Enric I. Canela
Llegia una entrevista Xavier Prats, director general d’educació de la Comissió Europea: «El sistema educativo no atrae al estudiante». Una bona reflexió. Recullo la darrera pregunta:
Com s’explica el nivell d’atur que té Espanya?
Cal tenir en compte el que s’anomena mercat de treball dual: dos terços del mercat laboral tenen una feina relativament protegit i un terç que és el coixinet són les ocupacions temporals. Hi ha un mercat de treball rígid i un terç mal·leable, que en temps de crisi cau, sobretot perquè l’altre es fa més rígid. Però això també explica el fenomen contrari. Espanya va ser en la dècada de 1990 el país que va crear més ocupació, però sense assentar-se sobre un model de productivitat estable. Una altra cosa és que els països amb un problema d’atur important són també aquells en què el nivell educatiu és menor. I a més la sortida de la crisi per crear ocupació passa per un augment de la productivitat, que només es pot fer gràcies a l’educació o amb retallades de costos laborals, que és una cosa terrible.
Grans veritats, però sembla que sempre mirem a l’altre banda, per poder creure que les coses són con les volem creure i no pas con realment són.
Mentre moltes famílies creguin que l’escola i l’institut són parkings de fills, l’educació no millorarà.
No serveix de res fer grans inversions en tecnologies, per posar un exemple, en centres educatius, si els alumnes estan més interessats en entrar al facebook en hores de classe que en fer els treballs que els pertoquen. Si a més a més, tens uns pares que defensen els fills, facin el que facin, amb allò que els docents no els «entenen» com si els docents fossin el psicòleg de torn, i no admeten que els seus fills rebin cap «sanció» per comportament inadequat, no arribarem enlloc.