Enric I. Canela
OrlaDiari ha estat seguint tota la campanya de les eleccions al rectorat de la UB que van acabar ahir amb la reelecció de Dídac Ramírez. Ahir van publicar el darrer de la campanya: Ramírez fa una gran remuntada i és reelegit pels pèls rector de la UB.
Jo crec que han fet un seguiment seriós. Avui m’ha sorprès llegir Periodisme i eleccions a la UB. Un article en què es defensen i diuen que han fet un seguiment imparcial i denuncien un ambient enrarit entre les dues candidatures. En un paràgraf diuen:
OrlaDiari, un diari encara tendre que va començar a caminar el passat 17 de setembre per seguir l’actualitat universitària, ha hagut de desmentir rumors i falses percepcions per part de les dues candidatures guanyadores a la primera volta. Ni hem estat un instrument creat per fer palanca a favor de la candidatura de Dídac Ramírez, com s’ha dit en alguns cercles, ni per afavorir tampoc a Victòria Girona, com també s’ha dit.
Jo no sé que s’ha dit, però al meu entendre si que han fet un seguiment correcte. Com és normal, en estar implicat en una candidatura, alguns articles m’han agradat més i altres menys, pel seu possible efecte, però la veritat és que ha estat un seguiment més seriós i fonamentat que el que fa la premsa de la universitat moltes vegades. Han estat els ulls del periodista que es documenta. Òbviament, estic segur que a l’autor dels articles, seguir aquests actes li pot haver avorrit en alguns moments, haurà trobat més agradable un acte que altre, un candidat més simpàtic, un altre més agut, etc. Haurà tingut simpaties per algú, crec que tots les tenim, però dubto que hagi hagut parcialitat. Jo no he trobat cap article esbiaixat.
Més encara, agreixo que algú ens hagi fet cas, hagi tingut interès per nosaltres. No és que la premsa s’aboqui en el que fem.
Ho vaig fer abans de la campanya i ho torno a fer ara, un bon diari digital, que feia falta, i al que desitjo el millor. Endavant.