Algunes persones s’han fet famoses en els darrers anys per lluitar per revertir l’envelliment tant pel que fa a l’epigenètica com a les mateixes cèl·lules i per intentar rejovenir tots els sistemes corporals fins a nivells juvenils. És una lluita aferrissada contra la mort i per aconseguir mantenir o rejovenir l’organisme.
Els exemples més coneguts són el del Dr. David Andrew Sinclair, bioquímic australià i professor de Genètica a la Harvard Medical School va fundar amb un altre soci el Paul F. Glenn Center for Biology of Aging Research i el de Bryan Johnson, un emprenedor estatunidenc fundador de Braintree i Kernel.
Tots dos propugnes prendre diferents suplements i canvis a l’estil de vida. Hi ha coincidències en el que postulen. Jo penso que algunes de les coses que suggereixen no són massa adequades i tot i ser interessants, millor seria que l’alimentació les proporcionés. Bàsicament em refereixo a les substàncies bioactives. Amb els micronutrients, hi coincideixo bastant. Crec que la suplementació és una bona opció. El meu raonament és que les persones grans mengen menys quantitat d’aliment que les joves i, en conseqüència, també de micronutrients. Persones grans i joves requereixen els mateixos micronutrients.
A banda d’això, crec que és bo advertir sobre els suplements de vitamines A i E. No els recomano gens. Són productes que fàcilment donen lloc espècies reactives que poden ser nocives. Aquestes vitamines s’han de prendre amb l’alimentació, ja que els suplements podrien ser cancerígens.
Una de les substàncies que tots dos recomanen és la betaïna o trimetilglicina, suggereixen prendre quantitats molt grans de betaïna en forma de suplements. La betaïna és una substància que l’organisme produeix de manera natural per oxidació de la colina i que també s’adquireix per l’alimentació. La betaïna, tot i no ser essencial, és a dir, l’organisme la produeix, pot ser convenient prendre-la. Seria el cas en què la ingesta de colina sigui baixa o que manqui a la dieta la colina o la betaïna. També és una via de suport relatiu quan manca folat i vitamina B12.
Des d’un punt de vista estricte, amb prou vitamina B12 i folat, la betaïna és aparentment innecessària. Tanmateix, hi ha dades que indiquen que la betaïna pot contrarestar els canvis relacionats amb l’envelliment. Amb l’edat, la capacitat de metilació pot disminuir. Aleshores, prendre betaïna podria ajudar a mantenir un bon equilibri epigenètic, ja que incrementa el potencial de metilació en augmentar la concentració d’una substància denominada S-adenosilmetionina o SAM. SAM és el principal donant de metil en les síntesis de substàncies biològiques.
Per als no entesos en Bioquímica, diré que quan volem fabricar molècules a l’organisme, de vegades hem d’afegir un àtom de carboni i ho fem amb un grup metil. Aquest grup metil el proporciona SAM. Hi ha molts exemples de metilacions. Gran part de la regulació genètica depèn de metilacions de l’ADN. La manca de metilació ens pot provocar algun tumor.
En tenim altres exemples, com ara la síntesi de les beines de mielina. Sense el donant de metil, la vida no funciona. Naturalment, el bon funcionament cerebral requereix moltes metilacions. Els grups metil també són imprescindibles per a la síntesi de creatina, carnitina, fosfatidilcolina i els neurotransmissors dopamina i serotonina.
Una altra de les coses que fa la betaïna és reduir la concentració d’homocisteïna en sang. La concentració elevada d’homocisteïna s’associa a més risc d’accidents cardiovasculars, a l’envelliment cel·lular accelerat i al deteriorament cognitiu. Estrictament, tampoc seria necessària, però disposar de betaïna és una garantia, ja que amb l’edat sovint hi ha risc de dèficit de vitamina B12 activa.
En molts casos, la betaïna es fa servir per sintetitzar fosfatidilcolina. Si manca fosfatidilcolina els triglicèrids formats a partir de l’excés d’hidrats de carboni s’acumulen al fetge i causen esteatosi hepàtica no alcohòlica (fetge gras). En aquest cas, la ingesta de fosfatidilcolina a la dieta faria innecessària la betaïna.
En teoria, prendre fosfatidilcolina podria fer innecessari prendre betaïna, però no sempre serà així. La betaïna es produeix a partir de la colina al fetge i els ronyons i si aquests òrgans no estan en perfectes condicions, podria produir-se un dèficit. Fàcilment, amb l’edat, la capacitat de síntesi del ronyó baixa.
La conclusió és que la parella colina betaïna estan íntimament relacionades, però és convenient que disposem de prou quantitat d’ambdues. Si és així, tindrem un metabolisme ben greixat. No hi ha cap indicació ni dada que indiqui que cal suplementar més del que el cos necessita i això es pot obtenir de l’alimentació, sempre que sigui correcta.
És interessant destacar, que l’exercici repetit augmenta la síntesi renal de betaïna i ajuda la gent gran a mantenir-se sana.
Quins són els aliments més rics en colina? El que més en té és el rovell d’ou i després l’ou sencer. En quantitat similar a l’ou, el fetge de bou i els fetges en general. Prenent ous ja ho farem molt bé.
Quins són els aliments més rics en betaïna? La remolatxa el que més. Posteriorment, trobem espinacs crus, germen de blat, quinoa, civada i cacauets.
Ja sabeu, segons sembla, prendre ous, remolatxa, espinacs i germen de blat en quantitat, ajuda a viure molt i amb salut. El fetge no cal, amb els ous ja anireu bé. Dic que no cal perquè sé que la majoria de la gent no és gaire aficionada a menjar aquesta víscera.
No aconsello prendre suplements de betaïna, sí una bona dieta. Prendre fosfatidilcolina pot ser una bona estratègia quan no es digereixen bé els greixos, però res més.
Prenc nota. Ja soc gran i el que dius m’ha interessat molt.
Hi ha forma de mesurar els efectes de la quinoa?
Salutacions.
Molt interessant però pels que no tenim formació seria bo d’ incloure un llista d’aliments que es puguin combinar amb les dietes i uns bons consells d’activitat. De totes formes molt interessant i moltes gràcies.
Gràcies, Maria Antònia. En aquest cas sí que he donat pistes sobre combinacions. El que dic permet unes bones receptes. Jo crec que l’ou és dels millors aliments. Puc parlar de combinacions, però poc de receptes, que no en sé. Ara bé, posar unes cullerades de germen de blat i de llevat allà on l’accepti, és un gran bé.
Gràcies. No, que jo sàpiga. Els efectes de les dietes són a llarg termini. En tot cas, un aliment saludable.
Bon dia . Moltes gràcies per aquesta nova píndola de coneixement. Faig aviat 70 anys. Prenc periòdicament (sense prescripció mèdica, per lectures ) “CNBase Lcn” i veig que cada càpsula conté 10mg de vitamina E i 340 de vitamina A. ( I molts altres components).
Ha deixat vostè clar que no és la seva intenció prescriure , però tot i això, em permeto demanar-li el seu parer sobre aquest suplement. Gràcies de nou .
Bon dia, per a mi és el millor suplement. Jo soc contrari a les vitamines A i E, si les puc substituir. Jo n’he pres, però potser 1 cop a l’any en els darrers 3 o 4 anys. Habitualment, no. Crec que amb una alimentació i alguns complements es pot mantenir la ingesta de micronutrients necessària. Conclusió: el millor, però massa seguit no. S’òxiden i poden donar reaccions indesitjables. Potser prendre alhora una càpsula de NAC.
Records
NAC veig que és N-acetilcisteína (antioxidant). Excuseu que pregunti de nou. En quines situacions prendria el CN Base? ( Ho dic perquè en tinc un pot nou). I en qualsevol cas, sempre amb NAC?
Creia que a partir de certa edat és convenient prendre suplements perquè anem deixant de generar o absorbir certes substàncies. Si fos així, quin seria una alternativa? Gràcies pels consells.
Jo el CN base el prendria un cop a l’any i miraria de completar les vitamines amb dieta. per exemple, totes les del grup B menys la B12 estan en germen de blat i llevat. Jo en prenc cada dia. La vitamina A la prenc amb pastanaga i remolatxa. També germinats. L’oli i les pipes de gira-sol i carabassa em donen l’E. La B12 la prenc amb una pastilla sublingual. Puc enviar-vos el meu preparat que faig gairebé cada dia.
Bon dia. He descobert aquest bloc i el trobo interessantíssim. Gràcies!!!
A mi sí que m’interessaria el preparat que feu quasi cada dia. I una pregunta: quan parleu de llevat, a que us referiu exactament? Al llevat de cervesa? A un altre tipus de llevat?
Moltes gràcies. Llevat de cervesa desamargat.
Molt interessant tot plegat. Una pregunta respecte al lc cn base. Quan diu que el pren un cop a l’any a que es refereix ? A pedre les 60 pastilles (o 30) que conté un recipient ?
Gràcies
Molt interessant tot plegat.
Pel que fa al cn base, quan menciona que el pren un cop l any, a que ess refereix ? A que pren les 30 (o 60 pindoles) d un recipient ?
Gràcies
P.d. fa anys que pren una pindola diaria de cn base
Que prenc un recipient de 60 píndoles a l’any. Amb una bona dieta, com a compensatori, crec que n’hi ha prò.
Moltes gràcies
Hola Enric, amb converses amb joves i gent gran sobretot vegans, observo un gran entusiasme amb la creatina, no només per la seva capacitat d’increment de massa muscular sinó també per compensar el deteriorament cognitiu per envelliment. Que en penses?
Bon dia, Pep, en principi no evita res. És cert que si la persona està en un estat de feblesa, ajuda a què no es deteriori. Si està bé, fa poc o res.