Fa uns dies vaig escriure un article sobre el cafè (Cafè: la beguda del bon dia), una beguda que m’agrada molt. L’article va interessar a molts lectors. Això va fer que em preguntessin si escriuria sobre el te, la beguda no alcohòlica més consumida del món.
La veritat és que no ho tenia al cap, bàsicament perquè no m’agrada i hi penso poc. Curiós, perquè a mi m’agrada la majoria de les infusions, fins i tot el donzell.
El cas és que, com que m’ho va comentar una bona amiga, escriuré el que conec i una mica més. Tot i les coses que us explicaré, crec que seguiré sense prendre’n.
Convé recordar que, quan es parla de te, no es fa referència a una beguda en concret. Hi ha molts tipus de te i, a més, depenent de com es prepara, les propietats varien. Intentaré no generalitzar massa.
Primer de tot, la planta del te és la Camellia sinensis. Com la majoria de les plantes, hi ha subespècies i cultivars. En el cas del te, en trobem dues. Són la sinensis, pròpia de la Xina, i l’assamica, pròpia de l’Índia. Després hi ha gran quantitat de produccions híbrides i mescles comercials.
La infusió de te és una beguda ancestral. A la Xina es consumeix de fa més de quatre mil anys. D’allà va passar a Àsia oriental i no va ser fins al segle XVII que neerlandesos i britànics la van portar a Europa i es va popularitzar, especialment en aquelles societats.
Tot i que en general es parla del te verd i el te negre, més comuns, hi ha el te blanc i el te oolong o wulong. La diferència és fàcil d’enunciar. Es diferencien pel grau d’oxidació de les fulles. Gens oxidades, el blanc, molt poc, el verd, relativament oxidades, l’oolong, i totalment oxidades, el negre.
La composició del te varia segons el tipus. En general, a grans trets, una infusió de 200 ml conté 2 g de te. Evidentment, hi haurà qui en posarà més i qui en posarà menys quantitat en funció de com fort el vulgui. També la força percebuda dependrà del temps i temperatura d’infusió. En general, el te verd es prepara a menys temperatura i temps.
La composició és complexa. Hi ha moltes substàncies diferents, però en podem citar quatre principals: la cafeïna, els polifenols (catequines i teaflavines), la L-teanina i altres compostos fenòlics. També se citen vitamines i minerals, però les quantitats són insignificants. A les tres principals, cal atribuir-les els efectes fisiològics del te. La resta de compostos conferiran a la infusió les propietats organolèptiques característiques.
Com s’obté i comercialitza cada tipus de te fa que tinguin composicions diferents. El te blanc i verd estan poc tractats i poc oxidats, cosa que preserva les catequines, mentre que el te negre està completament oxidat i les catequines s’han oxidat i s’han convertit en teaflavines.
La cafeïna, més abundant al te negre que al te verd, té un impacte fisiològic estimulant directe. Els polifenols tenen impacte biològic a mitjà termini. D’aquests compostos, el te blanc i verd tenen moltes catequines i poques teaflavines, mentre que, al contrari, el te negre té moltes teaflavines i poques catequines. Globalment, el te verd i blanc són els que tenen més catequines, que són els compostos antioxidants amb una potència més elevada. Per la seva banda, la L-teanina és molt abundant en el te verd i menys a la resta. Aquesta molècula té un efecte modulador que contraresta, parcialment, l’efecte estimulant de la cafeïna.
La L-teanina és una substància que mereix un comentari. Augmenta la concentració de GABA (àcid gamma-aminobutíric), modula la serotonina i la dopamina i augmenta les ones alfa cerebrals. Hi ha evidències moderades que la L-teanina ajuda a la relaxació, redueix l’estrès i el temps d’inici del son. És un producte que es ven com a suplement per ajudar al descans nocturn i, en persones que els costi agafar el son, els pot ser útil. Evidentment, amb la presència de cafeïna com en el te, aquests efectes es veuen modulats, si bé, naturalment, dependrà de la dosi de cafeïna i el cronotip individual.
Al te se li atribueixen moltes propietats saludables. És cert que funciona bé per millorar la digestió i per a la salut cardiovascular. Hi ha evidències científiques que corroboren aquests fets, els resultats no semblen indicar que una infusió o altra sigui preferible. Potser per a la digestió vagi millor el te negre, mentre que per a la salut cardiovascular, per millorar l’endoteli i reduir la tensió arterial, tant és un com altre.
Hi ha escasses evidències científiques i poc sòlides que indiquin que el te va bé per tractar el càncer o les malalties neurodegeneratives. La majoria fan referència al te blanc i al te verd. La causa d’aquests efectes serien atribuïbles als polifenols i, precisament, són les infusions de te blanc i te verd, menys oxidats, les que més en tenen.
Caldria tenir present que, tot i que hi ha alguns resultats de laboratori que indicarien els efectes del te contra aquestes patologies, en éssers vius la cosa no funciona. Això s’explica perquè l’absorció intestinal dels polifenols és limitada i una part important del seu efecte es deu a metabòlits generats per la microbiota, la qual cosa fa que siguin efectes interindividuals i que no es puguin obtenir conclusions de caràcter general. Els resultats positius que s’han obtingut, s’han aconseguit amb concentracions molt elevades de catequines, cosa que seria impossible d’aconseguir en un ésser viu. Cal tenir present que extractes concentrats de catequines poden tenir efectes hepatotòxics.
En un procés en què hi ha algun càncer diagnosticat va bé prendre te? La ciència ens diu que no aporta cap benefici clínic, però també que en cas de quimioteràpia pot ajudar a pal·liar alguns efectes, tot i que no sempre es tolera bé. És cert que les infusions de te verd i blanc aporten un “ambient antioxidant” i poden ajudar al conjunt de l’organisme. No oblidem l’efecte placebo, no és cap ximpleria, creure que una cosa ajuda, potencia el sistema immunitari. L’optimisme no cura, però col·labora.
El te pot ajudar a prevenir tumors gràcies a l’ambient antioxidant i anar associat a dietes més saludables, però la realitat és que els estudis científics són escassos i poc concloents.
Conclusió: Prendre te pot ser un plaer per a moltes persones i una infusió digestiva i lleugerament estimulant. També pot ajudar, quan es pren entre àpats, a modular de manera discreta l’activitat i la composició de la microbiota, sempre dins d’un context dietètic global saludable.