Enric I. Canela
L’altre dia feia referència a l’Enquesta d’Inserció Laboral de Titulats Universitaris 2014 publicada per l’INE. (veure Els graduats catalans troben feina abans).
Es veia clarament que algunes professions tenen un nivell d’atur baix i unes altres no. D’alguna manera, vist el nivell de desenvolupament espanyol, sobre de tot, però d’unes coses més que d’altres. S’exporten titulats.
Algunes carreres titulen més que altres i no totes tenen la mateixa demanda. Articles a dojo per dir el que és obvi. La Vanguardia publicava: Rànquing de les titulacions universitàries amb més i amb menys sortides laborals.
Mercedes Pérez Oliva escriu Demasiados filólogos, pocos ingenieros. L’escriptora acaba el seu article tot dient: Fa temps que es postula la necessitat de revisar l’oferta universitària, però forts interessos corporatius ho impedeixen. No fer-ho, però, no només suposa un malbaratament de recursos públics sinó un frau social del que els estudiants són les primeres víctimes.
Està bé apuntar-se a criticar dient bajanades. Cap interès corporatiu evita revisar l’oferta universitària si traiem el cas dels metges que va més enllà del simple interès corporatiu. El problema és la demanada i no l’oferta.
Per altra banda, els polítics són responsables de tenir un preu més alt per a les carreres de salut, ciències i enginyeries. La teoria és que són més cares. Per què no publiqueu els costos?
Això si que és un fra social. On és la transparència del sistema universitari?