Ja fa un parell de mesos, vaig publicar a L’Econòmic Recerca en nutrició sostenible. Feina i una mica de mandra em van fer deixar penjada l’habitual reproducció – recordatori que en faig aquí. Ara, amb un intent de recuperar una mica d’activitat en el bloc, el reprodueixo.
A l’article plantejo la idea de la necessitat d’invertir més en el canvi els hàbits en l’alimentació que es produiran. Ja s’estan produint, però encara s’hauran de produir més. Es diu, però no se n’és prou conscient, de la insostenibilitat de l’actual model nutritiu.
Jo no sé si en algun moment el món arribarà a una certa justícia social, difícil, però no ho sabem. Només que una part del món infranodrit pogués menjar com ho fa la mitjana de la població catalana, no tindríem aliments suficients al món. Calculeu les gallines necessàries per produir un parell d’ous a la setmana per 7,5 mil milions d’habitants. Esfereïdor.
Alguns catalans emprenedors haurien de moure’s cap a la línia dels substituts de la carn. Escric al final: “És cert que sempre trobem excepcions. Foods of Tomorrow, del Poblenou de Barcelona, està entre les set empreses emergents
europees amb grans xarxes de distribució de carn vegetal. Són tres britàniques, tres neerlandeses i una catalana. Foods of Tomorrow es coneix sota la marca Heura i ja és en alguns països d’Europa i Àsia. Potser arribarà a gran empresa. Hi ha més empreses com Santiveri, sempre innovadora, però poc més. Quan passejo per un centre comercial que subministra aquests productes, veig alguna producció local, però predominen les marques exteriors.”
Fixeu-vos en Food Valley i la Universitat de Wageningen.