Enric I. Canela
Avui el diari El País publica un article de Jordi Matas, catedràtic de Ciència Política de la UB. L’article el titulen Profesores asociados… y precarios. Començo per dir que crec que costarà trobar professorat universitari que no hi coincideixi, amb independència de la seva opció política.
Diu Matas: Segons dades de gener de 2014, el 43% dels professors de les universitats catalanes són associats (6.655 d’un total de 15.376), mentre que el percentatge d’associats a tot Espanya no arriba al 30% (sent Catalunya i Balears les comunitats autònomes que, amb un percentatge similar, posseeixen més associats, en Madrid representen un 27% i al País Basc un 15%).
La doble incapacitat de l’administració: manca de capacitat per modificar la normativa universitària i incapacitat per fer un model de finançament sostenible per a les universitats, ens ha portat a aquest situació. Fa dos decennis que s’havia d’haver abordat el canvi de model de finançament, quan es va fer créixer el nombre d’universitats. No es va fer aleshores si ens hem anat arrossegant quan hi havia diners, ara que no en tenim no hi ha solució. Si sumem el tracte injust i immoral que l’Estat que ens espolia en dóna, el còctel és perfecte, es diu Molotov.
Reitero, com he dit altres cops, que el Govern actual està lligat i els rectors no tenen marge de maniobra, no existeixen els miracles. La situació és la que és i cadascú respon com sap i pot.
Trist anar a dormir sabent que demà no millorarà res. Mas-Colell ja ens ha dit que res no millorarà. Quan els missatges que arriben són aquests la cosa saltarà pels aires. O el Govern actua, i no sé com, ho això rebenta.