb els del tabac sobre l’organisme, ens adonarem que el tabac és molt més nociu. Està demostrat que el tabac causa molts tipus de càncers, especialment de pulmó i bufeta, mentre que no hi ha cap dada que indiqui que la marihuana ho fa. El tabac també està associat amb malalties cardiovasculars i la marihuana no.
La gran diferència és que la nicotina és altament addictiva, mentre que la marihuana ho és molt poc. La marihuana crea més hàbit que addicció. El tabac crea una forta addicció. L’alcohol no és tan addictiu com el tabac, però molt més que la marihuana.
Quant a la salut mental, ja he comentat l’efecte del cànnabis sobre el cervell dels adolescents i adults joves. El tabac té poc efecte negatiu sobre el desenvolupament cerebral. Segurament és l’únic aspecte en què el tabac és menys nociu.
Una comparació amb tots els pros i contres mostra que el tabac i l’alcohol són més nocius que la marihuana.
Sense defensar l’ús de l’alcohol, el tabac o la marihuana, per què el tabac i l’alcohol són legals i la marihuana no?
Quanta criminalitat ens estalviaríem amb la legalització. Sent il·legal es consumeix amb normalitat.
M’agradaria recordar la “llei seca”. Els Estats Units van promulgar el 1920 una llei que impedia la venda de begudes alcohòliques. L’argumentació, com moltes coses que fan allà, era bíblica. El cas és que el gangsterisme derivat del comerç de l’alcohol va ser un problema gravíssim. Segurament tothom haurà vist algun film amb argument relacionat. El 1932 va ser derogada. El clam social era immens. L’aplicació de la llei no va implicar menys consum, però sí més criminalitat.
Potser seria millor adoptar altres mesures que evitessin el tabac, l’alcohol i la marihuana, tot al mateix nivell. Fer difícil el consum.
El debat és complicat. No espero grans adhesions a la meva posició, però un debat asserenat sobre que perdem i que guanyem amb la legalització és, a parer meu, imprescindible.
Completament d’acord amb la teva postura, Enric. La legalització de la marihuana, acompanyada d’una bona informació sobre els seus efectes, evitaria molta criminalitat i permetria el necessari control sanitari de la seva producció i venta. Trobo molt cínica la permissivitat envers l’alcohol i el tabac front a la marihuana, quan aquesta té efectes terapèutics comprovats i aquells produeixen molts més problemes de salut i accidents.
Em sap molt greu que una persona formada i documentada com vostè faci cap defensa de les drogues, siguin les que siguin. I em dol perquè es el meu àmbit professional cada dia he de lluitar per treure de les drogues molta gent jove que venen en estat depressiu, amb greus problemes familiars i patiment general. I costa sortir. Com mes joves i mes consum, mes costa. Sovint els deixa seqüeles de greu afectació cognitiva i madurativa. Un drama.
El missatge social ha de ser de rebuig frontal. No valen mitges tintes. I aquest discurs suavitzant els efectes ha fet molt de mal.
Moltes gracies i bon dia
Gràcies pel comentari. Suposo que hi ha tants interessos darrere que serà difícil. És il·legal, però la trobem arreu. Ja saps com corre per les facultats.
Jo no veig que l’Enric defensi les drogues. Descriure no és defensar. l’Enric és científic, no metge ni psicòleg. El seu article és molt clarificador i complementari daltres tipus d’anàlisi.
Moltes gràcies per la resposta i la consideració. Potser hi ha alguna diferència d’interpretació. No hi ha una sola línia del meu escrit que defensi les drogues, ans al contrari. Les drogues, incloc el tabac i l’alcohol, són un càncer social. No hi ha mitges tintes, fa molt mal. Amb tot, són pitjor el tabac i l’alcohol que el cànnabis. Això sí que és ciència. No veig discursos abrandats en contra. Potser perquè són legals sembla que facin menys mal?
El que si dic és que les mesures de prohibició no serveixen per a res més que per provocar més dany, afegit al de les drogues. A parer meu, el que calen són mesures diferents. Malgrat la il·legalitat, la marihuana es pot adquirir amb facilitat, a la porta de les escoles es fuma. L’únic és que provoca delinqüència.